Com de masclistes som segons l'economia? Dades i gràfics que retraten la societat
Les dones segueixen cobrant menys: la bretxa salarial s'estanca en el 9%, una diferència que s'eixampla i creix en el sector tecnològic i en els llocs directius
La desigualtat de gènere deixa empremta en tots els àmbits de la societat i una manera de visualitzar-ho és fixar-se en l'àmbit laboral i econòmic. Tot i que s'ha anat reduint, la bretxa salarial persisteix, i els homes encara segueixen cobrant més que les dones al llarg de la vida laboral.
A la Unió Europea, la bretxa salarial és del 12,7% per hora treballada, segons dades d'Eurostat del 2022 publicades aquest divendres, i que tenen en compte les empreses amb una plantilla de més de deu persones.
Espanya està per sota d'aquesta mitjana, i els homes cobren un 8,7% més que les dones. És la meitat del que passava fa tot just una dècada.
Legalment --tot i que no sempre és així-- una feina ha de comportar el mateix salari, sigui home o dona qui l'ocupi. Però al llarg de la seva vida laboral, moltes dones tindran "llacunes", com ara baixes de maternitat, permisos o reduccions de jornada.
Això, a més, les haurà penalitzat a l'hora de promocionar a càrrecs directius o bé l'empresa pagarà complements i variables diferents, de manera discriminatòria. I, en molts casos, tindran feines en sectors menys remunerats.
Tot plegat és el que acaba traduint-se en una "bretxa salarial", que reflecteix l'estadística d'Eurostat.
En canvi, al centre i al nord d'Europa la bretxa salarial és més alta. És el cas de França, Alemanya o Suècia.
Allà és habitual que moltes dones s'agafin permisos llargs per tenir cura dels fills i la reentrada al mercat laboral és través de feines a temps parcial, en moltes ocasions.
Alemanya i Àustria apareixen sistemàticament a l'estadística amb una bretxa salarial molt pronunciada, per exemple. Només en el cas de Luxemburg les dones tenen un salari, de mitjana, més alt que els homes.
Per sota de la mitjana, hi trobem --paradoxalment-- països com Itàlia. L'explicació és que allà hi ha menys dones que treballen, i les que ho fan estan més focalitzades en la seva carrera professional, de manera que la mitjana estadística surt distorsionada.
El sector de les TIC i els llocs de direcció
En àmbits estratègics, com és el de les noves tecnologies, la reducció de desigualtats s'ha estancat. És la conclusió d'un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, elaborat per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE).
L'estudi es fixa en el sector TIC i en la presència de dones en llocs de decisió i poder, i assenyala el baix percentatge de dones que cursen carreres d'Enginyeria i Arquitectura (un 26% del total) o bé de dones ocupades en el sector de les tecnologies de la informació (un 31% el 2023, fins i tot inferior que el 33% del 2020).
Segons la Cambra, per corregir aquest desequilibri caldria treballar des de la primera etapa formativa i visibilitzar els referents femenins.
L'estudi apunta que resulta "preocupant" que la reducció de desigualtats en aquest àmbit s'hagi estancat en els últims vuit anys. Un estancament que s'evidencia en la presència de dones en direccions i gerències (un 33% del total, quan l'any 2015 era un 36%), així com en òrgans d'administració i juntes directives.
La Cambra també assenyala que la reducció de desigualtats en àmbits com les condicions de vida també s'ha estancat en comparació amb estudis anteriors.
Per exemple, el 86% de les excedències per cura de fills o familiars les assumeixen les dones, i la pensió mitjana és un 26% més baixa, perquè la generació que ara es jubila va tenir més problemes per accedir al mercat laboral.
Aquesta bretxa de les pensions s'anirà reduint a mesura que arribin a l'edat de jubilació les generacions que s'han incorporat al món laboral, però és molt possible que la diferència persisteixi, perquè les trajectòries professionals femenines tenen més "llacunes" (treball sense cotitzar, excedències, reduccions de jornada, permisos).
Aquest desavantatge en el món laboral s'expressa també en el tipus de contractes als quals opten moltes dones.
En el cas de la temporalitat, la recent reforma laboral --que ha reduït els motius per poder fer un contracte temporal-- ha ajudat a retallar una part de les diferències, tot i que percentualment la taxa encara deixa quatre punts de diferència.
La taxa de temporalitat en els nous contractes, segons dades de la Generalitat, és del 15% per a les dones, i un 11% per als homes.
La diferència és més notable encara si ens fixem en els contractes a temps parcial; un 20,2% han d'optar per aquesta fórmula, només un 7,8% en el cas dels homes.
En aquest sentit, el percentatge d'homes i dones que volen treballar a jornada completa, però s'han de conformar amb un contracte a temps parcial és semblant [un terç].
És l'anomenada parcialitat "no volguda". Però on es destapen les diferències és en els motius. En el llistat dels de les dones apareixen amb més intensitat conceptes i motius com el de la cura de familiars que en el cas dels homes pràcticament no apareixen.
I és una tendència que es manté o s'intensifica en els nous contractes. Les dades més recents, de gener i febrer d'aquest any, constaten que el percentatge de dones que van poder signar un contracte indefinit va ser més baix que en el cas dels homes i molt més baix també a l'hora de poder treballar a temps complet.
També hi ha dones que es declaren inactives. Són les que no poden o no volen treballar i aquí, quan expliquen els motius, torna a agafar força la dedicació a les tasques de la llar. Al mateix temps, es produeix un altre fenomen: les dones que es declaren actives treballen més anys, de mitjana, perquè en molts casos no acaben de tenir els anys cotitzats per poder-se jubilar quan toca.
La desigualtat persisteix a escala mundial
En l'àmbit global, si ens fixem en la participació en el mercat laboral, l'OCDE assenyala que les desigualtats persisteixen.
Tot i que la tendència, a llarg termini, tendeix a convergir, les diferències són notables a la majoria de països; els homes tenen més probabilitats d'estar empleats que les dones, malgrat tenir nivells similars d'educació en molts països.
De mitjana a l'OCDE, els homes tenen 10,4 punts més de probabilitat de tenir una feina.
Una bretxa particularment àmplia (per damunt del 20% de diferència entre homes i dones) a països com el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic, l'Índia, Indonèsia o Turquia.
La diferència és menor (menys del 5%) a Estònia, Finlàndia, Israel, Letònia, Lituània, Noruega o Suècia.
