Com ens arribarà l'efecte dominó de l'onada de calor extrema a l'Índia i el Pakistan

Una onada de calor afecta l'Índia i el Pakistan des del març, amb temperatures en molts casos pròximes als 50 ºC, una calor sense precedents en aquesta època de l'any.

Al nord-oest i al centre de l'Índia, l'abril ha estat el més calorós des que hi ha registres, fa 122 anys.

Més de 60 ºC

Els satèl·lits han registrat temperatures de la superfície terrestre de fins a 62 ºC, al nord-oest de l'Índia, quan en aquesta època de l'any les temperatures habituals estan entre els 45 i els 55 °C.

Es preveu que la calor anirà a més fins a l'arribada de les pluges monsòniques, al juny o el juliol.

Els extrems ja són aquí

L'escalfament global fa que les onades de calor siguin més freqüents, més llargues i més intenses. L'Organització Meteorològica Mundial qualifica la que hi ha ara a l'Índia i el Pakistan com a "coherent amb el que esperem". I hi afegeixen:

"Els períodes extrems, freqüents i duradors d'onades de calor ja no són un risc futur. Ja és aquí i és inevitable."

Un tast del que ve

L'onada de calor a l'Índia i el Pakistan afecta la vida i la salut de centenars de milions de persones i amenaça ecosistemes sencers.

Els seus impactes en dominó ajuden a entendre el que està venint, la realimentació dels efectes de l'escalfament global.

Aigua? Problemes de subministrament

Moltes regions de l'Índia han informat de la caiguda del subministrament d'aigua des de l'abril. Els dipòsits d'aigua i les fonts s'assequen i les preses estan a un nivell molt baix.

Conreus? Impacte devastador

L'onada de calor té un impacte devastador en els conreus, en algunes zones amb pèrdues del 50%, fins ara.

Tant a l'Índia com al Pakistan, l'agricultura és el pilar de l'economia i ocupa el 40% de la població.

Electricitat? Aire condicionat? A estones

Les altes temperatures han generat una forta demanda d'energia, i bat màxims històrics tant a l'Índia com al Pakistan.

Les hidroelèctriques tenen menys capacitat per produir electricitat, ja que les preses estan sota mínims.

Hi ha freqüents talls d'electricitat, sovint durant hores, i amb una calor paralitzant, els aires condicionats i les neveres deixen de funcionar.

Treballar? De nit

En moltes regions només es pot treballar en les hores més fresques de la nit. Alguns estats indis han decretat talls d'electricitat per a les fàbriques, per prioritzar el funcionament de ventiladors i d'aires condicionats.

Alguns estats han decretat talls elèctrics de més de vuit hores.

Carbó per fer electricitat? Més escalfament global

Les centrals elèctriques estan cremant més carbó per produir electricitat. I la crema de carbó té un efecte d'escalfament molt alt. Però hi ha problemes de subministrament de carbó. A l'Índia, s'han cancel·lat més de 600 trens de viatgers per prioritzar el transport de carbó i, a més, el seu preu s'ha disparat a nivell internacional.

Incendis forestals? Milers

A finals d'abril es van detectar, en tres dies, més de 7.800 incendis forestals a l'Índia.

Incendis urbans? Als abocadors d'escombraries

A Nova Delhi s'han produït a l'abril quatre incendis en grans abocadors d'escombraries. La calor accelera la descomposició dels residus orgànics, que produeixen gas metà, que genera els incendis dels abocadors. A finals d'abril, una muntanya d'escombraries de 60 metres d'alçada va cremar durant dies.

Si el gas metà no crema, sinó que s'emet a l'atmosfera, té un efecte d'escalfament molt superior a la crema de petroli.

Si el metà crema, el fum dels incendis dels abocadors té un efecte molt tòxic per a les persones.

Inundacions? Per desglaç a l'Himàlaia

La ministra de Clima del Pakistan, Sherry Rehman, ha alertat que l'onada de calor està fonent les glaceres a un ritme sense precedents, i que milers de persones estan en risc de quedar atrapades per les inundacions.

Morir de calor?

A partir de cert nivell, la combinació de calor i d'humitat és mortal per als humans, quan el cos no pot refredar-se per la suor.

L'IPCC, el grup de científics climàtics de l'ONU, calcula que quan l'escalfament global arribi a 2ºC, amb les tendències actuals a mitjans de segle o potser abans, 1.000 milions de persones estaran exposades a calor extrema.

Els països amb més risc per calor extrema són els tropicals, com l'Índia, el Brasil i Etiòpia, però totes les zones del món, també  Europa, viuran impactes creixents.

Alguns pronostiquen que només reaccionarem de veritat quan les onades de calor provoquin milions de morts.

Dècada dels 20, anys determinants

El temps per canviar de rumb i evitar un escalfament global fora del control humà s'acaba. Amb les tendències actuals superarem el llindar de seguretat del 1,5 ºC a partir del 2030.

L'IPCC considera, filant prim, que si les emissions cauen bruscament aquesta dècada, almenys un -43% per al 2030, encara tindríem un 50% de probabilitats d'estabilitzar-nos sota l'1,5 ºC a finals de segle. Un 50% de probabilitats vol dir que ens ho juguem a cara o creu. Això si fem l'esforç, que encara no fem: les polítiques actuals porten als 3,2 ºC a finals de segle.

La contundència de les accions d'aquesta dècada determinaran si els que ara són joves o infants i les generacions futures podran viure amb una seguretat acceptable.