Com és l'Oreixnik, el nou míssil balístic de Putin de mitjà abast que preocupa Europa

Rússia fa proves "en condicions de combat" de l'Oreixnik, un nou míssil balístic hipersònic d'abast mitjà que ha disparat aquesta setmana per primera vegada contra Ucraïna i del qual assegura que ja disposa "un estoc a punt de ser utilitzat". L'estrena d'aquesta nova arma la va fer l'exèrcit rus dijous en un atac a la ciutat de Dnipró.

Putin va anunciar divendres que la indústria armamentística russa està fabricant en sèrie el nou míssil Oreixnik i que ell no dubtarà a fer-lo servir.

Els míssils supersònics han estat fins ara l'arma dels països amb aspiracions atòmiques frustrades. Corea del Nord no perd l'ocasió per exhibir-ne. També n'ha ensenyat l'Iran en algunes de les seves habituals maniobres militars. El que fa especial el míssil rus Oreixnik és que és gairebé impossible interceptar-lo per la seva gran velocitat.

D'abast mitjà, aquests míssils poden impactar en objectius situats a entre els 1.000 i els 3.000 quilòmetres de distància. El territori dels Estats Units quedaria fora del seu abast, a diferència dels països europeus.

A més d'assolir una velocitat supersònica: recorre més de dos quilòmetres per segon, té la capacitat de dispersar una desena d'ogives amb objectius independents. També pot portar ogives nuclears dirigides de forma individual.

Els serveis d'intel·ligència del Ministeri de Defensa ucraïnès han donat detalls sobre l'atac amb l'Oreixnik: expliquen que ha volat durant 15 minuts des del seu llançament a la regió russa d'Astracan fins que ha impactat a Dnipró. Segons han dit, "la velocitat en l'etapa final de la trajectòria era superior a Match 11", és a dir, onze vegades per sobre la velocitat del so.

Una arma imbatible?

Això vol dir que l'Oreixnik és una arma imbatible? Doncs, sí i no: té moments de vulnerabilitat.

El primer moment de vulnerabilitat de l'Oreixnik és durant l'anomenada fase d'ascensió lenta. És el moment que transcorre entre el llançament i la seva arribada a l'atmosfera. El míssil puja a una velocitat moderada, però interceptar-lo exigeix saber anticipadament en quin moment es dispara i des d'on.

En la fase de desplaçament estratosfèric també podria ser abatut, però això exigiria un sistema d'escut d'abast gairebé planetari. La base seria l'actual escut de míssils de l'OTAN, però ampliada amb una xarxa molt densa de satèl·lits.

En la fase de caiguda, en vertical, ja no és possible aturar-lo per la gran velocitat que assoleix. S'ha parlat d'una versió millorada dels míssils antimíssils Patriot nord-americans que podria fer-ho, però no ha estat encara mai provada.

L'opció d'intercepció atmosfèrica semblaria, doncs, la favorita. Però qui disposa ara per ara d'una xarxa tan densa de satèl·lits? Només SpaceX, l'empresa d'Elon Musk.