Com canviar-se el nom o els cognoms: gairebé 3.500 catalans ho van fer l'any passat
Cognoms com Cruañas, Gironés o Rusiñol, entre els més corregits l'any 2024
De dir-se María Misericordia Sánchez Suñé al DNI, a dir-se Cori Sanxis i Sunyer. Com canviar-se el nom o el cognom és un dubte habitual, i aconseguir-ho és més fàcil del que sembla: el 2024 gairebé 3.500 catalans van fer tràmits al Registre Civil relacionats amb canvis de nom o cognoms, segons el Departament de Justícia.
Fer la petició de canvi al Registre Civil que pertoqui per demarcació és el primer pas per canviar el nom o els cognoms del DNI o el passaport.
Els obstacles sorgeixen si els funcionaris no en tenen prou amb la voluntat de la persona interessada.
Un dels documents clau que facilita el vistiplau del Registre Civil l'emet l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Des del 1976 s'han emès més de 17.000 certificats de normalització, més de 800 l'any passat. Aconseguir-lo és gratuït i està disponible en línia.
Joan Anton Rabella, cap de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, explica que no tots els canvis es resolen amb la mateixa celeritat: "La modificació pot ser immediata, però en cas de dubte, es pot instruir un expedient que haurà de resoldre un jutge que pot considerar que en lloc d'una correcció, estem parlant d'un canvi de cognom".
"Tu tens dret a portar el nom en qualsevol de les llengües de l'Estat o el cognom escrit seguint les normes ortogràfiques de la teva llengua. En canvi, una modificació de cognom com a tal, encara que sigui una lletra, passa pel criteri d'un jutge".
És el cas de l'Adrià, que s'ha trobat tota mena d'impediments perquè li posin els accents al nom i al cognom, Calderó. Ho fa "per dignitat, i per honrar els avantpassats", però encara no l'hi han resolt:
"Jo he arribat a tenir tres DNI diferents en un període de temps molt curt per pura incompetència de l'administració de Justícia i de la policia".
Els canvis més habituals de normalització de cognoms
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és l'entitat responsable, segons la legislació vigent, d'emetre els certificats que acrediten la forma normativa dels noms i cognoms en català.
"La secció filològica de l'IEC té una funció assessora i tècnica que el Registre Civil fa servir per aplicar els canvis de noms i cognoms que sol·liciten els ciutadans".
Per evitar maldecaps burocràtics com els de l'Adrià, és recomanable demanar un certificat. De totes maneres, depenent del tipus de canvi que es vulgui aconseguir, el tràmit serà més o menys fàcil d'argumentar davant el Registre Civil.
1. De Casadó a Caçador: normalització lingüística
En casos on cal corregir l'ortografia del cognom, l'IEC emet un certificat per adaptar-lo a la forma escrita i normativa en català: Vinyals en lloc de Viñals, o Ferrer en lloc de Farré, per exemple.
Si són degudament acreditats amb l'informe de l'IEC, aquesta mena de canvis són automàtics: un cop el funcionari del Registre Civil fa la modificació també ho podrà fer la policia a l'hora de renovar el DNI o el passaport.
L'any passat, l'IEC va expedir més de 250 informes per avalar la normalització lingüística de cognoms.
2. De Pérez a Peris: l'adaptació històrica s'accepta
Quan es tracta de cognoms que ja existeixen en català i que provenen directament de l'adaptació històrica d'un cognom castellà, l'IEC pot argumentar el canvi en un informe que caldrà presentar al Registre Civil.
És el cas de cognoms com Peris, que és l'adaptació catalana de Pérez; Llopis ho és de López, Martines ho és de Martínez, Gomis de Gómez, etc.
3. De Puerta a Porta: el canvi es complica
La "catalanització" o traducció literal d'un cognom no està prevista específicament en la legislació i es consideraria un canvi de cognom que s'hauria de tramitar d'acord amb el sistema que s'indiqui des del Registre Civil.
En aquests casos la modificació es complica perquè Puerta és un cognom castellà que, encara que té una forma també en català, Porta, no ha estat una adaptació històricament habitual.
4. De González a Gonzàlez: canvi rebutjat
L'Oficina d'Onomàstica, amb el marc legal actual, no pot tramitar peticions per acreditar canvis en l'accentuació de cognoms que lingüísticament no són catalans, com Sànchez o Gonzàlez en lloc de Sánchez o González.
Tot i que és una pràctica que hi ha persones que segueixen a l'hora d'escriure el seu propi cognom, aquesta possibilitat no està recollida per llei i, per tant, l'IEC no hi pot intervenir.
5. De David Güell Sobirana a David Güell i Sobirana: la "i" entre cognoms
L'ús de la "i" entre cognoms depèn de la preferència personal de cadascú. Entre els acadèmics, apunta Rabella, hi ha opinions molt diferents: o bé que és un criteri especialment català, o bé que és un tret d'influència castellana.
En qualsevol cas, dur els cognoms units amb una "i" és un costum força estès a Catalunya. La llei permet explícitament aquest fet, així que si no tenim la "i" i la volem tenir, "no hi hauria d'haver impediments de cara el Registre Civil", explica Rabella.
"Hi ha un debat sobre si la "i" ha d'anar al final del primer cognom o al principi del segon. Des del punt de vista legal és, com a mínim, incoherent: la "i" consta al Registre Civil però no hi ha un espai específic perquè figuri al DNI."
L'IEC sol rebre cada any una cinquantena de sol·licituds per certificar la unió entre els cognoms amb una "i".
6. De Juan a Joan: fàcil i automàtic
Aquesta mena de peticions de nom haurien de ser canvis acceptats immediatament pels funcionaris del Registre Civil. L'IEC va expedir el 2024 prop de 450 certificats per facilitar un canvi de nom.
La Roser va ser inscrita quan va néixer com a Rosario, però va fer els tràmits per dur el nom en català: "En aquell moment t'inscrivien sempre amb el nom en castellà, però no m'hi sentia identificada. Sempre m'han dit Roser i quan es va poder canviar, a finals dels setanta, vaig anar a fer-ho", explica.
Malgrat que els certificats de l'IEC no són un requisit indispensable per passar, per exemple, de Carmen a Carme o d'Ana a Anna, Rabella matisa que és recomanable adjuntar-lo, "d'acord amb l'experiència dels darrers anys".
7. De Carolina a Lina o Carol: els hipocorístics s'accepten
Des que es va modificar la llei el 2007, l'IEC també pot emetre certificats sobre l'escurçament afectiu dels noms, el que es coneix com un hipocorístic.
L'Antonio és fill d'immigrants andalusos, i li van posar el nom del seu pare. Però a ell, nascut a Catalunya, sempre li van dir Toni per diferenciar-lo del seu pare.
"Vaig fer el canvi amb 18 anys, abans de tenir res al meu nom, així que en tots els documents [a les factures, al banc, a les cartes de l'administració, etc.] sempre hi surto amb el nom correcte".
En aquests casos, s'expedeix un informe per donar veracitat a les formes aptes per poder oficialitzar el canvi de nom al Registre Civil.
Per bé que en català els escurçaments se solen fer pel final --Cesc per Francesc, en lloc de Fran-- també s'accepten les versions influenciades pel castellà que han arrelat, com per exemple Àlex per Alexandre o Montse per Montserrat.
Falsos mites dels canvis de nom
Una confusió habitual és creure que tots els membres de la família s'han de canviar el cognom alhora. Tot i que és una pràctica comuna, no és obligatori.
"Encara que et canviïs el nom, segueixes sent la mateixa persona física. Tens el mateix número de DNI, que és el que t'identifica de cara l'administració"
Per aquest motiu, en cas del repartiment d'una herència, no hi ha cap problema pel fet de no tenir el mateix cognom que el familiar finat.
Tampoc és obligatori canviar els noms als rebuts dels subministraments, ni al contracte de lloguer, ni a la targeta de crèdit. "Tampoc no et deslliuraràs d'una multa de trànsit per canviar-te el nom", bromeja Rabella.
