Com entendre la factura de la llum i estalviar: impostos, peatges i potència contractada

Què pago amb la factura de la llum?

A la nostra factura de la llum, paguem per aquella electricitat que consumim (per energia consumida), però també per estar connectats a la xarxa, la fem servir o no (per potència contractada), també hem de pagar el comptador de la llum, normalment en règim de lloguer, i diversos impostos.

Potència contractada

És tota l'energia possible de la que pot fer ús el consumidor en un moment donat. Segons la potència contractada, podràs tenir més o menys aparells connectats alhora sense que caiguin els ploms. És el que paguem per tenir disponible a casa una determinada capacitat elèctrica, tant si consumeixes com si no. Podríem dir que pagues perquè, en qualsevol moment i sense previ avís, el sistema estigui disponible. És important no tenir contractada més potència de la necessària, perquè és un cost fix a la factura.

I com saber quina potència necessites?

Doncs depèn de les dimensions de la vivenda, dels aparells elèctrics que hi hagi i de l'ús que se'n faci. Des de l'octubre passat (Reial Decret 1164/2001 del 26 d'Octubre del 2018) és més fàcil ajustar la potència. Ara es pot contractar en franges de 0,1 kW. (sempre que la potència no superi els 15 Kw). Cal tenir en compte, però, que tant pujar com baixar la potència té un cost que ha de pagar el client, però que a la llarga li sortirà a compte. Però atenció, perquè la teva companyia elèctrica difícilment t'aconsellarà sobre això. Un estudi de la CNMC va concloure que cap de les comercialitzadores analitzades assessora als seus clients sobre la potència més adequada pel consumidor, ni sobre com estalviar a la factura.

A dins d'aquest terme fix de la factura també estàs pagant el gruix dels peatges d'accés i marge de comercial de la companyia.

Energia consumida

És el preu que costa l'energia consumida durant el període de la factura. Es mesura per kwh consumit. És la part variable de la factura i pujarà més o menys en funció del consum que se'n faci i del preu de l'electricitat, en el cas d'estar al mercat regulat. És un preu de l'energia que ja inclou també una mínima part dels peatges i també altres costos que detallem més endavant.

Lloguer d'equips de mesura i control: És el que es paga pel lloguer del comptador de la llum.

Impostos:

- Impost electricitat: Està fixat pel govern. És el 5,112696% de la suma de potència i el consum, els dos conceptes anteriors.

- IVA: S'aplica el 21% del l'impost sobre tots els altres conceptes.

Què són els peatges i per què els pago?

El preu total de la nostra factura no respon només al cost de produir l'energia que consumim. També paguem per uns peatges i uns costos del sistema. I en aquest formatge ens ho expliquen:

Els diners que paguem van a cobrir tres capítols:

1.- Una part del que paguem són impostos, aproximadament un 21%,

2.- Una segona part és el que costa produir l'electricitat, aproximadament un 30% de tot el que paguem, i aquí no només hi ha el preu de l'electricitat decidit als mercats, sinó que també s'hi han d'afegir:

- Els costos del servei de capacitat: els diners que reben les companyies generadores per la capacitat que posen al mercat per garantir que el subministrament no falli.

- Els costos del servei d'ajust: Negociat al mercat diari i intradiari, que serveix per reajustar la producció sobre la marxa si hi ha desajustos en la demanda o en la producció), i, finalment, uns costos pel servei d'interrumpibilitat peninsular -per fer front a pèrdues inesperades de subministrament o a puntes extraordinàries de consum, segons aquest servei, en una situació d'aquestes, la gran indústria, la gran consumidora, s'avé a reduir el seu consum, perquè no falti energia a la resta de consumidors, a canvi rep una retribució.

3.- I la resta, un 60%, sota l'epígraf costos regulats, fa referencia al gruix de costos i peatges associats al sistema elèctric, fixats pel ministeri i revisats anualment. Ja veiem que representen el gruix de la factura. Costos que han pujat molt en els darrers anys i que són els responsables de l'increment de la factura:

- Costos de transport (per distàncies llargues a través d'altra tensió) i de distribució (mitjana i baixa tensió)

- Costos dels organismes que intervenen en el funcionament del sistema elèctric, com Red Eléctrica Española (encarregada del transport d'energia), Omel (operador encarregat de la gestió del mercat de compra i venda d'electricitat)

- Costos per a la compensació de la generació extrapeninsular (els sistemes elèctrics de les illes canàries no estan connectats als sistemes peninsulars i això té un sobrecost que també es compensa a tots els consumidors a la factura).

- Primes a les energies renovables, cogeneració i residus. És una manera d'incentivar la generació d'electricitat neta.

- Costos associats a la indústria nuclear, com ara el tractament dels residus nuclears. Està per veure si el recent anunci del govern per tancar les nuclears abans del 2030, acabarà repercutint també en la factura dels consumidors.

- Costos associats al dèficit de tarifa. (Els peatges imposats pel govern any rere any han estat insuficients per pagar tots aquests costos i han generat dèficits de tarifa que s'han anat acumulant, i que encara estem pagant.)

Com puc saber quina tarifa pago?

Els consumidors poden acollir-se a dos tipus de tarifes. Les del mercat lliure o bé el PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidor). Però si, a la pràctica, no sabries dir quina és la teva, tranquil, no ets un cas únic. Segons el darrer "Panel de Hogares de la CNMC", gairebé 7 de cada 10 llars no saben si el seu subministrament de la llum prové del mercat regulat (anomenat també PVPC) o del mercat lliure.

D'entrada has de saber que, si la teva potència supera els 10 kw estaràs al mercat lliure, però, si no els supera, pots escollir entre totes dues opcions.

Mirar a la part alta de la factura

El que has de fer és mirar a la part alta de la factura, allà veuràs a quina companyia li estàs pagant la llum. Però, alerta, que això és com la lletra petita d'un contracte, l'has de llegir tota perquè una mateixa companyia -encara que amb noms lleugerament diferents- pot operar tant al mercat lliure com al regulat. Per exemple, si ests client d'Endesa Energía XXI S.L.U., se t'està aplicant el preu regulat, però si, malgrat ser client d'Endesa, llegeixes Endesa Energía S. A., vol dir que estàs al mercat lliure.

Aquestes són les comercialitzadores que operen al mercat regulat, les anomenades comercialitzadores de referència (COR):

- Iberdrola Comercialización de Último Recurso, S. A. U.

- Endesa Energía XXI, S. L. U.

- Comercialitzadora Regulada, Gas & Power, S. A. 

- EDP Comercializadora de Último Recurso, S. A.

- Viesgo Comercializadora de Referencia, S. L.

- CHC Comercializador de Referencia S. L. U.

- Teramelcor, S.L. (en el ámbito territorial de Melilla)

- Empresa de Alumbrado Eléctrico de Ceuta Comercialización de Referencia, S. A. (en el ámbito territorial de Ceuta)

Si la teva companyia no és a la llista, vol dir que estàs al mercat lliure.

De tota manera, les comercialitzadores tenen l'obligació d'incloure aquesta informació a la factura i sovint trobaràs l'apartat anomenat "Dades del contracte" o bé "Informació del seu producte o informació pel consumidor" on t'ho especifiquen.

D'aquí a uns mesos, aquesta confusió hauria de ser corregida, perquè la CNMC va emetre una "decisió jurídicament vinculant", que obliga els grups energètics integrats que canviïn el nom i logotip de les seves filials perquè els consumidors puguin identificar clarament la seva companyia.

Com m'afecta estar al mercat lliure o al regulat?

Estar al mercat regulat, amb la tarifa PVPC (preu voluntari pel petit consumidor) o al mercat lliure determinarà que el que pagues per energia consumida variï o no, encara que consumeixis el mateix, mes rere mes.

Mercat lliure

Cada client pacta un preu el quilowatt hora amb unes condicions que normalment són per tot l'any, per tant, no es veuen afectats per pujades de la llum, però tampoc se'n beneficien de les baixades. Una mena de tarifa plana.

Mercat regulat

El preu del kwh es decideix en el conegut "pool elèctric", en funció de l'oferta i la demanda, i canvia cada hora. Per tant, la factura pot variar d'un més a un altre, tot i que el consum sigui similar. Per tant, una pujada de la llum afecta només els que estan al mercat regulat, de la mateixa manera que aquests són els únics que es beneficien si hi ha una baixada.

I què es el "pool"? És el nou sistema de fixació de preus que va decidir-se el 2014, després d'una polèmica subhasta al desembre del 2013, que havia de fixar els preus pel primer trimestre del 2014 -llavors, els preus es fixaven trimestralment. En aquella subhasta, els preus es van disparar i les sospites sobre una possible manipulació va obligar el govern a congelar els preus i a crear un nou sistema, el que tenim actualment. Un sistema on els preus del dia següent es negocien cada hora. Per exemple, a les 14:00 d'avui es negocia el preu que tindrà la llum demà a les 14:00 hores.

No deixa de ser també una subhasta entre els que produeixen l'energia (plantes solars, hidroelèctriques, parcs eòlics, centrals nuclears...) i les comercialitzadores que volen comprar-la per vendre-la després als seus clients. Cada hora hi ha una cassació entre oferta i demanda i surt un preu al que se li ha d'afegir, però tota una sèrie de peatges i costos del sistema elèctric (també inclosos a la factura, és a dir que també els paguem).

Tots els consumidors poden consultar a la pàgina de OMI-Polo Español S.A. (OMIE), l'operador d'aquest mercat diari de l'energia, els preus que costa produir l'electricitat cada hora, el cost estricte de la producció; un preu al qual encara caldrà afegir-li els costos i peatges del sistema que paguen tots els consumidors.

Una altra font és la pàgina de Red Eléctrica de España (REE). Aquí es poden consultar, a partir de les 21:15 els preus regulats que s'aplicaran l'endemà. Són preus on, al cost de produir l'energia, ja s'hi ha sumat la part dels peatges corresponents i altres costos del sistema. Així, aquells que estiguin al mercat regulat poden saber per avançat si serà més econòmic posar una rentadora o fer un pastís al forn a les quatre de la tarda o a les nou del vespre.

Amb quina tarifa estalvio més?

Això és com jugar a la loteria. És a dir que pot variar d'un any per l'altre. L'anàlisi feta per la CNMC entre juliol 2015 i juny 2016 revelava que la tarifa regulada era la més barata de totes les disponibles al mercat, -suposant un estalvi de 32 euros l'any-, és a dir, que cap comercialitzadora del mercat lliure havia fet una oferta amb preus més atractius que els que s'oferien al mercat regulat.

Ara bé, per al 2017, el mateix regulador sí que va detectar que al mercat lliure hi havia hagut opcions més barates que el preu regulat, també equivalents a 31 euros l'any en la factura.

De tota manera, tal com també conclou un informe de la CNMC, les comercialitzadores dissuadeixen els clients de contractar les tarifes regulades, i s'hi refereixen de forma negativa. D'això, se'n deriva que les elèctriques, per norma general, deuen obtenir més beneficis al mercat lliure.