Com ens impacten psicològicament les noves restriccions?

Amb l'augment dels rebrots han tornat les restriccions. I fins i tot està sobre la taula la possibilitat d'un nou confinament domiciliari. Com entomem aquesta amenaça i com podem conviure amb la incertesa contínua?

Núria Vilanova / Begoña GrigelmoActualitzat

Un possible nou confinament. És una advertència que impacta als nostres cervells en ple estiu després d'una treva on havíem recuperat certes llibertats. I just també quan alguns han tornat a la feina i d'altres ja estan de vacances o a punt de començar-les.

Tot plegat, ens agafa impacients i desmoralitzats perquè havíem generat moltes expectatives, segons Begonya Roman, filòsofa especialista en ètica. Unes esperances --explica que una mica infundades-- que això era "un vist i no vist de quatre mesos i ja està".

Rafael Penadés, vocal de la Junta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, és del mateix parer, que la gestió de les expectatives és molt complicada.

"És com una persona que té una addicció i ha tingut una recaiguda després d'haver fet el gran esforç i haver-se relaxat una miqueta perquè ha obtingut coses positives. Ara ha de tornar a afrontar les mateixes coses que abans."

I tot això amb l'afegit que ara, respecte a la primera vegada, "no tenim un horitzó clar, de quan això té un punt final", apunta la sociòloga Anna Garcia Hom.

Amb la guàrdia més baixa

Segons els experts, com en tota recaiguda, el cansament, la frustració i abaixar la guàrdia poden jugar males passades.

Anna Garcia Hom destaca que, en aquests moments, a la societat, hi ha el risc de percebre el perill d'una manera interessada:

"Més enllà de l'objectivitat del fet, a tu et pot interessar que allò sigui tranquil, segur i lliure de Covid, encara que no tinguis la més remota idea de si allà hi ha Covid o no."

Rafael Penadés explica que hi ha dues tendències que ens arrosseguen ràpid. Una és menystenir el problema i deixar que res aturi la diversió i la manera com fem les coses. L'altra és ser massa prudent i curós i acabar tenint por de tot. Assenyala que és important mantenir-se allunyat d'aquestes dues postures extremes.

La por a la malaltia pròpia i dels altres ha estat motiu d'angoixa  (EFE/Alejandro García)

També una crisi social

Per als experts és molt important recordar que aquesta, a més de ser una crisi sanitària, és una crisi social i que això no s'ha de perdre mai de vista a l'hora de prendre mesures. El trasbals econòmic és un motiu més per patir, segons la filòsofa Begonya Roman:

"No és el mateix la persona que veu truncats els plans de vacances, que la desil·lusió és gran, però tot i això són vacances, que la que no hi veu futur; veure que venen temps pitjors econòmicament per a la seva unitat familiar, no veure ingressos."

Penadés aconsella que "si estem davant d'un problema, independentment de la magnitud que té, si l'acceptem i intentem afrontar-ho amb tranquil·litat, tindrem millors resultats".

 

La informació, el més clara possible

Quan les responsabilitats individuals juguen un paper tan clau, la manera com arriba la informació és fonamental. Així, els missatges respecte a les recomanacions han de ser curts, fàcils i sense ambigüitats, segons Begonya Roman:

"Qui té un 'perquè' suporta qualsevol 'com'. I els 'perquès' en el s. XXI són plurals. Per tant, polítiques molt més flexibles i molt més atentes a la intel·ligència emocional de la ciutadania." 

 

ARXIVAT A:
SalutCoronavirus
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut