Com es calcula quants menors migrants acollirà cada comunitat? El detall de l'acord

L'acord entre el govern espanyol i Junts per desbloquejar el repartiment dels menors migrants que arriben a Espanya preveu que, dels 4.000 que ara hi ha a les Canàries, Catalunya en rebi 26 i Madrid i Andalusia, uns 800.

El sistema, que l'executiu voldria que tingués continuïtat en el temps, preveu que el repartiment dels infants i joves es farà d'acord amb el nombre de població, però també amb l'esforç d'acollida previ que han fet comunitats com Catalunya, el País Basc i les Canàries.

A l'hora de fer la distribució, el sistema tindrà en compte en un 50% la població, un 13% la renda per càpita, un 15% la taxa d'atur i un 20% l'esforç realitzat, entre d'altres.

El plantejament sorgeix del sistema d'acollida conjunta que l'Estat i el govern canari van pactar fa més d'un mes, que apuntava que es tindria en compte "la situació de partida i l'esforç previ" que ja havien fet els territoris a l'hora de calcular el repartiment arreu d'Espanya dels 4.400 menors no acompanyats arribats a les Canàries i a Ceuta.

En aquell moment ja es va detallar que el nou mètode de càlcul tindria en compte factors com la capacitat del sistema d'acollida de la comunitat autònoma, la renda o la distribució d'habitants per territori, i també es va avançar que cap comunitat autònoma quedaria fora del model de repartiment i acollida. 

Com quedarà el repartiment?

Segons dades confirmades per l'executiu, el càlcul que ja ha fet el govern espanyol, d'acord amb el sistema de repartiment, dona com a resultat que Madrid serà la comunitat autònoma que més menors rebrà: 806. La segueix Andalusia, amb 796; el País Valencià, amb 477, i Galícia, amb 326. 

Les que menys menors rebran seran Catalunya, amb 26; Melilla, amb 34; les Balears, amb 58, i Euskadi, amb 87. 

En concret, el repartiment es farà a través d'una fórmula que té en compte diversos criteris com l'atur o la renda, cadascun amb un pes diferent: població (50%), renda per càpita (13%), taxa d'atur (15%), esforç (6%), dimensionament estructural del sistema de places (10%), ciutat fronterera (2%), insularitat (2%) i dispersió (2%).

Per exemple, en el cas del dimensionament, que fa referència al nombre de places actuals, l'última estimació que va fer el govern espanyol al mes d'octubre apuntava que la Comunitat de Madrid i Andalusia tenien un dèficit de 1.145 i 839 places respectivament per l'acollida de menors en general. Els mateixos càlculs recollien que el País Valencià havia de crear 764 places noves.

Quantes places hi ha actualment?

Actualment, Catalunya apareix al primer lloc de zones d'acollida de la llista si es mira el nombre de places del sistema. De fet, en té 64 per cada 100.000 habitants, quatre més que el País Basc, que en té 60, i 21 més que les Balears, que completen el podi amb 43 places. Al darrere hi ha Astúries (41), Aragó (36), La Rioja (35) i les Canàries (34).

Si es tenen en compte les dades del Ministeri de Joventut, la mitjana estatal de places és de 34 per cada 100.000 habitants. Per sota d'aquesta xifra hi ha Múrcia, el País Valencià, Navarra, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. Cantàbria, Madrid i Castella-la Manxa ocupen les tres darreres posicions, amb 23 places, 22 places i 21 places per cada 100.000 habitants respectivament.

Així mateix, l'acord inclou que les comunitats autònomes que han estat per sobre de la mitjana de places estructurals que han de tenir --com és el cas de Catalunya-- rebin una compensació econòmica "adequada".

La Generalitat atén uns 2.200 menors tutelats a hores d'ara. Des del 2017, el sistema català de protecció a la infància ha atès al voltant de 15.000 joves menors d'edat.

La situació a les Canàries, al límit

Durant tots aquests mesos de picabaralla política, les Canàries han insistit repetidament que necessiten que surtin de les illes més de 4.000 adolescents de manera immediata perquè no els poden atendre bé.

Entitats com Amnistia Internacional també han alertat de les condicions en què es troben els centres canaris, com explica Júlia Pérez Català, que és la responsable de relacions institucionals d'Amnistia Internacional Catalunya:

"Trobem uns centres absolutament saturats, infradotats i amb una manca de personal absoluta. També s'ha pogut constatar una manca d'inspeccions dels centres. No s'està garantint aquest dret dels menors quan hi arriben, perquè se'ls hauria de fer una anàlisi individualitzada." 

Ara, després d'anys en què cada vegada s'han intentat traslladar petits grups de nois a la Península sense èxit, el govern espanyol espera tenir, per fi, un sistema de derivacions estable. Tot i això, el PP, abraçant de nou Vox, ja ha avisat que no acceptaran nous menors si consideren que no hi ha capacitat per acollir-los. 

En aquest sentit, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha recordat que, ara mateix, els menors de què s'està parlant no poden ser escolaritzats ni tan sols en les mínimes condicions dignes, i per això ha demanat als populars i al partit d'extrema dreta que "reflexionin", tinguin un "criteri d'Estat" i no els discriminin respecte als que van venir d'Ucraïna "pel color de la pell".

Blanca Garcés, investigadora sènior de migracions al Cidob, recorda que a Espanya es regularitzen més de 200.000 persones a l'any i creu que l'assumpte s'ha magnificat només per engreixar "un relat antiimmigració":

"Convertim aquests 4.000 menors en una crisi en un país on es donen més d'un milió de permisos de residència i es regularitzen més de 200.000 persones a l'any. Construeixen aquest relat antiimmigració sobre una qüestió menor numèricament parlant."

A més, Garcés recorda que "hi ha polítiques que es poden discutir", però el que és "indiscutible" en aquest assumpte és que s'ha estat incomplint el que fixa la llei.