Com afecten els aranzels algunes exportacions catalanes? Un parell d'exemples pràctics

La guerra aranzelària engegada per Trump ha provocat un terrabastall comercial de conseqüències imprevisibles. Hem visitat una empresa de logística que es dedica a tramitar administrativament importacions i exportacions. Allà tenen clar com solen repercutir els aranzels en els preus finals.

A Kerry Logistics, una multinacional xinesa amb oficina a Viladecans, ho saben tot sobre l'aplicació dels aranzels. Fan el tràmit duaner per l'entrada de productes extracomunitaris i carreguen l'aranzel de la Unió Europea a l'importador.

Ens mostren un cas concret: una comanda de material químic procedent de la Xina. Té una taxa d'entrada, el famós aranzel, del 5,5%. Està en línia amb el que de mitjana cobra la Unió Europa, que és del 5,1%, segons dades de l'Organització Mundial del Comerç. Res a veure amb els que Trump ha decretat per a la resta del món.

Dos casos pràctics de l'impacte dels aranzels

Aleshores, què pot passar quan, per exemple, un producte català d'alta gamma arribi ara als Estats Units? En aquesta empresa creuen que l'importador nord-americà pot tirar pel dret i repercutir-ne el sobrecost.

Marc Porta, el conseller delegat de Kerry Iberia, explica que "des de Catalunya s'exporta molta perfumeria. Si un consumidor nord-americà es gasta 100 dòlars en una ampolla de perfum i en compra dos a l'any, un 20% de recàrrec més no li vindrà d'aquí. L'importador nord-americà ho sap i diu: la gent el consumirà igualment i li repercuteixo tot el sobrecost".

"Al consumidor d'alt poder adquisitiu tant li fa si el seu cotxe costarà un 20 o un 25% més. El tindrà igualment"

En el cas dels productes de menys cost, en canvi, l'importador i el venedor nord-americans poden ser més prudents. Porta diu que "en aquest cas l'importador dirà: no li poso el 20% perquè si no no em compraran el producte. Per tant, assumeixo que tindré menys marge que el que tenia abans".

"El sobrecost en productes barats es reparteix entre l'importador, el venedor als Estats Units i el consumidor"

"En general seran polítiques comercials de les empreses per a cada producte", apunta Porta.

La Xina pot inundar Europa de productes

Si no hi ha canvis importants en les hipotètiques negociacions entre els Estats Units i la Xina, els forts aranzels que Donald Trump ha imposat al gegant asiàtic retallaran dràsticament les exportacions xineses. Són sobretot productes de petit valor que les empreses es veuran obligades a recol·locar en altres zones geogràfiques com Europa.

"El consum local a la xina baixa, per tant, necessiten exportar. Hi haurà una allau de productes xinesos a la UE molt més barats, cosa que perjudicarà els fabricants locals"

Joel Grau, consultor de transport marítim i de cadena de subministraments, afirma que "els xinesos faran caure els preus dels seus productes i faran una competència impossible de vèncer per part de les empreses europees que tenen costos laborals i energètics més alts".

Porta, de Kerry Logistics, afegeix una altra via: "La Xina pot enviar producció a països del sud-est asiàtic com Tailàndia, Indonèsia o el Vietnam, on tenen aranzels més baixos, per enviar des d'allà als Estats Units".

Possibles conseqüències en el transport

Però algunes empreses xineses també podrien abandonar l'exportació a gran escala als Estats Units perquè ja no els sortirà a compte. Hi hauria menys vaixells mercants disponibles i això pot provocar retards en el transport mundial. Grau alerta que "aquesta maniobra pot fer que hi hagi molts contenidors buits que triguin a tornar al seu origen".

"Pot alterar la cadena de subministraments de les rutes comercials"

Ara bé, Grau puntualitza que la flota mercant mundial ha crescut els últims anys, cosa que atenuaria el problema. Per tant, no s'hauria de viure un coll d'ampolla com el del 2021, quan les indústries d'arreu van patir per la falta de peces i components per poder produir.

L'impacte en el cost de transport de mercaderies

El comerç mundial per via marítima ja viu una situació convulsa arran dels aranzels. Des de principis de febrer, amb l'amenaça constant del president nord-americà, el cost del transport de mercaderies en vaixell va començar a pujar.

A principis d'any, l'índex Baltic Dry, que mesura el cost mitjà dels nolis, estava a 715 dòlars. La pujada fins a mitjans de març va ser ràpida i s'explica perquè la majoria d'exportadors volien enviar al més ràpidament possible la mercaderia abans que entressin en vigor els aranzels massius de Trump del 2 d'abril.

Així, el 14 de març l'índex va pujar fins als 1.669 dòlars.

Des del 2 d'abril, en canvi, el preu ha caigut, perquè els exportadors frenen la seva activitat un cop queda clar que han d'afrontar un aranzel mínim del 10%, i en el cas de la Xina del 245%, si volen vendre als Estats Units. I allà, un cop arriba l'enviament, el sobrecost té més d'una manera de repercutir-se en el producte.