Com ens afectarà que Google News tanqui?
La decisió de Google de tancar el seu buscador i agregador de notícies Google News per no haver de pagar la nova taxa pels drets de propietat intel·lectual aprovada pel govern espanyol s'ha convertit en un dels temes més comentats del dia, especialment a la xarxa. Més encara perquè Espanya serà a partir del dia setze de desembre el primer país on passarà això. Molts usuaris consideren que l'executiu Rajoy no entén la naturalesa de la xarxa i ha fet el ridícul.
Wert hi veu precipitació
L'empresa ha anunciat el tancament afirmant que li resulta "senzillament insostenible" el cànon de la LPI perquè el servei no genera ingressos ni té publicitat. El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha reaccionat afirmant que Google s'ha avançat a la negociació sobre com es pagarà la taxa. I és que, malgrat l'aprovació de la llei, encara no se sap com s'hauran de fer els pagament ni qui gestionarà la liquidació.
Per als detractors del cànon, això significa que s'ha passat d'un model "win-win", en què Google Notícies obtenia uns continguts gratis per oferir un servei i els mitjans de comunicació obtenien més tràfic de visites, a un model "lose-lose", en què totes dues parts perden; una perquè acaba decidint plegar i l'altra perquè pot perdre una font important d'entrada d'usuaris.
Però més enllà del tancament de Google News, els especialistes es mostren preocupats per l'efecte dissuasiu que pot tenir la nova legislació espanyola per a les empreses tecnològiques, que podrien veure Espanya com un territori hostil.
Alguns es pregunten per què les xarxes socials, com Facebook, Twitter o Google+, a través de les quals es comparteixen molts enllaços, queden al marge de la llei de propietat intel·lectual.
Però, segons l'especialista en tecnologia Albert Cuesta, si s'adopta una òptica catalana, les conseqüències són menors. A l'article "Per què el tancament de Google News a Espanya ens afecta poc o gens" sosté que, a la pràctica, com que Google News mai no havia enllaçat titulars en català, els internautes catalans no perdran un servei de què mai han pogut gaudir a causa de la llengua. Sí que hi veu, però, un exemple més de la manca de presència del català en el món digital que, amb el tancament de Google News, s'enquista.
El precedent alemany
Què passarà, ara? A Espanya hi havia mitjans de comunicació generalistes que no estaven d'acord amb el cànon impulsat per l'AEDE, així que consideren que han acabat pagant justos per pecadors.
Un exemple d'això és el periodista Pedro J. Ramírez, exdirector i fundador del diari "El Mundo", que després de pronunciar-se a favor de fer pagar Google pels continguts, ara s'ha manifestat en contra de l'anomenada "taxa Google".
A Alemanya, el gegant editorial Axel Springer va intentar fer passar per caixa Google, tot i que allà els editors podien renunciar a fer pagar un cànon pels seus continguts, però al final va acabar claudicant. Això sí, després de constatar que el tràfic de les seves webs havia caigut més d'un 70%.