Els Mossos d'Esquadra obrint el carril addicional a l'AP-7 a Martorell (ACN/Àlex Recolons)

Com es compten els cotxes de l'operació sortida i com es dissenyen les mesures de trànsit

Ens ho explica Òscar Llatje, enginyer de mobilitat i seguretat viària del Servei Català de Trànsit

RedaccióActualitzat

Com es mesura el volum de cotxes que entren o surten de l'àrea metropolitana de Barcelona? I com s'apliquen aquestes dades sobre el terreny per facilitar la fluïdesa del trànsit? Òscar Llatje és enginyer de mobilitat i seguretat viària del Servei Català de Trànsit i ens explica la metodologia que fan servir en aquest organisme públic, dependent del Departament d'Interior de la Generalitat.

D'entrada, al voltant de Barcelona hi ha el que s'anomena un anell d'estacions que, distribuïdes per les grans vies radials de la ciutat (B-23, C-32, C-58...), serveixen per comptar vehicles en un radi d'uns 10 quilòmetres al voltant de la capital catalana.

"Sobretot fem servir el primer anell metropolità, on comptem amb una vintena d'estacions que utilitzem com a pulsòmetre de la mobilitat."


Llatje destaca que s'ha de considerar un volum de gairebé 3 milions de persones, que són les que viuen a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Això, diu, "és el principal problema" i el que, sumat als moviments de la gent del Vallès Oriental i l'Occidental, converteixen, per exemple, l'AP-7, en una via especialment conflictiva.

Una operació sortida com la d'aquest llarg cap de setmana de Sant Joan es defineix des del divendres a les 3 de la tarda i fins a les 12 de la nit, i s'allarga fins a l'endemà a les 3 de la tarda. En total, 24 hores, que és on s'emmarca la xifra de vehicles que s'estima que sortiran. Pel que fa a la tornada, s'agafa l'últim dia festiu del pont, en aquest cas dilluns, durant 12 hores, de les 12 del migdia fins a les 12 de la nit.

Cua de vehicles a l'AP7 (ACN/Àlex Recolons)

A partir d'aquí, s'aplica un model estadístic, agafant els festius o caps de setmana que siguin equivalents dels anys anteriors, des del 2007 fins ara, i calculant quina és la mobilitat que s'ha produït en cada un dels casos. A més, també s'agafa la mobilitat que hi ha hagut des del dia 1 de gener fins a la data que correspongui i també es contrasta amb la mobilitat del mes concret en què estem.

Aquests dos valors creuats donen unes xifres força ajustades del que pot passar a la carretera, sempre que no hi hagi factors sorpresa, com podria ser una previsió meteorològica desfavorable.

Amb totes aquestes dades, ja es pot estimar quin ordre de magnitud de moviment hi haurà i quines accions s'hauran de prendre sobre el terreny, en funció d'aquesta xifra de mobilitat.

Els Mossos d'Esquadra obrint el carril addicional a l'AP-7 a Martorell (ACN/Àlex Recolons)

A l'estiu, normalment, els moviments són amb destinació a les zones de platja (Costa Brava, Costa Daurada...). A l'hivern, en canvi, hi ha més trànsit en direcció a les zones de muntanya. A cada estació, doncs, es decideixen les accions a prendre per intentar aconseguir un trànsit el més fluid possible.


L'AP-7, la via que requereix més actuacions

Des de l'alliberament de l'AP-7, aquesta artèria principal del país és la que requereix més actuacions.

"Hi ha trams com el de Martorell-Gelida, o el de Granollers-Montmeló, a més dels trams centrals, que van des de Mollet fins al Papiol, que estan molt compromesos."

Llatje explica que hem de partir de la base que a l'àrea metropolitana de Barcelona, diàriament, hi entren i en surten una mitjana de 900.000 vehicles. A més, des de l'alliberament del peatge de l'AP-7, tot el trànsit que abans anava per altres vies, ara tendeix a concentrar-se en aquesta autopista, cosa que provoca que hi hagi més retencions que abans.

D'entre les actuacions que s'estan fent aquests últims anys, destaca la instal·lació de carrils addicionals en sentit contrari sempre que es pugui, tant d'entrada com de sortida, quan toca. Aquesta mesura se suma a les accions concretes als llocs de destí, com pot ser, per exemple, eliminant moviments en alguna rotonda.

Una altra actuació a partir de la qual es treballa és una previsió anual que es publica a principis d'any i que implica la restricció o limitació de vehicles pesants en determinades vies, com l'AP-7. Una mesura que s'està aplicant els últims anys és, per exemple, l'obligació per a aquests vehicles de circular pel carril lent, sense possibilitat d'avançar.

A més de tots aquests aspectes, també es valora la informació i la previsió del que pot passar en unes dates o horaris concrets, com per exemple la celebració del campionat del món de Fórmula 1 al Circuit de Barcelona-Catalunya, a Montmeló, aquest cap de setmana.

Imatge aèria del Circuit de Catalunya, a Montmeló (ACN/Servei Català de Trànsit)

Quan hi ha un moviment específic d'aquestes característiques, el Servei Català de Trànsit va informant la ciutadania per diversos canals i en temps real a través del mapa continu de trànsit, dels panells de missatges variables (VMS) a les autopistes i carreteres, o de les xarxes socials, com X.

 

ARXIVAT A:
TrànsitMobilitat
Anar al contingut