Com ens afecta l'últim informe sobre clima de l'ONU, el més desolador fins ara
Els impactes climàtics previstos per als pròxims anys porten a replantejar les inversions de governs i d'empreses
Jordi Vilardell Gómez
Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat
@JordiVilardellClima, ecosistemes i activitats humanes son profundament interdependents; els problemes d'uns realimenten els problemes dels altres. L'adaptació possible passa per abandonar ràpidament les activitats insostenibles.
Ho documenta exhaustivament l'organisme científic de referència en clima, l'IPCC, en el seu informe sobre impactes i adaptació publicat dilluns.
Què diu el nou informe de l'IPCC?
- Que gairebé la meitat dels humans viu en zones "altament vulnerables" a l'escalfament global
- Que cap regió s'escapa de forts impactes climàtics, i que la Mediterrània s'escalfa un 20% més que la mitjana
- Que calor, sequera, incendis, tempestes i inundacions seran més simultanis i més extrems
- Que un terç de la població mundial està exposada a onades de calor mortals, i que a finals de segle podria ser el 50-75% dels humans
- Que les pèrdues en les collites seran creixents
- Que s'estan produint morts massives d'espècies i que alguns ecosistemes clau no absorbeixen CO2
- Que si superem els 1,5 ºC d'escalfament, els impactes s'acceleraran i alguns seran irreversibles
La majoria d'aquests fets i aquestes previsions no són nous, però ara tenen el suport del gran consens científic de l'IPCC, que ha detallat amb precisió els impactes previstos i el marge d'adaptació.
Què cal fer? Replantejar les inversions per adaptar-nos
L'informe documenta que per intentar adaptar-nos als impactes previstos els pròxims anys cal:
- Urbanisme per gestionar onades de calor
- Restaurar i ampliar ecosistemes
- Millorar el reg agrícola
- Conreus adaptats
- Gestió de boscos i d'incendis
- Agroecologia
- Eficiència en gestió de l'aigua
- Alerta primerenca d'inundacions
- Enginyeria i retirada de la línia de costa
La necessitat d'adaptació obliga a replantejar les inversions del sector públic i del privat. Calen noves inversions per a l'adaptació i, a més, les infraestructures actuals patiran impactes creixents en la línia de costa, el transport, el subministrament d'aigua i d'energia...
Humans, ecosistemes i clima, som interdependents
És el que més destaca l'informe, ja des de la primera pàgina amb contingut, la 6, en un informe de 3.675 pàgines: "clima, ecosistemes i societats humanes son sistemes acoblats".
Aquesta interdependència implica que cal afrontar conjuntament les crisis de clima i de biodiversitat, i el canvi socioeconòmic.
Efecte dòmino per sobre del 1,5 °C?
L'informe de l'IPCC adverteix que per sobre del 1,5 °C els impactes es multiplicaran i "els sistemes humans i naturals s'enfrontaran a riscos greus addicionals", alguns "irreversibles".
Fins i tot si l'escalfament es manté en 1,5 °C, el 8% de les terres de conreu seran impracticables, i el 9-14% de les espècies terrestres i d'aigua dolça tindrà un risc d'extinció "molt alt" a finals de segle.
L'informe de dilluns destaca que la capacitat d'adaptació té límits, que cada vegada són més a prop, i que podríem superar punts d'inflexió que portarien a caigudes en dominó d'ecosistemes i de societats.
Un altre informe de l'IPCC, de l'agost, sobre la física de l'escalfament, també alerta del risc de caigudes en dominó del sistema climàtic.
La idea d'una transició ecològica suau no és realista. El risc de superar punts d'inflexió (com que l'Amazònia passi a emetre CO2) pot accelerar l'escalfament previst actualment. Les tendències actuals porten a superar els 1,5 ºC d'escalfament a partir del 2030.
Quin marge tenim?
Per mantenir estables els ecosistemes, l'informe documenta que cal protegir, estrictament, entre un 30% i un 50% dels continents, de l'aigua dolça i dels oceans del planeta.
A més, cal fer la transició a societats que deixin de cremar combustibles fòssils.
L'IPCC alerta que el marge d'adaptació passa per accions acumulades, de tipus polític, econòmic, financer, ecològic, sociocultural, científic, tecnològic i comunitari; per la interacció entre governs, sector privat i societat civil; tant a nivell local i com internacional.
Crisi de seguretat
El dia abans de la publicació de l'informe de l'IPCC, el secretari general de la Creu Roja internacional, Jagan Chapagain, deia: "Hem de tenir una visió holística. La crisi climàtica afecta la seguretat nacional, i això ha de tenir molta més prioritat per als governs. Si responem de manera fragmentària, subestimarem l'enormitat de la crisi climàtica".
L'informe sobre impactes climàtics i marge d'adaptació ha quedat tapat per l'inici de la guerra de Rússia a Ucraïna, tres dies abans. Una guerra impulsada per la dinàmica del segle XX de guerra freda, que pretenia mantenir l'estabilitat amb els dos blocs apuntant-se amb bombes atòmiques. Encara ara cada bloc, Rússia i l'OTAN, té desplegades unes 4.500 bombes nuclears, 9.000 en total. Suposadament ningú dispararà, perquè hi ha garantida la total destrucció mútua.
El segle 21 obliga a acabar moltes dinàmiques del segle 20 i del seu model socioeconòmic. L'emergència climàtica força a pensar a escala global i a dècades vista, com un únic bloc per afrontar una causa comuna: garantir la qualitat de vida dels que ara són infants i joves.
La ciència documenta que cal una acció global, contundent i concertada. I que la finestra de temps disponible s'està tancant ràpidament.
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica