Com ens afecta la manca d'habitatge: una esquerda social cada cop més ampla

La distància entre propietaris i llogaters s'ha anat eixamplant. Ser a una banda o l'altra determinarà el futur de les generacions actuals i futures. Ho diuen les dades i també alguns experts, com Marta Carmona, psiquiatra i expresidenta de l'Associació Madrilenya de Salut Mental: "Ens aproximem a un punt de no retorn de desigualtat social. La cohesió social és un valor per se i els rics haurien de ser els primers a defensar-lo."

Carmona argumenta que fins ara quan una persona aconseguia una feina podia accedir a un habitatge. Però ara s'està veient que això ja no és així, perquè hi ha moltes persones que tot i tenir una feina a jornada completa no arriben per pagar un lloguer ni un habitatge en condicions, cosa que produeix una bretxa social cada vegada més gran.

Per ara, Catalunya és l'únic lloc de l'estat espanyol que ha aplicat la regulació dels lloguers que recull la llei d'habitatge estatal. Els topalls en zones tensionades van entrar en vigor el mes de març passat. La mesura, però, ha aixecat controvèrsia per l'oposició del sector immobiliari.

"Encara que parlem de la intervenció dels preus dels lloguers com està passant --zones tensionades, etc.--, això són pal·liatius, perquè tenim un problema que és d'accés, de gent que no pot entrar al mercat de l'habitatge", opina el politòleg, Pablo Simón.

"Estem protegint un sector que ja hi ha entrat, però hi ha molta gent que n'ha quedat fora."

Segons Simón, "t'adones que tens 25, 35 o 40 anys i que encara no has accedit a un habitatge, encara no tens una feina indefinida, encara no has format una família com volies..., i això està molt connectat amb el malestar que veiem a la nostra societat."

Es pot regular el mercat immobiliari? 

D'entrada, la regularització del sector topa amb els interessos i percepcions dels propietaris, "que pensen que podrien ser els potencials perdedors", diu Simón.

"En el nostre debat hem vist que s'ha passat de discutir sobre la disposició d'un habitatge a discutir sobre l'ocupació. I això ens està donant moltes pistes de com s'activa un radar conservador en termes de 'El que jo el que vull és mantenir la posició social que tinc'. El 'Jo el que no vull és cap regulació que impliqui que el meu habitatge perdi valor'", argumenta el politòleg.

Simón afegeix que "gairebé el 74% dels espanyols tenen un habitatge de propietat", un fet que considera que és "una anomalia".

"Això quines implicacions té? Doncs fa que la regulació d'aquests sectors sigui molt difícil perquè per a moltes famílies el seu habitatge és la principal font d'estalvi i és una manera de tenir una seguretat. I hi ha la por que qualsevol alteració pugui comportar una pèrdua de valor de les propietats."

Per tant, cal intervenir el mercat o no? Segons Carmona, el mercat "ja està intervingut, i està intervingut a favor dels grans tenidors, a favor dels fons d'inversió i en contra dels que necessiten comprar o llogar un habitatge".

Del mateix parer és Marta Ribera Carbó, directora de programes europeus de The Shift, una organització que vetlla pel compliment del dret a l'habitatge, fent incidència en la financerització. Ribera considera que cal un sistema impositiu que desincentivi els fons d'inversió a l'hora d'adquirir molts habitatges:

"És molt fàcil per a ells, davant un pis que s'està venent, poden arribar a pagar al comptat."

Un dret fonamental del qual penja l'estat del benestar 

"Parlem d'un metadret, perquè és bastant més complicat assolir una alimentació adequada o una educació adequada si no tens el dret de l'habitatge assegurat", explica la representant de The Shift.  

Per tot plegat, es produeixen desigualtats entre generacions de joves, tal com remarca Pablo Simón: "Estic pensant en millennials i en centennials, que probablement seran les generacions més internament desiguals de totes."

El politòleg considera que no serà el mateix heretar segons el lloc o la situació personal: "No serà el mateix heretar un habitatge en un poble petit que heretar dos pisos a Barcelona. No serà el mateix que els teus pares tinguin autonomia i desenvolupament personal que que tinguin necessitat de dependència i hagis de vendre el seu habitatge per cuidar-los".

"El que veurem és que les diferències internes s'eixamplaran encara més i això tindrà implicacions d'aquí no més de 20 o 30 anys."

De dret fonamental a bé d'inversió 

Pablo Simón distingeix diverses etapes en l'evolució de l'habitatge a escala global: 

- Anys 50 i 60 de construcció massiva. Països devastats per les guerres on calia facilitar l'accés a l'habitatge.

- Anys 70: comencen a aparèixer governs socialdemòcrates amb polítiques de rehabilitació.

- Anys 80 i 90: etapa de liberalització del parc de l'habitatge públic perquè es pugui vendre al mercat privat. És l'època de les polítiques liberals de Thatcher i de Reagan. 

- Anys 90 i 2000: es passa a la financerització i a l'habitatge com a actiu inversor. 

El politòleg apunta que si a Espanya no s'hagués venut el parc d'habitatge públic avui podria estar al voltant del 12% o 15%, en lloc del 2% actual. 

Habitatge i salut mental 

L'habitatge està considerat un pilar de l'estat del benestar, però, malgrat això, està infrafinançat en comparació amb altres pilars com l'educació o la salut. Mentre l'educació absorbeix gairebé el 5% del PIB a l'estat espanyol i la sanitat gairebé el 8%, l'any 2022 es va destinar només un 0,2% del PIB a l'habitatge.

"Espanya és líder en prescripció de benzodiazepines", diu Pablo Simón. "En una situació en què no dorms, en què els nervis se't mengen per culpa d'una situació vital molt dolenta, en què no es veu una sortida..., si no tens cap altra opció, doncs hauràs de poder dormir d'alguna manera."

"Necessitem entendre que la salut mental de les persones no es pot deslligar de les seves condicions de vida; al revés, brota de les seves condicions de vida."

"Evidentment, s'ha d'alertar dels riscos de la sobreprescripció, però, sobretot, el que s'ha d'aconseguir és que la gent no tingui aquests neguits de base. S'han de fer polítiques públiques que permetin a la gent dormir tranquil·la", assegura el politòleg.  

Habitatge i extrema dreta 

Segons Simón, costa molt imaginar un futur que sigui millor que el present que vivim ara. Això, diu, té moltes implicacions de per què la gent està girant l'esquena als partits tradicionals i està mirant a l'extrema dreta o està mirant els partits verds.

"Són precisament dos partits que comparteixen una cosa: tots dos diuen que no hi ha futur", explica Pablo Simón.

Segons el politòleg, els Verds consideren que no hi ha futur a causa del canvi climàtic i que cal fer canvis.

I el discurs de l'extrema dreta passa per considerar que no hi ha futur i que cal "tornar enrere", cap a un passat que idealitzen. I Simón posa un  exemple: "Hi ha una certa nostàlgia de l'època de la bombolla immobiliària, un temps en què podies accedir fàcilment a un crèdit i a un habitatge."

"Ara molts se senten una mica més pobres perquè no hem recuperat el poder de compra que teníem abans."

"Per això estan de moda les distopies vinculades a la idea que la gent té la percepció que no hi ha futur", segueix Simón. Una percepció de "No tindré casa encara que treballi molt; mai guanyaré el mateix que guanyaven els meus pares o els meus avis...", conclou.