Com era la vida a l'Aran als anys 40? Rescaten desenes de fotografies d'un veí de Les

Alejandro Atienza va néixer a Guadalajara, a Castella-la Manxa, però cap al 1940 el van destinar a la Vall d'Aran. Va arribar a Les, al Baix Aran, per fer-se càrrec de l'oficina de Correus de la zona. Però una cosa era la feina i l'altra, la fotografia, la seva passió.

El seu fill, Ricardo Atienza, recorda perfectament què era caminar o passejar amb ell: "Recordo que jo l'acompanyava. Anàvem pel carrer i em deia: 'espera, quiet un moment aquí, que faig una foto!', i aprofitava qualsevol moment".

Un record que comparteix també la filla, María José Atienza, que explica que el seu pare "s'hi va aficionar tant, que al final es va acabar convertint en fotògraf professional, fent fotos de bodes i d'entitats del poble, compaginant-ho amb el treball a Correus".

Totes aquelles imatges, fetes entre els anys 1940 i 1970, van estar a punt de perdre's.

Negatius oblidats

La càmera de retratar va ser per a Alejandro Atienza com una extensió de la seva mà.

Durant gairebé 30 anys va capturar la vida dels seus veïns, però els negatius de totes aquelles fotografies van quedar oblidats dins d'un àlbum camuflat entre desenes de llibres a la casa familiar.

Quan va morir la seva dona, tots aquells llibres van anar a parar a mans de la filla, María José.

"Jo em pensava que era un llibre, però en realitat era un àlbum ple de negatius. A partir d'aquest descobriment, el meu germà va decidir fer el llibre, ell és el pare de la criatura"

I és que, com explica María José Atienza, totes aquelles instantànies s'han recopilat en un llibre titulat "Quatre llocs", editat per Garsineu i que es pot comprar en diversos establiments de la Vall d'Aran.

Treball col·laboratiu

Els autors del llibre són els germans Atienza, però tots dos insisteixen a dir que res d'això hauria estat possible sense l'ajuda d'una vuitantena de veïns del Baix Aran que els han ajudat a identificar les persones que surten retratades i a contextualitzar les imatges "aportant detalls i històries que donen vida a les fotografies".

Els fills d'Alejandro Atienza estan convençuts que el seu pare tenia un ull privilegiat i que amb la seva càmera, una Leica, va saber captar una vida quotidiana que ara ja ha desaparegut.

Amb aquest llibre, els hereus d'aquest fotògraf autodidacte pretenen posar en valor el treball del seu pare i recuperar part de la història recent del Baix Aran.