Com es transmet la grip aviària? Pot saltar als mamífers, però difícilment als humans

El virus de la grip aviària difícilment salta als humans, però no és impossible. Les autoritats estan alerta arran del brot detectat en una granja de galls dindis d'Arbeca, que ha confirmat el Departament d'Acció Climàtica aquest divendres.

La malaltia no es transmet amb el consum de carn d'aus o ous, però s'han donat casos d'humans infectats amb el contacte estret i prolongat amb aus infectades. Això fa que el risc sigui realment molt baix, com determinen els organismes internacionals.

La transmissió a persones ha passat només amb una minoria de subtipus de la grip aviària: el virus A(H5N1), que des de 2003 s'ha estès des d'Àsia a Europa i Àfrica, i el virus A(H7N9), que l'any 2017 va afectar algunes zones de la Xina. 

"És un virus adaptat a les aus i costa molt que vagi a mamífers i mai hi ha hagut contagis de persona a persona", assegura la immunòloga i investigadora del CSIC Matilde Cañelles.

El primer cas de grip aviària en humans a Espanya i el segon a Europa es va donar fa només uns mesos. Aquest mes de setembre, un treballador d'una granja avícola a Fontanar, Guadalajara, es va encomanar però no va desenvolupar símptomes. 
 

Mamífers infectats

El fet que la malaltia s'hagi transmès a mamífers és un element que desperta temors d'una nova pandèmia global. 

Això va passar a Galícia l'octubre de l'any passat, quan es va detectar grip aviària en una granja de visons. Aquest salt de contagi d'aus als visons és el que més ha amoïnat als viròlegs perquè acosta la transmissió als humans.

Els visons són tan susceptibles a la grip aviària com la humana i poden actuar de coctelera en la qual es barregin virus diferents i en sorgeixin versions més greus.

"A Catalunya no s'ha donat cap cas que hagi saltat d'aus a mamífers", explica Natàlia Majó, professora de veterinària de la UAB i cap del programa de sanitat animal de l'IRTA-CReSA, que estudia la grip aviària des de fa vint anys.
 

Vigilància extensa

Fa gairebé dos anys que el virus de la grip aviària circula en aus salvatges per Europa i passen el virus d'una zona a l'altra. Abans, només es contemplava el risc en èpoques de migració, però ara que és una malaltia endèmica, el control és constant.

"És un virus que conviu amb nosaltres i el risc de pandèmia hi és", assegura Natàlia Majó, que afegeix que "hi ha una vigilància molt extensa i es monitoritzen les aus tant salvatges com de granja, per contenir-ne els brots" i evitar que s'estengui, sobretot a altres espècies.

Clàssicament, els ànecs i les aus aquàtiques eren les més afectades, però aquest estiu s'ha vist que s'ampliava també cap a aus marines.

El delta de l'Ebre, el delta del Llobregat i els aiguamolls de l'Empordà són zones d'especial vigilància.

Aus silvestres i de corral

El virus es troba de manera natural en ocells migratoris, encara que no emmalalteixen. Són aquest els que poden transmetre el virus als animals de granja. De fet, es considera que aquest brot d'Arbeca ha estat per contacte amb aus salvatges.

En els controls que es fan regularment, es miren tant les aus silvestres com les de corral. L'últim cas de granges infectades va ser l'any 2017 a Sant Gregori, al Gironès.

Pel que fa a les aus salvatges, els agents rurals en van analitzar 600 l'any passat i van trobar 12 casos de grip aviària, segons les dades que ha donat la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.

"Hem d'estar alerta, però no entrar en pànic", resumeix la immunòloga Matilde Cañelles.