Com conservar la ponsètia de Nadal: consells per mantenir-la d'un any a l'altre

Si una planta es relaciona estretament amb el Nadal és la ponsètia. Una espècie cridanera pel color vermell de les fulles (en realitat són bràctees) que hi ha just per sota de les flors.

Normalment s'utilitza com un element decoratiu més de Nadal que, després de festes, acostuma a perdre les fulles i tota la vistositat, i en alguns casos s'acaba llençant.

Però si se'n té una mica de cura (i paciència), la planta pot sobreviure tot l'any i, fins i tot, aconseguir que torni a brotar i que aparegui el color vermell característic.

Cada quan l'hem de regar?

És la gran pregunta. I no hi ha una resposta exacta. La florista Patri Conde, de Barcelona, apunta que depèn de la humitat, la temperatura i l'orientació de cada casa.

El que sí que queda clar és que la ponsètia no vol un excés d'aigua. Per tant, la recomanació és regar-la només quan la terra estigui seca. Podria ser un o dos cops per setmana.

L'aigua s'ha de tirar directament a la terra i evitar que quedi estancada al fons. També s'ha de procurar que no toqui les fulles ni les flors perquè és una planta molt sensible.

Quanta llum vol? I a quina temperatura?

Per mantenir la ponsètia, és important que tingui llum. La planta necessita claror, però cal evitar l'impacte directe del sol, sobretot els mesos d'estiu.

No ens respondrà bé si la sotmetem a temperatures molt altes o a molt fred. La ponsètia es conserva bé amb una temperatura ambient d'entre 18 i 25 graus.

També cal evitar posar-la en un lloc amb grans corrents d'aire, ja sigui aire condicionat o calefacció.

S'ha de podar i trasplantar?

Un cop passades les festes, cap a finals de gener, a la ponsètia li començaran a caure les fulles. És el moment idoni per podar la planta.

Patri Conde recomana tallar la tija a uns 10 centímetres del terra i fer servir un producte cicatritzant o bé cera d'espelma per tancar les ferides.

Quan es faci aquesta operació, sempre abans de la primavera, també es pot trasplantar la ponsètia a un test més gran si volem que creixi en més bones condicions.

Durant la primavera i també a la tardor s'ha d'adobar la terra per afavorir el creixement de la planta i la floració. No es recomana fer-ho ni a l'estiu ni a l'hivern, perquè les temperatures extremes poden cremar la planta.

Com fer que aparegui el color vermell

Si hem tingut cura de la planta durant tot l'any i ha tornat a brotar, les fulles seran totes de color verd. Per aconseguir el color vermell característic, caldrà fer un estricte control d'hores de llum i foscor.

Es recomana fer aquest procés a partir de setembre i caldrà que la planta tingui cada dia entre 12 i 14 hores de negra nit, és a dir, foscor absoluta.

Per aconseguir això a casa, es pot tapar amb un plàstic fosc o posar-hi una caixa de cartró al damunt amb forats. La resta del dia ha de tenir claror intensa.

Amb tot aquest procés, s'aconsegueix que les bràctees que protegeixen les flors neixin de color vermell. "I si no es torna vermella, sempre se'n pot regalar una de nova per Nadal", explica Patri Conde.

L'origen, un aspecte que cal tenir en compte

La florista destaca que per mantenir la ponsètia és important saber on s'ha cultivat la planta. La majoria de les que es venen a Catalunya provenen del Maresme.

"Si han crescut en el nostre clima és millor que si venen del sud d'Espanya o d'Holanda", afirma Patri Conde, que recomana comprar la ponsètia a floristeries especialitzades com a garantia de qualitat.

Aquesta planta, per cert, deu el seu nom a Joel R. Poinsett, botànic i ambaixador dels Estats Units a Mèxic durant la dècada de 1820, que va introduir aquesta planta a l'Amèrica del Nord.

El Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, a Vilassar de Mar, preveia vendre aquest Nadal 1,5 milions d'unitats de ponsètia, una quantitat similar a la venuda el 2023.

Ponsètia i mascotes, millor separades

Les ponsèties, igual que altres plantes de Nadal com el vesc, poden ser molt tòxiques per a les mascotes que hi hagi a casa pel líquid de les tiges i també per les fulles.

Per això, la veterinària María José Blabia recomana evitar aquestes plantes si es tenen gats o gossos i avisa que ja hi pot haver símptomes "només amb el contacte".

Si les toquen, poden tenir irritació als ulls, conjuntivitis o butllofes a la pell. Si es mengen la planta, els símptomes que hi pot haver són vòmits, diarrea, tremolors o irritació local de la boca.

La intoxicació no acostuma a ser greu i és fàcil de tractar, però cal una visita al veterinari, "sobretot si noten que la mascota es rasca més, té vòmits o diarrea".