Com defensarà la Fiscalia l'acusació de rebel·lió en les conclusions definitives?

Aquest dimarts arriba un dels moments clau del judici del procés: l'exposició al Tribunal Suprem de les conclusions definitives de les acusacions.

Està previst que el matí siguin els quatre fiscals -Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena- els que defensin les seves, i a la tarda serà el torn de l'Advocacia de l'Estat i de Vox.

La setmana passada els fiscals ja van fer públic l'escrit amb les seves conclusions, en el qual no només mantenen l'acusació de rebel·lió, sinó que, a més, l'han reforçada.

Aquest reforçament el basen en les declaracions dels màxims responsables dels Mossos la tardor del 2017, sobretot el major Josep Lluís Trapero i el comissari Ferran López.

El comissari Ferran López i el major Josep Lluís Trapero declarant al Tribunal Suprem

"El pretext de preservar la convivència"

En l'escrit, els fiscals asseguren que els caps dels Mossos van donar instruccions "manifestament dilatòries i tolerants amb la votació" i que això és el que va fer possible l'1-O.

A més, consideren provat que "van impedir l'ús de la força" als seus agents "amb el pretext de preservar la convivència":

"Les pautes d'actuació que els van impartir els impedien l'ús de la força per complir el mandat judicial, amb el pretext de preservar la convivència, davant la resistència activa dels ciutadans en els diferents centres, particularment si s'acreditava la presència de menors i persones d'edat avançada, com així van fer constar en les actes aixecades a l'efecte."

En les declaracions al Suprem, però, ni Trapero ni López van admetre res semblant, sinó que van assegurar que van avisar el govern que s'ajustarien a la llei i al seu paper de policia judicial.

"L'ús de la força"

El punt clau és la referència a "l'ús de la força": en aquest punt els caps dels Mossos s'han remès sempre a la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre.

Aquesta interlocutòria, que va substituir les instruccions prèvies, emeses precisament per la fiscalia, marcava que l'1-O l'actuació policial no havia d'"afectar la normal convivència ciutadana":

"I, com no pot ser d'una altra manera, això passa, necessàriament, per adoptar totes aquelles mesures que impedeixin la consecució del referèndum, sense afectar la normal convivència ciutadana..."

Les defenses sostenen, per tant, que la referència a la "convivència" no seria un "pretext", sinó més aviat un dels requisits que el TSJC marcava als cossos policials per l'1-O.

L'escrit de la Fiscalia no fa referència a aquest requisit, i s'haurà de veure si aquest dimarts, en l'exposició oral, aporten algun tipus d'argumentació afegida per justificar-ho.

La pregunta de Marchena a Trapero

Hi ha un detall que pot ser important de cara a la sentència: el president del tribunal, Manuel Marchena, va fer una pregunta a Trapero al final de la seva declaració, quan acusacions i defenses ja havien acabat.

Marchena li va preguntar per què va demanar la reunió amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras del 28 de setembre de 2017, després de la que ja havien tingut el dia 26.

Trapero va respondre que la motivació va ser donar un missatge clar al govern que els Mossos eren policia judicial i que complirien les ordres del TSJC sobre l'1-O.

Segons Trapero, la resposta de Puigdemont hauria estat: "Facin el treball que hagin de fer".

Aquesta pregunta ha estat l'única d'aquest tipus que Marchena ha fet durant el judici i, de fet, va ser sobre una qüestió que la Fiscalia havia intentat preguntar a Trapero, però que Marchena llavors va considerar improcedent.

"El poder coactiu" dels Mossos

En el seu escrit, els fiscals asseguren que els caps dels Mossos "van optar per subjectar-se a les directrius" del govern de Carles Puigdemont.

En el seu ànim per reforçar l'acusació de rebel·lió, van més enllà: suggereixen que això implicava "posar a disposició dels il·legals propòsits secessionistes  tot el poder coactiu" dels Mossos:

"En resum, l'ineficaç dispositiu dels Mossos d'Esquadra va ser determinant per a la celebració del referèndum, perquè lluny de complir el mandat judicial al qual estaven inexcusablement obligats per imperatiu legal, van optar per subjectar-se a les directrius dels responsables polítics de la Generalitat, posant a disposició dels mateixos i dels seus il·legals propòsits secessionistes tot el poder coactiu que representava un cos policial armat i molt nombrós en efectius (uns 17.000 membres aproximadament)."

Durant la fase testifical, les declaracions dels responsables dels Mossos van xocar directament amb les dels responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Aquest contrast va portar Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, a reclamar un acarament entre el comissari Ferran López i el coordinador policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos.

L'argument era que un dels dos mentia i calia confrontar-los, però Marchena va rebutjar fer l'acarament amb l'argument que el tribunal ja tenia prou elements per valorar les declaracions.