Com arriba l'alto el foc: el camí d'alliberaments, rescats i converses entre Israel i Hamas
Des de l'inici de l'ofensiva militar a Gaza s'han succeït els intents infructuosos de negociar l'alliberament d'ostatges i un alto el foc, que només es va aconseguir durat una setmana al principi de la guerra
Yasmin Córdoba Schwaneberg
Periodista de TV3
L'alto el foc a Gaza és un capítol decisiu en la guerra que va començar arran de l'atac massiu del 7 d'octubre de 2023, quan Hamas va matar 1.200 persones, israelians i estrangers, que es trobaven en un festival de música o en quibuts propers a la frontera. També va capturar 251 ostatges, convertits en l'arma negociadora més poderosa per aconseguir l'alto el foc des de l'inici de l'ofensiva israeliana a la franja.
Després de quinze mesos, les bombes israelianes han matat prop de 50.000 persones i n'han ferit més de 110.000 a Gaza, un territori devastat on s'estima que encara queden per trobar milers de morts sota la runa. La gran majoria de víctimes mortals són civils, dones i infants. A l'exèrcit israelià el recompte de morts puja a més de 800.
Actualment es calcula que Hamas reté més de noranta ostatges, podrien ser 98, però es desconeix si tots són vius. El grup està format per ciutadans israelians i estrangers, civils i soldats, homes, dones, dues criatures i gent gran.
Cronologia d'unes negociacions fallides
Fins ara, els intents de pactar un alto el foc havien fracassat reiteradament, amb Egipte, Qatar i els Estats Units al capdavant de les negociacions.
2023. Primera treva, alliberaments i rescats
El primer alliberament d'ostatges va ser el 20 d'octubre, dues setmanes després dels atacs. Hamas va deixar anar dues dones, mare i filla, amb doble nacionalitat, nord-americana i israeliana. Tres dies després, el grup islamista va entregar dues dones grans i a finals de mes Israel va aconseguir rescatar un soldat capturat el 7 d'octubre.
L'única interrupció de l'ofensiva va ser el novembre del 2023, tres setmanes després de l'atac de Hamas i ja en plena invasió israeliana.
La treva anunciada per Israel i Hamas només va durar una setmana, i va servir per fer el primer intercanvi de presoners.
Durant l'alto el foc, 50 ostatges israelians van ser alliberats com a part de l'acord amb Hamas. Israel va recuperar un grup de dones, infants i estrangers, a canvi d'excarcerar 240 presoners palestins, que incloïen dones i joves. L'1 de desembre es reprenia la guerra.
Les converses per aconseguir un altre alto al foc continuen durant mesos, però sense fructificar davant les posicions irreconciliables que mantenen els dos bàndols enfrontats: El govern de Netanyahu busca una treva temporal per alliberar més ostatges, mentre que Hamas es resisteix a alliberar-ne si l'acord per finalitzar els bombardejos no és permanent.
2024. Protestes de familiars que no desencallen les negociacions
Durant el 2024 no s'han aturat les protestes dels familiars dels ostatges israelians per exigir un canvi de prioritats al govern i l'alliberament de tots els retinguts. Agafen protagonisme les seves manifestacions i aparicions al parlament israelià, i els contactes amb líders mundials.
Al febrer, les tropes israelianes rescaten dos ostatges durant una operació de les forces especials a la ciutat de Rafah, a Gaza.
A la primavera, un nou intent d'alto el foc fracassa, però deixa la base de l'acord actual. Es tractava, aleshores, d'alliberar un nombre menor d'ostatges. Hamas es va negar a seguir endavant perquè Israel no es comprometia a posar fi als bombardejos ni a retirar-se.
A finals d'agost, Israel descobreix els cossos de sis ostatges assassinats a trets en un túnel de Hamas al sud de la Franja. S'encenen les protestes massives a Israel per pressionar el govern de Netanyahu perquè negociï.
Al desembre, ja després de la victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units, el president electe amenaça de convertir el Pròxim Orient en un "infern" si els ostatges no són alliberats abans de la seva investidura, el 20 de gener. S'impulsa el ritme de les converses a Egipte i Qatar per aconseguir un alto el foc i l'alliberament d'ostatges.
2025. Un Trump "sense guerres"
Ara, l'imminent retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ha accelerat un acord, en tres fases, elaborat a Doha, amb la mediació de Qatar i els Estats Units.
La primera fase, que durarà 42 dies, inclou l'alliberament de 33 ostatges per motius "humanitaris" --entre els quals hi hauria totes les dones, infants i homes de més de 50 anys--, i Israel ha d'alliberar desenes de presoners, exclosos aquells que van participar en els atacs del 7 d'octubre.
En aquesta fase Israel permetria als desplaçats palestins tornar al nord de la franja, així com l'entrada de 600 camions d'ajuda humanitària al dia.
En la segona fase, a partir del dia 16, s'alliberarien soldats i homes en edat militar, mentre que en la tercera fase Hamas retornaria la resta de segrestats. Els familiars dels segrestats rebutgen, però, que l'alliberament es faci en fases i reclamen que el retorn sigui de tot el grup.
L'acord actual preveu que l'exèrcit israelià es retiri gradualment de les zones poblades de la Franja i es mantingui només en els perímetres de seguretat, el corredor de Netzarim, al centre, i l'anomenat "corredor Philadelphi", que separa Gaza i Egipte. Això fins a la retirada completa, que tindria lloc en una tercera fase i sempre que els ostatges hagin estat alliberats.
- ARXIVAT A:
- Donald Trump IsraelGazaGuerra a Gaza