Com compensar la falta de vitamina D deguda al confinament

Protegeix la vitamina D de la infecció pel SARS-CoV-2? Avancem la resposta: no. I ara expliquem d'on ha sorgit el rumor.

El dijous 26 de març, el diari La Repubblica es feia ressò d'un suposat estudi de metges de Torí, segons els quals els ingressats per Covid-19 tenien nivells massa baixos de vitamina D.

En realitat, es tracta d'unes dades preliminars de dos professors de la Universitat de Torí, Giancarlo Isaia i Enzo Medico, que el van presentar a membres de l'Acadèmia de Medicina d'aquella ciutat. No és cap estudi publicat i revisat i, ni tan sols, donat per acabat.

Un altre estudi, tampoc revisat, apareixia en una web. L'autor principal és William B. Grant, director del Centre de Llum Solar, Nutrició i Salut, una entitat sense ànim de lucre de San Francisco.

No estableix una relació causa-efecte. A partir de consideracions com que nivells baixos de vitamina D permeten que hi hagi epidèmies víriques i amb alguns estudis citats, els autors plantejaven la següent hipòtesi: augmentar els nivells de vitamina D amb suplements podria reduir la incidència, gravetat i risc de mort per grip, pneumònia i Covid-19.

I en la declaració de conflictes d'interès, Grant reconeix que rep finançament d'una empresa d'Arkansas que comercialitza vitamina D.

Els nivells de vitamina D, revisats

La doctora M. Carmen Vidal, directora del Campus de l'Alimentació de Torribera i catedràtica del Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de Nutrició de la Universitat de Barcelona, explica que la vitamina D té molta importància. Però que, de moment, no hi ha cap prova científica que prendre suplements amb vitamina D tingui cap efecte en la prevenció ni en el tractament de la pneumònia provocada per la Covid-19.

Per tant, si no n'hi ha una mancança diagnosticada, no s'ha de prendre en grans quantitats.

Segons la doctora Vidal, els beneficis de la vitamina D s'han ampliat gràcies als coneixements acumulats des de fa uns anys:

"Abans es pensava que la vitamina D només estava relacionada amb la salut òssia, ja que és fonamental per a l'absorció intestinal del calci i per a la seva incorporació als ossos. Després es va veure que també era necessària per a un bon funcionament del sistema immunitari, del sistema cardiovascular i del sistema cognitiu, entre altres. Per això, es van augmentar els nivells plasmàtics de referència per considerar que es cobrien les necessitats d'aquesta vitamina."

Per això, persones que fins aleshores tenien nivells adequats de vitamina D ara queden per sota. Però Vidal afirma que es tracta d'un tema en què hi ha controvèrsia científica i que són necessaris encara més estudis per conèixer més bé quin és el paper de la vitamina D en la regulació i funcionament dels sistemes immunitari, cardiovascular, neurològic i altres.

També hi ha encara certes distorsions en l'analítica emprada per mesurar els nivells de la vitamina. I tampoc no hi ha consens total, de moment, en la definició de paràmetres de normalitat i de deficiència. Això pot explicar que en alguns casos aparents de dèficit de vitamina D no es tradueixen en símptomes clínics de deficiència.

Dèficit a la població europea

Ha estat, doncs, l'augment dels nivells mínims necessaris un dels factors que ha portat a un dèficit de vitamina D. Un estudi fet per un ampli equip internacional i dirigit per Paul Lips, del Centre Mèdic de la Universitat d'Amsterdam, detectava aquests dèficits. Es va publicar l'any passat a la revista European Journal of Endocrinology.

Segons l'estudi, el dèficit de vitamina D és comú a Europa i a l'Orient Mitjà. Es dona menys al nord d'Europa –menys d'un 2% de la població– que a Europa occidental, de l'Est i del sud –entre un 30 i un 60%–. I és molt elevat a l'Orient Mitjà, on afecta gairebé el 80% dels ciutadans. Menys d'un 10% dels europeus tenen un dèficit greu.

Els autors expliquen que els grups amb més risc són nens, adolescents, dones embarassades, gent gran i immigrants no occidentals. Les conseqüències de la falta de vitamina D inclouen baixa densitat mineral dels ossos, que afavoreix fractures, feblesa muscular, risc de caigudes i infeccions respiratòries agudes.

Això últim pot fer pensar que la vitamina D ajudaria a evitar infeccions. Però si bé els investigadors afirmen que l'ús de suplements en certs grups o l'enriquiment amb vitamina D de certs aliments podria ser beneficiós, també alerta de controls per evitar intoxicacions per excés.

Els suplements no ajuden la població general

Un estudi internacional, dirigit per Adrian Martineau, de la Queen Mary University de Londres, i publicat el 2017 al British Medical Journal, assenyalava que els suplements de vitamina D poden protegir contra infeccions agudes del tracte respiratori. Però els beneficies es veien sobretot en pacients amb dèficit i entre els que no rebien dosis gaire elevades.

Un grup de Twitter format per científics argentins ja explicava fa poc que no hi cap prova que aquests suplements ajudin la població en general.

I en un tuit difonien unes declaracions seves a la web de notícies Filo.news.

La vitamina D NO ayuda a reducir el riesgo de infección de coronavirus https://t.co/wkicdeRlRm vía @filonewsOK

— CoronaConsultas (@CoronaConsultas) March 28, 2020

La web maldita.es també té una secció on va recollint i desmentint rumors sobre el coronavirus.

Per tant, l'evidencia científica actual no permet afirmar que prendre suplements de vitamina D ajudi en la prevenció o el tractament de la pneumònia provocada per Covid-19. Però sí que es pot dir que un dèficit d'aquesta i altres vitamines i minerals repercuteix negativament en la resposta del sistema immunològic. Però això no implica, en cap cas, que una aportació addicional, quan no n'hi ha mancança, tingui un efecte beneficiós.

Prendre el sol i menjar peix blau

La vitamina D pot venir de dues vies: l'exposició al sol i l'alimentació. En el cas del sol, es sintetitza més vitamina D a la pell en els mesos d'estiu que a l'hivern, en persones de pell més blanca que en els més morenos i en gent jove més que en gent gran. Però la doctora Vidal també assenyala que en els països mediterranis prendre el sol quinze minuts diaris hauria de ser suficient. I no cal exposar-hi tot el cos. Amb cara i braços ja n'hi ha prou

La vitamina D que s'ingereix amb els aliments no és la forma activa, sinó que ha de transformar-se en el fetge i el ronyó. Malalties hepàtiques o renals poden conduir a una menor síntesi de vitamina D activa. Ara durant el confinament, i a més en temps poc assolellat, la primera font està òbviament reduïda.

Aleshores, què cal fer? D'entrada, fer anàlisis periòdiques per mesurar els nivells de vitamina D i saber realment en tenim dèficit o no. A diferència d'altres vitamines, de les liposolubles -les solubles en greixos, com A, D, E i K- en tenim reserves. Una persona ben nodrida i amb un estil de vida saludable hauria de tenir emmagatzemades quantitats suficients de vitamina D per passar el confinament sense patir els efectes de la seva mancança.

Però, per si no sabem els nivells de vitamina D que tenim, per si de cas, durant el confinament, el que podem fer és menjar més aliments que en continguin. Els suplements s'han de limitar a les persones que saben que tenen dèficit.

La doctora Vidal explica que són aportadors de vitamina D el peix blau –sardina, tonyina, seitó, verat, salmó-, el rovell d'ou i els bolets. En té molt el fetge de vedella, que abans es consumia força i ara molt menys. I fa molts anys s'obtenia de l'oli de fetge de bacallà. Cal aclarir que la vitamina D no està en la carn del bacallà, sinó només en el seu fetge.

Però també assenyala que en els països mediterranis prendre el sol deu o quinze minuts diaris hauria de ser suficient. I no cal exposar-hi tot el cos. Amb cara i braços és suficient.

Com que la vitamina D és liposoluble, es trobarà en la fracció greixosa de l'aliment. Si en traiem el greix, també perdem aquesta vitamina. Per tant, si prenem certs productes sense greix o baixos en greix, per exemple per evitar el sobrepès, també ingerim menys vitamina D. Per això, ara pot ser recomanable no prendre làctics descremats, sinó sencers o semidescremats.

Sense mesures especials

Durant el confinament, doncs, no calen mesures especials. Però és més important que mai una alimentació equilibrada, amb molta fruita i verdura i, en la mesura del possible, aliments frescos. La dieta mediterrània pot complir perfectament aquesta funció.

Un document de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica i del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes, conté diverses recomanacions davant la pandèmia de Covid-19, tant per a la població general com per a persones amb símptomes. I una de les coses que destaca és aquesta:

"En cap cas l'alimentació, por si mateixa, evita o cura la infecció per coronavirus o per qualsevol altre virus."

Conclusions. La primera, que ara cal, com sempre, una alimentació equilibrada i completa i intentar prendre el sol, encara que sigui al balcó o a la finestra, uns minuts al dia.

I la segona, que no hi ha cap prova, en absolut, que la vitamina D ajudi a prevenir o a curar la Covid-19.