Maduro jura el càrrec de president de Veneçuela tot i els dubtes pel resultat de les eleccions

Nicolás Maduro ha jurat el càrrec com a president de Veneçuela per als propers sis anys, tot i els dubtes sobre el resultat de les últimes eleccions, que no s'han fet públics.

Maduro ha pres possessió a les 10.45h del matí (hora de Veneçuela), en un acte que s'ha avançat una hora i mitja respecte del que estava previst. El candidat chavista ha jurat la Constitució davant de Jorge Rodríguez Gómez, president de l'Assemblea Nacional veneçolana, controlada per l'oficialisme.

Tot plegat sense la presència del candidat opositor, Edmundo González, que pretenia arribar a Caracas per prendre possessió després d'unes eleccions de què es considera legítim vencedor, amb el suport de bona part de la comunitat internacional.

A les 5 de la matinada, hora local, el govern veneçolà ha tancat la frontera terrestre amb Colòmbia durant 72 h, així com l'arribada de vols des d'aquest país per evitar l'entrada d'Edmundo González.
 

L'oposició acusa Maduro de "consumar un cop d'estat"

L'aliança opositora Plataforma Unitaria Democrática ha acusat Nicolás Maduro de "consumar un cop d'estat contra els drets del poble veneçolà".

Poc després de l'acte de jurament del càrrec per part de Maduro, han publicat un comunicat a través de les xarxes socials on afegeixen que Maduro ha usurpat el poder "amb el suport de la força bruta i desatenent la sobirania popular expressada contundentment el 28 de juliol".

El comunicat afegeix que Edmundo González és qui ha de jurar com a president legítim i avisen que la voluntat del poble "es farà respectar".

En aquest sentit, afirmen que avui comença "una nova etapa en la lluita per la llibertat de Veneçuela" i que faran sentir "una conducta de resistència democràtica permanent i activa, fins que es respecti la Constitució nacional".

El partit opositor Vente Venezuela ha anunciat per mitjà d'una piulada que María Corina Machado s'adreçarà al país aquest divendres a la tarda, a les 7 hora catalana:

Edmundo González: gira internacional i promesa de ser a Caracas

Després de les eleccions i davant la negativa de les autoritats electorals de fer-ho, l'oposició va publicar un 80% de les actes electorals, que donaven una àmplia victòria a Edmundo González.

Aquestes actes van ser certificades pel Centre Carter, una organització nord-americana que va actuar com a observadora durant els comicis del juliol.

Edmundo González es basa en aquestes actes per autoproclamar-se president electe de Veneçuela.

González ha passat els darrers dies fent una gira internacional en la qual ha buscat el suport de diferents països americans, inclosos els Estats Units.

González es va trobar amb Biden, que el va reconèixer com a president electe, i posteriorment va viatjar a Panamà i la República Dominicana.

En aquests viatges, González ha aconseguit el suport de diversos exmandataris llatinoamericans, alguns dels quals tenien la intenció d'acompanyar-lo en el seu intent d'entrar a Veneçuela.

La resposta del règim de Nicolás Maduro ha estat militaritzar els carrers i advertir que, si entren al país, els tractarà com a "invasors estrangers".

Nicolás Maduro: més detencions i militarització dels carrers

Després de reprimir amb duresa les protestes postelectorals, la tensió al país es va rebaixar durant uns mesos. Però les setmanes prèvies a aquesta jornada d'investidura, el règim bolivarià ha accentuat la pressió als carrers i sobre l'oposició amb més detencions d'opositors, la mobilització d'exèrcit i milícies i l'oferiment d'una recompensa per la captura de González.

Els darrers dies, diversos partits de l'oposició i organitzacions activistes han denunciat la detenció o la "desaparició forçada" d'almenys una dotzena d'opositors.

Entre aquests, destaquen el gendre d'Edmundo González i l'excandidat presidencial Enrique Márquez.

Aquesta mateixa setmana, Nicolás Maduro ha desplegat el que ha anomenat Organització de Defensa Integral, que inclou "el poder polític, el poder popular, la força armada, la milícia i totes les forces policials", en les seves pròpies paraules.

A la pràctica, els carrers de Caracas i de la resta del país han vist un augment de la presència policial i militar, així com els controls de carretera, especialment durant les protestes que l'oposició va convocar dijous.

Durant les protestes, de fet, es va produir una situació de confusió al voltant de la suposada detenció de la líder opositora María Corina Machado.

El govern de Maduro justifica aquest augment de militars al carrer dient que garanteix la seguretat dels membres de les delegacions "de més de 100 països" que, segons l'oficialisme, han arribat a Caracas per a la presa de possessió.

En un discurs davant de centenars de civils milicians armats dimarts, Maduro va fer una crida "defensar" el país.
 

Qui dona suport a Maduro

Dins el país, el govern de Nicolás Maduro troba el seu principal suport en les forces armades.

A la regió, el govern veneçolà compta amb el suport explícit de Cuba, Nicaragua i Bolívia. De fet, el president cubà, Miguel Díaz-Canel, ha estat present a l'acte de jurament del càrrec de Nicolás Maduro.

Altres països amb governs pròxims ideològicament com Mèxic, Colòmbia, el Brasil o Xile s'havien mostrat propers a Maduro en diferents graus els darrers anys, però l'opacitat dels resultats de les eleccions del juliol han fet reduir aquest suport.

A Xile, el president progressista Gabriel Boric va titllar el règim veneçolà de "dictadura" aquest dijous.

Fora del continent, Rússia, la Xina i l'Iran donen suport al règim de Maduro amb importants relacions econòmiques i militars.