Com arriben Maduro, González i Veneçuela al dia clau de la investidura

Les polèmiques eleccions veneçolanes del 28 de juliol del 2024, en què les autoritats electorals van anunciar sense proves la victòria de Nicolás Maduro, van deixar un dia marcat automàticament al calendari: divendres 10 de gener del 2025.

Aquest divendres és el dia en què, seguint la llei electoral veneçolana, el guanyador dels comicis pren possessió com a president del país per als pròxims sis anys.

Veneçuela arriba al dia d'investidura en un moment de màxima tensió, enmig de detencions d'opositors, militarització dels carrers i la promesa del líder opositor i autoproclamat president electe, Edmundo González, d'arribar a Caracas per prendre possessió.

A les 5 de la matinada, hora local, el govern veneçolà ha tancat la frontera terrestre amb Colòmbia durant 72 h, així com l'arribada de vols des d'aquest país.
 

Edmundo González: gira internacional i promesa de ser a Caracas

Després de les eleccions i davant la negativa de les autoritats electorals de fer-ho, l'oposició va publicar un 80% de les actes electorals, que donaven una àmplia victòria a Edmundo González.

Aquestes actes van ser certificades pel Centre Carter, una organització nord-americana que va actuar com a observadora durant els comicis del juliol.

Edmundo González es basa en aquestes actes per autoproclamar-se president electe de Veneçuela.

González ha passat els darrers dies fent una gira internacional en la qual ha buscat el suport de diferents països americans, inclosos els Estats Units.

González es va trobar amb Biden, que el va reconèixer com a president electe, i posteriorment va viatjar a Panamà i la República Dominicana.

En aquests viatges, González ha aconseguit el suport de diversos exmandataris llatinoamericans, alguns dels quals han dit que l'acompanyaran en el seu intent d'entrar a Veneçuela.

La resposta del règim de Nicolás Maduro ha estat militaritzar els carrers i advertir que, si entren al país, els tractarà com a "invasors estrangers".

Nicolás Maduro: més detencions i militarització dels carrers

D'altra banda, Nicolás Maduro arriba confiat que l'Assemblea Nacional, controlada per l'oficialisme, el tornarà a investir president i allargarà el seu mandat fins al 2031 com a mínim.

Després de reprimir amb duresa les protestes postelectorals, la tensió al país es va rebaixar durant uns mesos.

Les setmanes prèvies a aquesta jornada d'investidura, però, el règim bolivarià ha accentuat la pressió als carrers i sobre l'oposició amb més detencions d'opositors, la mobilització d'exèrcit i milícies i l'oferiment d'una recompensa per la captura de González.

Els darrers dies, diversos partits de l'oposició i organitzacions activistes han denunciat la detenció o la "desaparició forçada" d'almenys una dotzena d'opositors.

Entre aquests, destaquen el gendre d'Edmundo González i l'excandidat presidencial Enrique Márquez.

Aquesta mateixa setmana, Nicolás Maduro ha desplegat el que ha anomenat Organització de Defensa Integral, que inclou "el poder polític, el poder popular, la força armada, la milícia i totes les forces policials", en les seves pròpies paraules.

A la pràctica, els carrers de Caracas i de la resta del país han vist un augment de la presència policial i militar, així com els controls de carretera, especialment durant les protestes que l'oposició va convocar dijous.

Durant les protestes, de fet, es va produir una situació de confusió al voltant de la suposada detenció de la líder opositora María Corina Machado.

El govern de Maduro justifica aquest augment de militars al carrer dient que garanteix la seguretat dels membres de les delegacions "de més de 100 països" que seran a Caracas per la presa de possessió.

En un discurs davant de centenars de civils milicians armats dimarts, Maduro va fer una crida "defensar" el país.
 

Qui dona suport a Maduro

Dins el país, el govern de Nicolás Maduro troba el seu principal suport en les forces armades.

El suport sense fissures aparents de l'exèrcit veneçolà a Maduro és el que pràcticament garanteix que Maduro serà investit aquest divendres.

A la regió, el govern veneçolà compta amb el suport explícit de Cuba, Nicaragua i Bolívia. De fet, la ràdio estatal del país ha anunciat aquest divendres l'arribada del president cubà, Miguel Díaz-Canel, per donar suport a Maduro.

Altres països amb governs pròxims ideològicament com Mèxic, Colòmbia, el Brasil o Xile s'havien mostrat propers a Maduro en diferents graus els darrers anys, però l'opacitat dels resultats de les eleccions del juliol han fet reduir aquest suport.

A Xile, el president progressista Gabriel Boric va titllar el règim veneçolà de "dictadura" aquest dijous.

Fora del continent, Rússia, la Xina i l'Iran donen suport al règim de Maduro amb importants relacions econòmiques i militars.