Com es comportarà la covid a la tardor? Els experts asseguren que hi haurà nova onada

Hi haurà una nova onada de casos de SARS-CoV-2 a la tardor. En això coincideixen tots els experts consultats, però costa fer prediccions de quan serà i de quin impacte tindrà. Hi ha diversos factors que ho determinaran. Sobre alguns hi podem actuar, però sobre altres no.

"Al llarg d'octubre, novembre, desembre... És impossible dir quan exactament, però sí que s'espera que al llarg d'aquesta tardor hi hagi una onada de covid", prediu Clara Prats, investigadora a Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC) de la UPC.

Perquè és en aquesta època de l'any que els virus, el que provoca la covid-19 i altres, troben millors condicions per circular. Fa més fred, i això és bo per a tots els virus perquè els ajuda a propagar-se, i vivim més tancats als interiors.

Per Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, "això vol dir més contagis, segur, tot i que esperem pocs casos greus". Trilla, però, no s'atreveix a anar gaire més enllà.

"Si un any és difícil de fer pronòstics és aquest. Abans dèiem: la grip és imprevisible; el virus respiratori, relativament, i la covid, encara més. Doncs ara tots tres han agafat més característiques d'incertesa pel que fa a quan i com apareixeran."

I, si no hi ha cap imprevist, l'onada serà amb la variant que circula actualment, la BA5 d'òmicron. I és que, segons Clara Prats, "de moment no n'hi ha cap que hagi iniciat un procés de substitució".

La clau, els nivells d'immunitat

Quants casos greus acabarà provocant la nova onada dependrà sobretot dels nivells d'immunitat que trobi el virus entre la població. A Catalunya, més d'un 90% de les persones de més de 15 anys estan vacunades amb dues dosis, i tots els estudis apunten que això ofereix una bona protecció, a la majoria de les persones, contra les formes greus de la malaltia.

El que decau amb el temps són els anticossos que evitarien que ens encomanéssim la malaltia i que comencen a perdre's passats els cinc mesos de rebre l'última dosi o d'haver passat la infecció.

"Això és com anar amb bicicleta. Tota la vida te'n recordaràs, sí, però a mesura que et vas fent gran i fa molts anys que no vas amb bicicleta les primeres pedalades les pots fer malament i pots caure", assegura Trilla. "Crec que reforçar la immunitat amb una vacuna pot ajudar, però si s'ha passat la infecció fa poc ja està", afegeix.

Com sempre, més pendents de persones grans i immunodeprimides

Qui més preocupa --com ha estat des de l'inici de la pandèmia-- són les persones més grans, amb un sistema immunitari més debilitat, especialment les que viuen en residències i les immunodeprimides, com poden ser les que estan passant per un tractament oncològic. Són les persones amb més risc d'emmalaltir greument amb una infecció per SARS-CoV-2.

"El punt clau --ens explica Clara Prats--serà quin és l'estat vacunal d'aquestes persones més vulnerables. Això és el que determinarà l'afectació en termes hospitalaris i la possible mortalitat derivada d'aquesta nova onada d'infeccions."

Aquest grup de població és el primer al qual s'oferirà una dosi de reforç amb les noves vacunes adaptades a la variant d'òmicron. Tot i que estan fetes basant-se en la primera forma de la variant, la BA1, i ara pràcticament el 100% dels virus que circulen a Catalunya i al món són BA5, sí que s'esperen avantatges respecte a les primeres, per evitar més infeccions, no només la seva gravetat.

El motiu és que "és més específica i, per tant, serà més eficaç a l'hora d'evitar l'entrada del virus a la cèl·lula", segons Beatriz Mothe, metgessa investigadora del Departament de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol i IrsiCaixa.

I què passa amb la resta de la població?

Tot i que la vacuna original no evita el contagi amb la variant òmicron, és millor que els que encara no porten un reforç --gairebé un 50% dels majors de 15 anys-- se'l posin, perquè evitarà contagis, defensa Beatriz Mothe.

"Un reforç sempre és positiu tant per apujar el nivell d'anticossos com per millorar la protecció de malaltia greu. Ens protegeix més davant de l'òmicron. I això és important per no donar opcions al virus que circuli tant, que muti, perquè al final, com més infeccions, encara que no siguin greus, més opcions té el virus per mutar, circular i s'adaptar-se."

En la mateixa línia, Antoni Trilla defensa que una dosi de reforç "ofereix aquesta protecció, aquesta paret, aquest mur que fa que, encara que el virus es coli, es coli poc i amb poca gravetat."

La magnitud de l'onada, doncs, dependrà principalment d'aquests dos factors: la variant i el nivell d'immunitat que trobi, sobretot entre la població més vulnerable. Clara Prats, però, conclou: "Són molts factors que no permeten fer una predicció acurada i dir 'el que passarà és això'. Ja ens agradaria, però malauradament no ho podem fer."

La incidència de la covid, en mínims

Actualment, als hospitals catalans hi ha 524 persones ingressades amb covid, de les quals només 9 estan a les UCIs. Les unitats de cures intensives s'han anat buidant i ara queden molt lluny els 1.500 llits que es van arribar a ocupar durant la primera onada de la pandèmia. Això és, sobretot, gràcies a les vacunes, que protegeixen dels casos més greus de la malaltia. Actualment, el 90% dels majors de 80 i 70 anys tenen la dosi de reforç. A finals de setembre, els més grans de 80 i també els que viuen en residències començaran a rebre una dosi de les noves vacunes adaptades a l'òmicron. L'objectiu és que els més vulnerables arribin a la tardor amb la màxima protecció davant el coronavirus. Salut aposta perquè després d'aquest grup es vacuni també els més grans de 70 i de 60. Caldrà veure què passa amb la resta de la població, amb una cobertura vacunal bastant més baixa. Un 66% de les persones entre 45 i 59 anys porten la tercera dosi, i només un 35% de les d'entre 15 i 44. Tot i que aquestes franges tenen menys risc de patir covid greu, un reforç en la seva protecció podria ser útil si la situació es complica aquesta tardor.