Com es gestionen les alertes al mòbil per emergències i quins factors hi intervenen

Abans que ens arribi un alerta al telèfon mòbil per informar, per exemple, del perill de pluges continuades i torrencials, com els que s'han emès darrerament a Catalunya, hi ha tota una sèrie de passos i factors que hi intervenen.

Tot comença amb els avisos que fa el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que s'analitzen i es valoren des de Protecció Civil per decidir quina alerta s'envia i quines mesures es prenen, com ara les restriccions de mobilitat.
 

De l'avís a l'alerta: qui fa què

Els serveis de meteorologia emeten avisos seguint paràmetres científics i estadístics. A Catalunya ho fa el Meteocat, i a l'Estat, l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Tots dos treballen amb una xarxa pròpia d'estacions i radars. 

Mentre que el Meteocat té quatre colors per classificar la probabilitat de perill (verd, groc, taronja i vermell), l'AEMET en té tres (groc, taronja i vermell). I cadascú amb els seus criteris.

La directora del Meteoca t, Sarai Sarroca, apunta que potser caldria un únic mapa, tot i que reconeix que els avisos són bastant similars quant al color, amb la diferència que el servei català detalla la previsió per comarques. 

En tot cas, cal tenir present que els avisos del Meteocat no es tradueixen directament en alertes al mòbil ni en restriccions: 

"Estem notant arran de la dana que la gent mira més els nostres avisos i es pensen que van vinculats a certes restriccions, i no és el cas. Els nostres avisos t'informen de l'aigua que caurà del cel, però no l'afectació que tindrà al territori."

De forma automàtica i instantània, els avisos meteorològics arriben a Protecció Civil. Seran ells qui analitzaran el risc que pugui tenir en el territori i la població amb l'ajuda d'altres actors.

Tot plegat es decideix en els comitès tècnics, on hi ha Bombers de la Generalitat, Mossos d'Esquadra, l'Agència Catalana de l'Aigua, els ajuntaments afectats... I, segons el cas, hi poden participar també empreses de transport o de subministraments de serveis. 

Quan fer l'alerta: com més previsió, més efecte

Quan Protecció Civil envia una alerta als mòbils és perquè s'està en una situació prou greu per haver de prendre mesures. La subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, explica que en les alertes prima la previsió: 

"Si enviem els missatges quan fa estona que el fenomen està passant, no són tan efectius com si els podem enviar prèviament. Com més aviat avisem, la resposta de la gent serà millor."

Tot i això, Solé admet que és difícil trobar l'equilibri sobre el quan, ja que es treballa amb previsions meteorològiques que tenen un grau de probabilitat. "A vegades les previsions no són tan acotades per dir on plourà exactament", explica. 

Què fa, però, que es puguin prendre unes determinades mesures o que s'enviï una alerta al mòbil? En un fenomen meteorològic, cal tenir en compte la vulnerabilitat del territori.

Per exemple, en l'episodi de pluges d'aquesta setmana, que ha vingut després d'un altre temporal recent, s'ha tingut en compte que el territori ja estava mullat i que probablement no absorbiria l'aigua com si no hagués plogut abans. 

També hi intervé la situació marítima. El fort onatge d'aquests últims dies a les zones on havia de ploure amb intensitat té efectes en la baixada dels rius, i això també es té present. 

Quan Protecció Civil activa el pla Inuncat, el que té a veure amb les inundacions, es demana als ajuntaments que activin tot el que està previst en els seus plans d'emergència com ara tancar parcs, platges o zones inundables. 

Des que es va posar en marxa el servei d'alertes al mòbil, el 2023, Protecció Civil les ha fet servir en una quarantena de vegades, sigui per inundacions, incendis forestals o fuites químiques.