Com es fa fort el moviment ultraconservador global, contrari a l'avortament i els drets LGTBIQ+
La trobada de grups que ataquen els drets LGTBIQ+ i l'avortament aquest dilluns al Senat és l'últim exemple de la consolidació de l'estratègia de l'extrema dreta
El retrocés dels drets sexuals i reproductius de les dones, guanyats durant dècades, és un triomf per als moviments antigènere, que avancen arreu del món, a conseqüència de l'ascens de l'extrema dreta. Activistes de drets humans internacionals alerten del perill de recuperar un model social que oprimeix, sobretot, les dones i el col·lectiu LGTBIQ+.
De fet, l'avortament, l'educació sexual o els drets LGTBIQ+ "són l'eina central d'aquests discursos per aconseguir el poder" explica Sílvia Aldavert, de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius.
Gràcies a posicionar-se en contra d'aquests temes estan guanyant eleccions arreu del món. És el que ha passat als Estats Units, on Donald Trump, defensor de la "família tradicional", ha tornat a ser escollit president.
Fa dos anys, celebrava així que el Tribunal Suprem posés fi al dret federal a l'avortament: "Els jutges han estat ferms contra els extremistes i els terroristes, i no han reculat. És una victòria de l'estat de dret i, sobretot, una victòria de la vida".
A l'Argentina, poc després d'assumir el poder, Javier Milei va eliminar el Ministeri de Dones, Gènere i Diversitat, tal com havia promès durant la campanya electoral.
Un projecte polític transnacional i coordinat
Activistes internacionals dels drets humans alerten que el que fa 10 anys eren discursos ideològics ara són part d'un projecte polític, econòmic i cultural coordinat que està arribant al poder.
"Promouen un projecte polític ultraconservador, amb biaixos neofeixistes" explica Sonia Correa de Sexual Policy Watch Brasil. I afegeix:
"El nou fenomen és que quan aquesta ideologia i visió del món arriba al poder es converteix en política pública".
Ho venen com una salvaguarda dels valors tradicionals occidentals, però l'objectiu d'aquests governs d'extrema dreta, diu Correa, és reduir el poder de l'Estat i els drets de les persones:
"Promouen un ordre de gènere jeràrquic, desigual, heterosexual i centrat en la família, que intentarà persuadir les dones de fer-les tornar al seu rol maternal i de reproductores."
Es tracta de retallar els drets al mínim, segons Correa: "el dret a la propietat, a votar i a consumir; la resta són secundaris."
"El canvi de règim no només és restrictiu de drets sinó que fomenta un sistema neoliberal salvatge que necessita molta gent que estigui oprimida per poder continuar", afirma Aldavert.
L'activista brasilera assegura que el gir conservador s'ha fet a foc lent als Estats Units, l'Amèrica Llatina i Europa, i que està molt ben coordinat.
"Veiem moltes similituds entre països, per exemple entre Polònia i Hongria" diu Kinga Jelinska, de Women Help Women Polònia, una organització sense ànim de lucre que defensa el dret a l'avortament.
Jelinska veu també "moltes semblances en termes de discurs i d'estratègies amb les polítiques populistes i d'extrema dreta del govern d'Itàlia", amb Giorgia Meloni al capdavant.
Al Parlament Europeu, arran de les darreres eleccions, va néixer Patriotes per Europa, el grup parlamentari impulsat pel primer ministre hongarès Viktor Orbán i presidit pel francès Jordan Bardella després de la incorporació del partit de Le Pen a l'aliança.
També en formen part la Lliga de l'italià Matteo Salvini, a més dels ultres del partit de Geert Wilders als Països Baixos, els austríacs, txecs, portuguesos, i Vox.
Moviments antigènere, amb finançament públic
Són moviments apuntalats per forces religioses i grups de pressió antigènere que cada vegada reben més finançament, també públic i opac.
A Espanya, explica Vladislav Velizanin, del Fòrum Parlamentari Europeu de Drets Sexuals i Reproductius, "desafortunadament hi ha molts grups antigènere i, en molts casos, no publiquen els seus comptes".
A Catalunya, segons dades d'Hisenda analitzades per Crític, entre el 2020 i el 2023, la Fundació Provida, que difon idees antiavortistes, ha rebut 71.906 euros del Departament de Drets Socials de la Generalitat.
Una altra manera de donar-los veu és cedint-los espais, com és el cas del Senat, on aquest dilluns s'ha celebrat una cimera internacional antiavortista, organitzada per Xarxa Política de Valors (Political Network for Values).
Aquesta organització multinacional d'extrema dreta contra l'avortament, el feminisme i l'homosexualitat està presidida pel polític xilè José Antonio Kast i l'exministre de l'Interior espanyol Jaime Mayor Oreja, del PP, n'és el president d'honor.
El consell assessor el formen senadors, diputats, exministres i polítics d'arreu d'Europa, Amèrica Llatina i també d'Àfrica. També n'és membre el senador del PP de Cantàbria, Javier Puente, i la direcció executiva correspon a una altra espanyola, Lola Velarde.
A l'acte, també hi han participat polítics de Vox, com el secretari general i diputat del Parlament de Catalunya, Ignacio Garriga.
