Com es formen els llamps? Avions que sobrevolen tempestes durant hores en donen més pistes

Investigadors de la UPC participen en l'estudi de la NASA, que per primera vegada ha sobrevolat amb un avió nuclis de tempestes tropicals durant hores

Lorena Garcia LeyvaActualitzat

Un estudi de la NASA, en col·laboració amb investigadors catalans de la UPC, ha permès avançar en el descobriment de les radiacions energètiques que es produeixen en els núvols de tempesta. Les conclusions proporcionen pistes sobre com i per què s'originen els llamps.

Les tempestes elèctriques s'havien estudiat des de l'espai i des de terra, però mai sobrevolant-les amb un avió durant hores.  I això és el que ha fet la NASA amb un avió basat en el disseny d'aeronaus espies utilitzades a la Segona Guerra Mundial i pensades per volar a grans altures que superen de llarg les dels vols comercials.

Per primera vegada s'ha volat molt a prop dels nuclis convectius de les tempestes en un total de 10 vols d'entre vuit i deu hores de durada.

Recreació els raigs gamma a les tempestes (NASA)

El color magenta d'aquesta imatge recreada per la NASA representa els rajos gamma que es generen durant les tempestes, invisibles a l'ull humà i amb un gran poder energètic.

Que existien ja se sabia, però el gran descobriment ha estat veure la freqüència i la durada d'aquesta emissió d'energia.
 

Els llamps encara són un enigma

L'investigador de llamps del Lightning Research Group de la UPC, Jesús López, destaca que adonar-se que les tempestes elèctriques estan emetent radiació gamma durant hores "és un descobriment molt interessant que ens acosta a revelar els molts enigmes encara desconeguts sobre els llamps."

La descoberta ha estat publicada a la revista "Nature", referent mundial en el món de la ciència. En la publicació es compara el fenomen amb una olla amb aigua bullent:

"Les bombolles son la radiació gamma que s'està emetent constantment. Inicialment es pensava que aquestes bombolles duraven micro segons i s'acabaven però amb aquestes investigacions hem descobert que poden estar "bullint" durant hores i això no s'havia descobert mai abans."

L'estudi ha permès, a més, descobrir un nou tipus de raig gamma dins de les tempestes, segons explica Jesús López. "S'han vist uns pics d'altíssim valor energètic que precedien els rajos, sempre que acabava el pic sorgia immediatament després el llamp", ha explicat. Un fenomen que pot tenir altres implicacions:

"Descobrir això és molt interessant perquè continuem amb l'enigma de saber quan s'inicia una descàrrega elèctrica atmosfèrica. Ens podria servir per desvetllar el punt zero d'inici d'un llamp."


Reptes que plantegen els llamps

En un context de canvi climàtic i d'increment de la freqüència i intensitat de les tempestes, es fa encara més necessari entendre l'origen dels llamps.

"Si podem identificar el punt zero de l'origen dels llamps ens podem avançar i preveure els efectes negatius dels rajos, per exemple, en l'impacte en terra sobre turbines eòliques o sobre línies de transport d'energia", remarca l'investigador.

També obre la porta a "saber més sobre els efectes de l'exposició als rajos gamma en la interacció de les tempestes elèctriques amb aeronaus, satèl·lits o quan anem, per exemple, en un vol comercial."
 

Investigació en altura i a terra

Els vols que han permès avançar en els nous descobriments sobre els llamps s'han fet amb pilots altament entrenats per la NASA, que amb una equipació pressuritzada assolien altituds de 20 quilòmetres i sobrevolaven a només dos les intenses tempestes del Carib.

Des de terra, a l'illa colombiana de San Andrés, un equip del Lightning Research Group de la UPC de Terrassa desplegava els mateixos instruments que duia l'avió per contrastar els resultats de l'observació.

Els investigadors de l'equip català confien que els resultats obriran les portes a futures col·laboracions amb la NASA en la recerca sobre l'origen i l'impacte dels llamps.

 

ARXIVAT A:
CiènciaNASA
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut