Com el soroll impacta en la salut física i mental: cardiopaties, obesitat, depressió...
Un de cada cinc habitants d'Europa estan sotmesos a nivells de soroll elevats, que repercuteix en la qualitat de vida
Quan comença a arribar el bon temps, l'Eli ja tremola perquè sap que tornen les nits en blanc. Viu de lloguer en un dels característics pisos de l'Eixample barceloní, amb terres de rajoles hidràuliques i grans finestrals de fusta. Des que hi va entrar, ara fa quatre anys, hi ha fet algunes millores per millorar-ne l'aïllament acústic. I aquest any espera poder-se instal·lar un aire condicionat.
Així i tot, a l'hivern, malgrat dormir amb taps, sent el soroll de la gent que surt dels bars i restaurants que hi ha al seu carrer; per no parlar dels busos nocturns, les motos i els camions de la brossa, en especial el que recull el vidre, que sol passar de matinada. A l'estiu, amb les finestres obertes, mirar una pel·lícula al menjador o dormir esdevenen veritables reptes.
"El soroll et repercuteix en el descans i en la teva qualitat de vida en general. Et lleves cansada, irritada, de mal humor i se't fa complicat rendir a la feina", explica aquesta veïna de Barcelona.
El 50% dels habitants de zones urbanes
Com ella, es calcula que un de cada cinc habitants a Europa estan sotmesos a nivells de soroll elevat, una xifra que augmenta a un de cada dos en el cas de les ciutats. A més de ser una molèstia, estar exposats de manera constant a soroll és un greu problema de salut pública que pot tenir conseqüències molt negatives sobre la salut física i psicològica.
L'Agència Europea del Medi Ambient estima que causa cada any 16.600 morts prematures i 72.000 hospitalitzacions a tot el continent europeu. Només a Barcelona, un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va quantificar en 1.200 les morts prematures anuals causades per la contaminació atmosfèrica i l'acústica.
"No acostumem a pensar en el soroll com un contaminant perquè assumim, en viure a ciutats, que és inevitable, però les investigacions epidemiològiques fetes els darrers anys mostren els efectes tan perjudicials sobre la salut que pot tenir", apunta Sasha Khomenko, del grup Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal.
En concret, el soroll generat pel trànsit --destaca aquesta investigadora-- és la segona causa ambiental d'efectes adversos sobre la salut a Europa occidental, només per darrere de la pol·lució per partícules procedents dels mitjans de transport.
L'enginyera catalana Eulàlia Peris, experta en soroll ambiental de l'Agència Europea del Medi Ambient, explica a 324.cat que estar exposats de forma crònica a massa decibels s'associa a malalties cardiovasculars, ictus, hipertensió, obesitat i diabetis tipus 2. És més, noves línies de recerca apunten a vincles directes amb càncer, depressió i demència.
Trànsit, però també oci
El trànsit rodat és la principal font de contaminació acústica, tant a les ciutats com fora d'elles. A la capital i majoria de ciutats catalanes l'oci nocturn n'és la segona. Un estudi del 2017 de l'Agència de Salut Pública de Barcelona realitzat al districte de Ciutat Vella, una zona especialment afectada pel soroll generat per l'oci nocturn, mostrava que els veïns tenien sentiments d'irritabilitat, nerviosisme, estrès i desesperació.
La Maria i el Rubén vivien en un entresol al costat de la plaça de la Virreina, a Gràcia, en un pis familiar, i després d'anys de denúncies a la Guàrdia Urbana i a l'Ajuntament, se'n van acabar anant a viure fora de Barcelona. Quan arribava el dijous ja no podien aclucar l'ull fins dilluns. I la situació es va fer encara més difícil quan va néixer la seva filla.
La raó és que just a sota de casa tenien un bar musical, que continuava amb l'activitat fins i tot després d'abaixar la persiana de matinada. Al soroll del bar s'hi sumava el de la gent de festa pels carrers del barri i el dels grups que es reunien a la plaça de la Virreina per prendre una beguda.
En Janot, membre de l'Associació de Veïns de la Dreta de l'Eixample, explica el calvari que suposa amb l'arribada del bon temps les festes en pisos turístics il·legals:
"Molts tenen terrasses o patis als interiors d'illa i els turistes hi fan festes descontrolades amb música i crits a la nit. Tant els fa el descans dels veïns i que els demanéssim que baixessin la música i la veu".
A això se suma l'activitat dels restaurants i comerços de la zona que sovint, apunta, instal·len aparells d'aires condicionats als patis d'illa, "cosa que està prohibida, perquè fan soroll i escalfor. S'han de posar als terrats, però això és molt més car".
Aquest veí de Casp amb Pau Claris es queixa que un restaurant ubicat a la cantonada del davant té l'obrador cuina que dona a l'illa interior i apunta:
"Obren la porta i sentim l'activitat des de les 6 de la tarda fins a la 1 de la matinada, des de com renten plats i olles, a com cuinen, les converses, tot. Hem parlat amb ells i hem trucat a la Urbana moltes vegades, perquè no podem dormir."
Impacte sobre la salut humana
Les exposicions prolongades i constants a més decibels dels establerts per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com a llindar segur, 53 dB, poden causar estrès. Quan això passa, s'allibera cortisol, l'hormona de l'estrès per excel·lència, que quan arriba a la sang augmenta la pressió arterial i la freqüència respiratòria.
Al mateix temps, el cos atura processos metabòlics, com ara la digestió, i la resposta immunitària. Amb totes aquestes reaccions el cos es prepara per respondre a situacions que poden suposar un risc per a la supervivència. Un cop passades, ha d'autoregular-se i tornar a l'estat basal. Però quan l'estrès és crònic el cos perd aquesta capacitat de recuperar-se, causa inflamació crònica i baixa la immunitat, fet que s'associa a problemes cardiovasculars, hipertensió, obesitat i diabetis 2. També depressió i ansietat.
A la nit, a més, l'exposició al soroll és particularment nociva perquè afecta processos de regeneració que es produeixen al cos durant la son. Estudis epidemiològics han copsat que les persones que viuen a prop de bars, terrasses, discoteques i tenen pertorbacions del son, solen tenir somnolència i fatiga l'endemà, i els afecta cognitivament: rendeixen menys, tenen dificultats per concentrar-se i per regular-se emocionalment.
"Sovint pensem que si un soroll no ens molesta, no ens provoca problemes de salut. Però no és cert", destaca Peris, de l'Agència Europea del Medi Ambient, que explica que si dorms a prop d'una carretera potser no t'adones que t'estàs despertant, però "el sistema auditiu sempre està actiu i envia senyals al cervell, que, per fer-hi front, envia missatges a la resta de l'organisme per posar-lo en un estat de lluita o fugida".
Què podem fer?
Els experts entrevistats per a aquest article reivindiquen que lluitar contra el soroll és una tasca col·lectiva que comença per reduir la principal font emissora, el trànsit; i també disminuir els límits de velocitat, instal·lar paviments sonoreductors o fer servir pneumàtics silenciosos.
Khomenko assenyala que mesures com aquestes reduirien els nivells de soroll i també de contaminació atmosfèrica alhora que fomentaria l'activitat física:
"Cal evolucionar la ciutat per posar les persones al centre, prioritzar el transport públic i la mobilitat activa, traient espais als vehicles i posant-hi zones verdes, de joc i d'oci."
Xavier Torras, especialista en contaminació acústica d'Aucatel, posa com a exemple de bona praxi en aquest sentit les superilles i les pacificacions de carrers a Barcelona. "En zones on podíem registrar un soroll residual de 65 dB, ara amb les pacificacions s'ha baixat per sota dels 40 dB", assenyala a 324.cat. A això, diu, s'hi suma la disminució de contaminació ambiental i "el confort de sentir nens jugant al carrer en lloc de tenir tres carrils de cotxes".
