Com el cas Dani Alves ha sacsejat els estereotips en violència masclista
Advocats i experts analitzen fins a quin punt ha contribuït aquest cas a remoure consciències
Segurament, els últims vint anys hi ha hagut casos semblants als de Dani Alves, però a les víctimes ni els passava pel cap presentar una denúncia o no s'hi atrevien, "però ara hi ha hagut un canvi de consciència o de perspectiva, que hi ajuda", assenyala l'advocada Júlia Humet, especialitzada en violències masclistes. En aquest cas, la víctima ha presentat denúncia.
El futbolista, acusat de violar una noia al lavabo de la discoteca Sutton de Barcelona, està en presó preventiva a Brians 2 des de fa més d'un any per indicis de delicte i risc de fuga. El jutjat i l'Audiència de Barcelona li han denegat la llibertat en diverses ocasions i avui comença el judici.
Això pot influir en la percepció que es té de la víctima, considera Humet:
"Si ell no estigués a la presó, s'hauria qüestionat més la víctima. Se li dona més credibilitat pel fet que ell està empresonat."
Alves ha canviat dos cops d'advocat i unes quantes vegades de versió.
La impunitat dels poderosos
Els Mossos van detenir Dani Alves quan feia més de dues setmanes que l'havien denunciat i va tornar a Barcelona, de visita. Hi pot tenir a veure el que apunta Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup d'Estudis Avançats en Violència:
"Molts poderosos pensen que poden cometre un delicte i no els passarà res."
El catedràtic destaca també la importància que ha tingut el moviment #MeToo, originat arran del cas Weinstein, que ha impulsat moltes dones a denunciar abusos per part d'homes poderosos.
"Amb el #MeToo, s'ha acabat la impunitat dels poderosos amb comportaments sexuals que estan en el territori del delicte", diu Antonio Andrés Pueyo, i afegeix: "Valoro molt que els Mossos i la jutgessa hagin fet la seva feina, i això té molt a veure amb la consciència i la pressió social".
Exercici de dominació
Encara hi ha qui no s'ho acaba de creure, simplement perquè pensen que Alves podria lligar amb qui volgués, però, com diu Júlia Humet, no es tracta d'això:
"És un exercici de poder i dominació a través de la sexualitat, l'accés al cos d'una persona sense el seu consentiment."
"També hi ha la idea estesa que creu que qui agredeix ho fa perquè té una necessitat o un impuls sexual irrefrenable", afegeix Laura Macaya, experta i assessora en violències masclistes.
"La societat ens educa i conforma un marc que també és el que fa possible aquestes agressions", explica Macaya. Aquesta experta insisteix que "la violència sexual no és un conflicte interpersonal d'homes dolents i dones bones", sinó que "hi ha una responsabilitat social col·lectiva i estructural".
L'advocada de l'exjugador del Barça, Inés Guardiola, demana l'absolució d'Alves argumentant que no és cert que violés la noia el 30 de desembre del 2022 a la discoteca Sutton.
En canvi, la Fiscalia demana 9 anys de presó i 150.000 euros d'indemnització per al futbolista, a qui acusa d'un delicte d'agressió sexual. L'acusació particular, exercida per la víctima, demana 12 anys, la pena màxima per violació. Ella declararà a porta tancada, protegida per un biombo i amb la imatge i el so distorsionats per evitar filtracions.
- ARXIVAT A:
- Agressió sexualDaniAlvesJudicial