Com decidir quin mòbil comprar: tot el que has de saber per escollir el millor telèfon

Per què el nombre de megapíxels que té una càmera de telèfon mòbil no és tan important? Què significa que un mòbil tingui més o menys memòria RAM? Com sé quin telèfon té una bateria que durarà més?

Comprar un telèfon mòbil és un exercici de consum que ens enfronta a una sèrie de preguntes per les quals, si no comptem amb unes nocions prèvies, no tenim una resposta clara. Dos experts ens ajuden a resoldre-les.

En què cal fixar-se quan hem d'escollir un telèfon mòbil? Anant a pams, hi ha molt per tenir en compte: el ventall de preus, sistema operatiu, processador, càmera, quantitat de RAM, emmagatzematge i bateria... En tot cas, explica Esther Lorente, advocada i la delegada de l'OCU a Catalunya, depèn de l'ús que vulguis donar a l'aparell: "Primer de tot el que hem d'analitzar és quines necessitats tenim."

Preu: qüestió de gammes

Un telèfon no és millor o pitjor perquè sigui de la marca Samsung, Huawei, Xiaomi o Apple. Tots aquests fabricants tenen gammes que diferencien els dispositius que tenen a la venda per la qualitat general dels seus components i, evidentment, el preu que hi marquen.
 

- Gamma d'entrada, amb els dispositius més barats, dirigida a usuaris més aviat bàsics que no necessiten grans prestacions: es troben entre els 100 euros i els 200 euros.

- Gamma mitjana, un equilibri entre preu i prestacions, com per exemple processadors més potents i bones càmeres: entre 200 euros i 600 euros.

- Gamma alta, la millor qualitat en rendiment i especificacions. És la gamma dels dispositius més cars, per aquells que volen la millor tecnologia disponible i les millors prestacions. Per sobre dels 600 euros.

- Gamma prèmium, un salt en el preu que es justifica concretament en unes prestacions portades al màxim, els millors materials i les novetats més candents en la tecnologia que incorporen. Són els telèfons més exclusius i habitualment superen els 1.000 euros.

Tot i aquesta classificació, "el mercat cada vegada és més homogeni" i les diferències entre les diferents marques i gammes es van difuminant. Ho adverteix Iván Linares, expert en anàlisis de telèfons mòbils que acumula més de 10 anys de feina comparant dispositius i disseccionant els seus punts forts i dèbils. 

Per la gran majoria d'usuaris, explica Linares, la gamma mitjana ofereix "dispositius més que suficients en tots els aspectes". És a dir, per uns 300 euros podem trobar bons telèfons que compliran amb les expectatives més habituals.

Cal dir que, els darrers anys, la gamma més baixa ha millorat molt en prestacions: "Fa 8 o 9 anys era molt difícil recomanar un telèfon barat."

La gamma d'entrada és actualment tan competitiva que, pel voltant dels 150 euros, també es poden trobar molt bons aparells dirigits als usuaris menys exigents, els que utilitzen WhatsApp i Instagram, veuen algun vídeo a YouTube i naveguen puntualment.

Només hi ha un aspecte rellevant que podria fer-nos evitar els telèfons més barats: la ciberseguretat. Això és així perquè els fabricants de l'aparell, o dels seus components individuals, no dediquen tant temps ni atenció als dispositius de gamma d'entrada:

"Els mòbils més barats s'actualitzen amb menor freqüència i pots continuar utilitzant-los, però és menys segur", explica Linares. Els telèfons de gamma d'entrada, doncs, tendeixen a quedar obsolets i desprotegits abans que la resta, especialment en l'àmbit del software que executa els seus components, començant pel sistema operatiu.

Sistema: iPhone o variant d'Android?

Els telèfons, per dins, tenen bàsicament dues opcions, Android o iOS, i en totes dues hem de buscar que tinguin el sistema més recent possible, indicat pel número. Com més alt és el número, més modern el sistema i més anys de vida ens oferirà el dispositiu sense fer-se antiquat, lent o insegur.

El sistema operatiu d'un telèfon iPhone, iOS, ofereix una experiència pràcticament idèntica en tots els telèfons d'Apple. El món d'Android, en canvi, és molt divers. No té el mateix aspecte un telèfon d'una marca que un altre, ni tenen exactament les mateixes opcions, ni el mateix rendiment. 

Tot i que es basen en Android, el sistema operatiu per mòbils de Google, moltes marques aposten per afegir-hi una "capa de personalització".

Aquesta capa de personalització canvia l'aspecte i, sovint, la ubicació dels menús, així com algunes aplicacions que venen instal·lades per defecte. 

Els fabricants també intenten "afegir valor" als telèfons, "incloent ajustaments que no existien en la versió bàsica" del sistema operatiu. Això provoca que se sacrifiqui "velocitat i rendiment". Una capa de personalització "sempre farà el telèfon més pesat" perquè afegeix feina al processador i a la unitat gràfica de processament. Especialment en telèfons més barats. 

El gran problema dels Android és la fragmentació. Els fabricants poden afegir modificacions, però aquesta llibertat també comporta que d'un telèfon a un altre el funcionament pugui ser bastant diferent, que s'actualitzin a velocitats desiguals o que el que funciona en una marca no ho acabi de fer en una altra. Una inconsistència que és residual en els iPhone.

En definitiva, el més important és assegurar-se que el dispositiu triat és d'una marca amb reputació i té assegurats uns quants anys d'actualitzacions. 

Tres consells per ajudar a triar el sistema operatiu

- Per facilitat d'ús: tradicionalment, sempre s'ha considerat iOS més senzill perquè oferia menys profunditat i opcions en la seva configuració. L'editor de Xataka Iván Linares no hi està d'acord: "Android i iOS han anat evolucionant a la vegada, s'han anat copiant l'un a l'altre". Les diferències ja no són tan notables. 

- Per familiaritat: si una persona es troba còmode utilitzant una variant d'Android en concret, o li agraden els iPhone, el sistema operatiu és rellevant a l'hora de decidir quin telèfon comprar. Si no és el cas, la decisió no és un factor tan decisiu.

- Per ecosistema: per altra banda, si un usuari gaudeix en l'ecosistema d'una marca en concret, com passa amb marques com Apple o Samsung, potser és bona idea quedar-s'hi. Quan el comprador ja és usuari d'un rellotge intel·ligent, un televisor o uns auriculars d'una marca, comprar el telèfon del mateix fabricant és bona idea perquè els dispositius funcionen millor entre ells.

Processador: un mercat en constant evolució

El processador és el component principal d'un telèfon mòbil, tot i que també és el més difícil de comparar i entendre.

Un processador (o CPU, Unitat Central de Processament) més nou i més potent fa que un telèfon pugui obrir aplicacions més modernes i complexes, facilita la multitasca i ofereix a l'usuari la sensació de rapidesa i fluïdesa en utilitzar-lo, durant més temps. 

De nou, la marca no defineix la qualitat. Totes tenen diferents gammes i generacions. Les generacions més noves són les que, habitualment, tenen les millors prestacions perquè inclouen l'última tecnologia. Habitualment, això significa més potència (més velocitat) i més eficiència (menys consum de bateria) "i també, un preu més alt", apunta Linares.

La "nomenclatura és clau", explica l'especialista Iván Linares, i cal fixar-se en els números que acompanyen el nom del processador. Simplificant-ho molt, un número més alt de producte indica que ens trobem davant d'un processador de gamma més alta i un número alt de generació, que és més modern, potent i eficient i "dona més garantia que el telèfon funcionarà durant més temps".

"Si mires la data de llançament d'un processador i té entre un o dos anys d'antiguitat, no hi hauria d'haver problema, tot i que són més cars. Anar a dispositius amb processadors de 4 o 5 anys d'antiguitat, però, no és tan recomanable."

Un processador Snapdragon 7 Plus Gen 3 és més potent que un Snapdragon 8 Gen 1, però està lluny d'un Snapdragon 8 Gen 3.

El més recomanable, al final, és trobar el nom del processador i posar-lo en un motor de cerca. Buscar a Google l'any de fabricació de la CPU ens dirà si inclou components més moderns.

Per tal de comparar la qualitat del processador entre un telèfon i un altre, és molt útil buscar en pàgines que s'especialitzen a posar a prova el seu rendiment i qualificar-los. 

Serveis de referència com AnTuTu o Geekbench qualifiquen el rendiment màxim dels processadors amb xifres orientatives, més o menys objectives, que s'han d'agafar amb pinces. 

També es pot escriure el nom dels dos processadors que volem comparar en un motor de cerca, unint-los per l'abreviació vs. (versus): CPU A vs. CPU B, i prémer sobre els primers enllaços.
 

Gràfica: no només per als gamers

El processador gràfic d'un telèfon mòbil (o GPU) està habitualment integrat dins el processador i és el responsable de calcular els gràfics que es veuen en pantalla, entre d'altres. Els noms més habituals són Adreno o Mali i van acompanyats, també, de xifres que indiquen la seva versió: com més alts, millor. 

La feina principal de la gràfica és alliberar el processador d'aquestes tasques, que habitualment consumeixen molts recursos, per tal que la CPU pugui dedicar tot el seu potencial a altres esforços. 

Indispensable en l'execució de videojocs, el processador gràfic és cada cop més important en altres tasques: també pot jugar "un paper molt important en l'execució d'animacions, la reproducció de vídeos d'alta qualitat o en imatges 3D en temps real", com en aplicacions de realitat augmentada o en navegadors com Google Maps.

Si volem comprar un telèfon mòbil i sabem que l'utilitzarem molt per jugar a videojocs o fer servir aplicacions intensives en recursos, comptar amb una bona GPU i que el telèfon inclogui un bon sistema de refrigeració és la millor opció. 
 

Càmera de fotos: píxels, obertura, sensor...

Per molts, la càmera del telèfon mòbil és l'apartat més important a tenir en compte abans de decidir-se a comprar un dispositiu d'una marca o d'una altra.

Què cal mirar, exactament, per saber si un telèfon té millor o pitjor càmera? Per disposar de tota la informació, hem elaborat un article a banda que inclou tots els detalls per estar segur que tenim una càmera de telèfon mòbil que faci "bones fotos":

Pantalla: resolució i brillantor

El món de les pantalles dels telèfons mòbil ha crescut en complexitat en els darrers anys. En general, si més no, no és un element especialment decisori per triar un telèfon o un altre, però com sempre depèn de la importància que li doni el propietari.

En tot cas, la durabilitat sí que és un detall a tenir en compte, ja que el trencament d'una pantalla pot portar-nos a una reparació cara o a haver de canviar l'aparell.

Des de l'OCU, explica Esther Lorente, "els tècnics fan proves de caigudes, de força i de duresa de la pantalla" per tal de poder avaluar la durabilitat de l'aparell. Normalment, les pantalles Gorilla Glass són les que dominen el mercat, tot i que les pantalles de safir també són una bona alternativa.

Per comparar les pantalles dels dispositius entre elles, més enllà de la seva durabilitat, cal considerar diferents aspectes: 

- Tecnologia: els telèfons de més alta gamma opten per pantalles de tecnologia OLED, de més qualitat i superiors a les pantalles LED o LCD més clàssiques, tot i que les variants AMOLED (que només encén els píxels quan s'activen i, per tant, gasten menys bateria), QLED (com pantalles LED però més avançades) o les innovadores NanoCell també són interessants  

- Resolució: com més alta, millor, ja que és una cosa "que notaràs en el dia a dia" en la nitidesa dels continguts que vegis pel mòbil. "Mínim, actualment, ha de ser de resolució Full HD (1920 x 1080 píxels)", apunta Iván Linares.

- Mida i forma: les pantalles són cada cop més allargades i, sovint, les resolucions venen acompanyades del símbol "+", com per exemple "FullHD+", que afegeix píxels per la llargada de la pantalla. "La decisió va a gustos", però el format 18:9 acostuma a ser "més còmode", tot i que s'estan fent formats més grans.

- Brillantor: com més "nits" de brillantor màxima tingui la pantalla, "millor es veuran els seus continguts en exteriors", sota la llum solar. Les xifres al voltant de les 1.000 nits són les més habituals en gamma mitjana, actualment, i si un telèfon s'acosta a aquest número, ja és bona opció.

- Taxes de refresc: quan una imatge té molt moviment, la pantalla necessita refrescar-se més sovint. Per això, "usuaris de videojocs en mòbil aprecien pantalles que siguin capaces de refrescar-se més sovint". En general, però, qualsevol usuari pot veure "animacions més fluides, com l'scroll" si la taxa de refresc, calculada en hertzos, es troba al voltant dels 90 Hz o superior. Algunes pantalles d'alta gamma compten amb la tecnologia LTPO que permet variar la taxa de refresc de forma dinàmica segons el contingut que mostren.

- HDR: una pantalla que inclogui tecnologia HDR (Alt Rang Dinàmic) permet veure més detalls en les zones més fosques i més il·luminades de les imatges i, per tant, ofereix més matisos i més qualitat global a la imatge. Normalment, anirà acompanyat de fórmules com HDR 10+, HDR 10.

Pel que fa a la mida, les pantalles tenen tendència a ser cada cop més llargues, però també és important la diagonal. Linares ho té clar: "Recomano que es trobin entre les 6,2 i les 6,4 polzades".

Bateria, memòria RAM i emmagatzematge

Hi ha aspectes del telèfon mòbil en què, simplement, cal guiar-se pels números. Aquest és el cas de la bateria, la memòria RAM i l'emmagatzematge que inclou el telèfon.

Tot i que aquests components poden ser de més o menys qualitat i hi ha fabricants que opten per diferents tecnologies, la majoria es mouen per estàndards i al consumidor final no li queda molt marge de decisió.

Bateria

En aquest apartat, si ho simplifiquem molt, busquem un nombre alt de mil·liamperes per hora, que veurem en forma d'una xifra acompanyada de la unitat mAh. Un telèfon amb 5.000 mAh té més capacitat en la seva bateria que un que es ven amb 4.000 mAh.

Hi ha matisos, com la qualitat i eficiència dels components, la mida de la pantalla i l'optimització del sistema operatiu, que poden arribar a fer que un telèfon amb una bateria de menys capacitat pugui arribar a oferir més hores d'autonomia. 

"Els telèfons més barats tenen més bateria i els dura més, ja que els seus components no són tan potents i no consumeixen tant"

És rellevant tenir en compte, és la tecnologia de càrrega. Cada fabricant té els seus propis protocols de càrrega i cada cop es veuen més dispositius compatibles amb càrregues ràpides i càrregues sense fil.

Si no necessites carregar bona part de la bateria del telèfon en pocs minuts, la càrrega ràpida no és tan important, tot i que "et salva en moments que tens pressa". Habitualment, els watts de potència marquen la velocitat de càrrega: com més watts, menys temps cal per omplir la bateria.

La càrrega sense fils és un "aspecte molt important" a tenir en compte, en opinió de l'especialista Iván Linares, ja que permet "càrregues sense cable, amb molta comoditat", a una velocitat raonable i sense degradar tant la bateria com les càrregues fetes a alta potència. 

Memòria RAM

Marca la capacitat del telèfon per emmagatzemar, de forma temporal i efímera, informació indispensable per a poder executar les aplicacions i el sistema.

Fent una metàfora amb la cuina, per fer un plat sempre cal preparar i reservar els ingredients per a quan toqui introduir-los a la mescla. La memòria RAM és aquest espai on reservar informació llesta per a quan calgui utilitzar-la.

En general, com més alt sigui el número de GB dedicats a la memòria RAM, més ràpid anirà el telèfon, més capacitat multitasca tindrà i més complexes seran les operacions que podrà executar.

"En els telèfons més barats actuals, ja és habitual trobar dispositius de 6 GB, mentre que la gamma mitjana compta amb al voltant de 8 GB", especifica Iván Linares.

Darrerament, afegeix, "cal fixar-se en la velocitat de lectura i escriptura d'aquesta RAM". Això es determina, actualment, pel número que acompanya la capacitat de la RAM. La memòria RAM LPDDR4x és més ràpida i encara ho és més en la seva cinquena versió, LPDDR5x.
 

Emmagatzematge

La capacitat del telèfon per emmagatzemar informació també es mesura en GB, però aquests no són temporals ni tan ràpids. 

En general, com més GB de capacitat tinguem disponibles, millor. Un telèfon que només compta amb 64 GB de capacitat es farà curt de seguida i no tindrà més espai per omplir de fotos, vídeos, pòdcasts, pel·lícules i sèries descarregades, a més d'aplicacions.

Actualment, l'estàndard son 128 GB. Tot el que superi aquesta xifra és més que suficient per no quedar-nos sense espai en el telèfon en un parell d'anys d'ús normal, tot i que també existeixen usuaris amb menys necessitat d'emmagatzematge.

De nou, a part de la capacitat, també cal fixar-se en la velocitat de lectura/escriptura de dades. En el cas de l'emmagatzematge, els telèfons més antics comptaven amb tecnologia eMMC, però ja ha estat substituïda per l'estàndard millorat UFS. Com més alt sigui el número que l'acompanya, més ràpid serà l'accés a l'emmagatzematge del telèfon.

Per què volem que la memòria RAM i l'emmagatzematge siguin ràpids, a més d'amplis? Iván Linares: "Un telèfon respondrà amb més velocitat i de forma més fluida si la informació entre els seus components viatja ràpidament."

Com escollir un telèfon si no tens temps?

Com es pot comprovar per l'extensió d'aquest article, són molts els components i aspectes que s'han de valorar per optar per un telèfon mòbil o altre, sense ni tan sols entrar en aspectes com el disseny, connectivitat, tecnologies d'autenticació o els materials de fabricació.

Per aquest motiu, hi ha molts serveis en línia, com GSMArena o PhoneArena, que fan la tasca de resumir les especificacions dels dispositius i comparar-les. Fins i tot, n'hi ha que n'extreuen gràfiques i puntuacions que permeten veure les diferències amb un sol cop d'ull, com la pàgina Versus.

Si no es disposa de temps per fer una anàlisi detallada de cada telèfon, la millor opció és tenir clar el pressupost i fer una cerca a internet amb "els millors telèfons per sota de XXX euros".

També hi ha pàgines d'experts que s'especialitzen en aquest tipus de comparatives i resumeixen els punts forts dels telèfons de cada gamma de preus.

En canvi, apunta Iván Linares, si disposes temps per escollir un telèfon, val la pena "comparar els telèfons" i repassar els seus components punt per punt per assegurar-se d'alguns mínims.

Avui en dia, podem comprar un molt bon telèfon mòbil que ens duri còmodament tres o quatre anys sense notar cap descens en el rendiment de cap dels seus components.