Com era i què feia una família neandertal? L'ADN de 13 individus de Sibèria ho revela

Un equip internacional dirigit per investigadors de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, a Alemanya, ha aconseguit seqüenciar per primera vagada 13 individus d'una comunitat neandertal remota a Sibèria, de les coves de Txaguirskaia i Okladnikov.

Hi han identificat diverses persones relacionades, entre les quals hi ha un pare i la filla adolescent. També han pogut fer servir els tretze genomes per fer-se una idea de l'organització social d'aquesta comunitat neandertal, que sembla que era un petit grup de parents propers.

Constava de deu a vint membres i les comunitats estaven connectades principalment a través de la migració femenina, segons publica la revista Nature.

El primer esborrany del genoma neandertal es va publicar el 2010 i, des d'aleshores, els investigadors de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, a Alemanya, han seqüenciat 18 genomes més, procedents de 14 jaciments arqueològics de tot Euràsia.

Si bé aquests genomes han proporcionat informació sobre les línies generals de la història dels neandertals, encara se sap poca informació de les comunitats neandertals individuals.

A Sibèria, els investigadors han aconseguit recuperar l'ADN de 17 restes neandertals, el nombre més gran mai seqüenciades en un sol estudi.

Eren parents i amb molt poca diversitat genètica

Les 17 restes procedeixen de 13 individus: 7 homes i 6 dones, dels quals 8 eren adults i 5 nens i adolescents.

Al seu ADN mitocondrial, els investigadors hi han trobat diverses de les anomenades heteroplàsmies que compartien els individus. Les heteroplàsmies són un tipus especial de variant genètica que només persisteix durant poques generacions.

Entre aquestes restes hi havia les d'un pare neandertal i la filla adolescent. Els investigadors també han trobat una parella de parents de segon grau: un jove i una dona adulta, potser una cosina, tia o àvia.

La combinació d'heteroplàsmies i individus emparentats suggereix que els neandertals de la cova de Txaguirskaia van haver de viure --i morir-- més o menys alhora, com afirma Laurits Skov, que és un dels autors d'aquest estudi:

"El fet que visquessin alhora és molt emocionant. Això vol dir que probablement procedien de la mateixa comunitat social. Així que, per primer cop, podem utilitzar la genètica per estudiar l'organització social d'una comunitat neandertal."

Una altra troballa sorprenent per als investigadors és la baixíssima diversitat genètica dins aquesta comunitat neandertal, consistent en una mida de grup de 10 a 20 individus.

Aquesta xifra és molt més baixa que les registrades a qualsevol comunitat humana antiga o actual i s'assembla més a la mida dels grups d'espècies en perill d'extinció.

La migració femenina, vincle entre comunitats

Tot i la poc diversitat genètica, els neandertals no vivien en comunitats completament aïllades.

En comparar la diversitat genètica del cromosoma Y, que s'hereta de pares a fills, amb la diversitat de l'ADN mitocondrial, que s'hereta de les mares, els investigadors han pogut saber si eren els homes o les dones les que es desplaçaven entre comunitats.

La diversitat genètica mitocondrial era molt més gran que la del cromosoma Y, cosa que suggereix que aquestes comunitats neandertals estaven vinculades principalment per la migració femenina.

Benjamin Peter, que és un dels autors de l'estudi, destaca el valor de la descoberta:

"El nostre estudi ofereix una imatge concreta de com podria haver estat una comunitat neandertal. Fa que els neandertals em semblin molt més humans."

Tot i la proximitat a la cova de Denisova, aquestes migracions no semblen haver implicat els denisovans: els investigadors no han trobat proves de flux genètic denisovà als neandertals de Txaguirskaia en els últims 20.000 anys abans que visquessin aquests individus.

Els animals que caçaven

A més de diversos centenars de milers d'eines de pedra i ossos d'animals, a la cova també hi han recuperat més de 80 fragments d'ossos i dents de neandertals, un dels conjunts més grans d'aquests humans fòssils no només de la regió, sinó del món.

Els neandertals de Txaguirskaia i Okladnikov caçaven cabres, cavalls, bisons i altres animals que migraven per les valls fluvials on són les coves.

A més, recollien matèries primeres per a les seves eines de pedra a desenes de quilòmetres de distància. La mateixa pedra també ha aparegut a totes dues coves. Això indica, com les dades genètiques, que els grups que habitaven aquestes localitats estaven estretament vinculats.

Tot i això, els autors també adverteixen que la mida de la mostra utilitzada per a aquest treball és petita i pot no ser representativa de la vida social de tota la població neandertal, per la qual cosa caldrà esperar que s'estudiin més individus d'altres comunitats per donar més llum sobre les organitzacions socials dels "nostres cosins propers".

El potencial de Sibèria

Per explorar l'estructura social dels neandertals, els investigadors van pensar en el sud de Sibèria, una zona que ha estat molt fructífera per a la investigació de l'ADN antic, incloent-hi el descobriment de restes d'homínids denisovans a la famosa cova de Denisova.

Gràcies als treballs que s'hi han fet, sabem que neandertals i denisovans van estar presents en aquesta regió durant centenars de milers d'anys, i que neandertals i denisovans han interactuat entre si.

En el nou estudi, els investigadors s'han centrat en les restes neandertals de les coves de Txaguirskaia i Okladnikov, que són a menys de 100 quilòmetres de la cova de Denisova.

Els neandertals van ocupar breument aquests llocs fa uns 54.000 anys, i dels seus jaciments se n'han recuperat múltiples restes neandertals potencialment contemporanis.

Estudis anteriors del fòssil d'un dit trobat a la cova de Denisova van demostrar que els neandertals també van habitar les muntanyes d'Altai abans, fa uns 120.000 anys.

Descendents de neandertals europeus

Tot i els vestigis denisovans, les dades genètiques mostren que els neandertals de les coves de Txaguirskaia i Okladnikov no són descendents d'aquests grups anteriors, sinó que estan més relacionats amb els neandertals europeus.

Les eines de pedra que s'hi han trobat també són semblants a les de l'anomenada cultura micoquiana, coneguda a Alemanya i l'Europa de l'Est.