Com dos mapes robats de la Biblioteca de Catalunya porten els Mossos a un antiquari de Londres

Londres, finals d'octubre del 2024, mig any després que un fals investigador s'endugués de la Biblioteca de Catalunya dos mapes del segle XVI sense que ningú se n'adonés. No és un mal escenari per a una encaixada de mans entre Scotland Yard i els Mossos d'Esquadra.

El detectiu Tom Jackson, de la Unitat d'Art i Antiguitats de la Policia Metropolitana de Londres, i el cap de la mateixa unitat es troben amb l'inspector Jonatan Herrera, un dels alts càrrecs de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra, i amb el sergent Jose Luis González Ulloa, cap de la Unitat Central de Patrimoni Històric.

Uns i altres han estat amb converses constants els últims mesos arran de la investigació del furt dels mapes de la Biblioteca de Catalunya que porta el jutjat d'instrucció 30 de Barcelona.

Vincles policials professionals

La trobada havia de tenir un caire institucional dins la seu policial central de New Scotland Yard, a tocar del Big Ben, però després que els investigadors britànics passessin per l'ambaixada espanyola a Londres, la reunió amb els Mossos passa a perdre la pàtina oficial. Més enllà del misteri de l'ambaixada, el fet és que amb més o menys aixopluc i solemnitat els investigadors dels Mossos d'Esquadra i els de Scotland Yard reforcen els vincles que han iniciat amb este cas i que els serviran per a possibles futures investigacions i intercanvi d'informació.

Londres és, després de Nova York, un potent mercat mundial de compravenda d'art i de llibres i documents de valor històric. "És un canal establert, que s'ha d'aprofitar i és important tenir aquests canals de comunicació àgils per poder justament actuar al més ràpid possible", conclou l'inspector Jonatan Herrera.

Els mapes i els viatges de Colom

El 10 d'abril d'enguany, un fals investigador va demanar l'obra Margarita Philosophica de la Biblioteca de Catalunya. És considerada com la primera enciclopèdia i aquesta és una edició que es va imprimir el 1525, un volum que tenen des de principis del segle passat, quan van adquirir el fons del lletraferit català Pau Ignasi Dalmases, que tenia una col·lecció d'impresos i manuscrits  de l'època medieval comprats arreu d'Europa.

El fals investigador va arrencar un dibuix de com treballar la perspectiva, i dos mapes de molt valor històric. La importància d'aquests mapes rau en el fet que són d'una època de transició, de finals del segle XV i principis del XVI, quan els viatges de Cristòfol Colom van aportar nova informació a la geografia.

Un dels mapes no té en compte aquests nous descobriments i a l'altre sí que ja s'hi fa constar l'existència del "Nou Món".

Una obra de referència

L'autor de l'obra és el monjo cartoixà Gregor Reisch. La doctora en estudis de l'antiguitat, medievals i del Renaixement per la Universitat de Florència i professora d'Història a la Universitat Pontifícia Catòlica de Valparaíso, Victoria Iomma, té un article sobre este volum en què posa de relleu la importància que va tenir l'obra al seu moment.

En una entrevista a distància per TV3 explica que "hi ha sospites que Copèrnic i la majoria dels autors de cosmologia del segle XVI van utilitzar l'obra de Reisch com a referent, com a material d'estudi i també per criticar-la". Entenent la crítica com una evolució en el pensament.

A més, els diferents mapes expliquen, segons Victoria Iomma, "com l'aparició d'Amèrica per als ulls i la ment europea va ser un procés lent. No hi ha una data que defineixi un abans i un després, sinó que va ser un procés lent, en què no és el mateix arribar al continent americà que començar a entendre'l i a ubicar-lo al cosmos".

L'antiquari de Londres

Totes estes peculiaritats fan dels mapes obres de més valor i un producte més preuat en el mercat del col·leccionisme. El sergent cap de la unitat central de patrimoni històric destaca la rapidesa en què van vendre els mapes.

Cinc dies després, el 15 d'abril, el mapa ja era a Montpellier i d'allí va volar cap a Londres.

"Creiem que ja hi havia establert algun coneixement o ja tenien dades de qui podia estar interessat en aquest tipus de material".

Amb el venedor, un antiquari de Londres, van oferir-li els documents per correu electrònic. El pagament es va fer una part en efectiu, 3.000 euros, i els 3.500 euros restants amb una transferència bancària. Una compra molt barata tenint en compte el valor del producte i el preu d'obres similars.

Girona: el punt de partida

L'alerta la donen des de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, amb la denúncia del 17 d'abril, quan comproven que el volum que havien deixat a un investigador l'ha tornat sense un dels mapes, un mapamundi amb els dotze vents i una visió de la Terra encara antiga, aferrada a la concepció de Ptolomeu.

A Espanya hi ha cinc d'exemplars d'este llibre imprès el 1504 i 12 més a tot el món, explica el sergent. De l'edició de 1525, n'hi ha un altre a la Universitat de Barcelona i dos més en altres punts d'Espanya i més d'un centenar a tot el món. En este sentit, és menys exclusiu.

És llavors quan la Unitat Central de Patrimoni Històric envia una alerta tant al Departament de Cultura com al Ministeri perquè informin de si algú ha fet consultes similars.

La Biblioteca de Catalunya revisa el seu Margarita Philosophica i veu que hi falten fulls. El mateix fals investigador va ser rebutjat a Montserrat i també va estar a la Universitat de Barcelona, però no va emportar-se res.

El sergent explica que si bé no existeix el risc zero, sí que es poden minimitzar les possibilitats. I estan treballant perquè es puguin adoptar millores en la seguretat en algunes biblioteques:

"Una persona que s'adreça a fer una consulta d'un document d'aquest tipus hauria d'entrar allà sense cap tipus d'equipació, sense jaqueta, sense ordinadors".

Ulloa també remarca la necessitat que hi hagi sempre algú vigilant.

Un atracador amb arma de foc

Al sospitós, el van detenir quan va tornar a la Biblioteca Carles Rahola. Té 58 anys i cap antecedent policial a Espanya, però a França té antecedents per atracaments en benzineres amb arma de foc.

L'entrada i registre a casa seva, a Besiers (França), els va aportar, als Mossos, informació valuosa i si bé no saben on és el mapa dels dotze vents sí que van poder estirar el fil dels altres dos i practicar una segona detenció, la de l'home que hauria fet d'intermediari entre el sospitós d'haver-los furtat i el comprador. I és aquí on els Mossos entren en contacte amb Scotland Yard.

La investigació els va donar una adreça concreta, en un cèntric carrer de Londres, el 35 St George Street. Allí hi ha l'antiquari anomenat Altea. A la treballadora del local li sona que la policia els ha demanat informació sobre la compra d'uns mapes, però no en sap res. Truca per telèfon al propietari per si vol explicar a TV3 com ha anat l'assumpte, però refusa parlar-hi.

Ara per ara té l'estatus de "comprador de bona fe", però els investigadors estan pendents de fer unes comprovacions per tenir la certesa que no ha estat un "receptador"; tenint en compte com es va fer el contacte i el pagament.

La magistrada del jutjat d'instrucció 30 de Barcelona va fer la pertinent comissió rogatòria i els investigadors britànics van personar-se a l'antiquari, situat davant d'una de les dues cases de subhastes d'art més important del món. I en van recuperar els dos mapes.

En paraules del detectiu Tom Jackson, "una vegada més, això posa de manifest que el mercat de l'art de Londres continua atraient aquelles persones que desitgen beneficis econòmics amb el comerç il·lícit".

Els Mossos, amb l'ofici de la magistrada, van a l'ambaixada espanyola, on hi ha els dos mapes en custòdia i se'ls emporten cap a Barcelona.

El sergent va equipat amb una carpeta de protecció per evitar que es malmetin durant el viatge i amb els guants -blancs- per fer-ne les comprovacions sense deixar-ne una mala empremta.