Com es tria un alcalde quan no hi ha majoria absoluta

Les majories absolutes són una espècie en perill d'extinció, com a mínim a les principals ciutats. Per això, i per decidir bé el vot, és important saber què passa exactament en un ajuntament quan cap de les candidatures no supera la meitat dels regidors.

Un alcalde es tria d'una altra manera que un president de la Generalitat o un president del govern espanyol?

Sí. Els ajuntaments funcionen d'una manera diferent que el Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats.

Al Congrés, el rei proposa un candidat a la investidura. Al Parlament, és la presidència del Parlament qui ho fa. I es convoca un ple per votar-lo. Els diputats i diputades poden votar "sí", "no" o "abstenció".

El president s'escull en una primera votació per majoria absoluta, és a dir, amb la meitat més un dels diputats, o bé, en una segona, per majoria simple, més sís que nos. Per això, a vegades fa falta que algun partit s'abstingui com va passar a l'assemblea de la CUP, el 2015, debatent si s'abstenia o no amb Artur Mas, o el "no és no" de Pedro Sánchez, el 2016.

Si no s'aconsegueix investir cap candidat en la segona votació, la llei estableix que, al cap d'uns mesos, es convoquen automàticament noves eleccions.

Qui pot optar a l'alcaldia i com es fa la votació

Als ajuntaments, el ple d'investidura es convoca automàticament vint dies després de les eleccions. A diferència del Parlament i del Congrés, aquí s'hi pot presentar més d'un candidat. Tots els caps de llista, només els número 1 de cada candidatura, poden decidir si s'hi presenten o no.

La votació es pot fer a mà alçada o secreta en una urna. Això va a gust de cada ajuntament. Els candidats no voten "sí" o "no", sinó que trien el nom d'un dels candidats que es presenten. També poden votar en blanc o nul.

Quants vots necessita un candidat per ser elegit alcalde? ​

Necessita la majoria absoluta dels regidors, és a dir, la meitat més un. L'Ajuntament de Barcelona, per exemple, té 41 regidors i, per tant, la majoria absoluta és 21.

El 2015, Ada Colau, amb 11 regidors, va rebre els vots d'ERC (5), el PSC (4) i un de la CUP, de manera que va arribar als 21 i va ser investida alcaldessa.

Què passa si cap dels candidats no obté la majoria absoluta?

Automàticament queda proclamat alcalde o alcaldessa el cap de la llista més votada. I aquesta és la principal diferència dels Ajuntaments amb el Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats. Aquí, si cap candidat no obté la majoria absoluta, el candidat que va tenir més vots a les eleccions municipals queda investit, encara que guanyés per només una papereta i encara que no tingui assegurats els vots per tirar endavant el mandat.

Esther Pano, coordinadora de l'Observatori de Governs Locals de Fundació Carles Pi i Sunyer, explica que la finalitat és evitar que s'hagin de repetir les eleccions:

"La llei ho estableix així amb la finalitat de facilitar l'elecció de l'alcalde, d'evitar que s'hagin de repetir les eleccions o que es generin situacions de buit, es busca que, de eleccions, en surti sempre un govern."

Això és el que va passar fa quatre anys a Lleida. Àngel Ros va guanyar les eleccions, però amb només 8 regidors. L'oposició en sumava 19.

Es va sotmetre a la investidura sense tenir cap acord lligat, va obtenir només els vots dels vuits regidors socialistes, i va ser proclamat alcalde perquè era el cap de la llista més votada.

Hi pot haver una aliança per desbancar la llista més votada?

Si, sempre que sumi la majoria absoluta del ple, és a dir, la meitat més un dels regidors. Si dos o tres grups es volen aliar per nomenar un alcalde que no sigui el guanyador de les eleccions, ho poden fer, però no en tenen prou de superar la llista guanyadora, han d'arribar fins a la majoria absoluta.

Fa quatre anys, a Sabadell, va guanyar el PSC, amb 5 regidors. Allà, la majoria absoluta és de 14. ERC (4), la Crida (4) i Unitat (4) en sumaven 12, molts més que els socialistes. Però encara no en tenien prou per desbancar el candidat més votat, perquè havien d'arribar als 14. Per això, no van poder tancar el pacte fins que no s'hi van sumar els 2 regidors de Guanyem.

En resum, el guanyador de les eleccions ho té molt més bé per ser escollit alcalde o alcaldessa, encara que tingui pocs regidors, perquè qualsevol opció alternativa ha d'arribar a la majoria absoluta, i això, en ajuntaments amb molts partits, a vegades és difícil.

Als municipis més petits funciona igual?

No, als pobles de menys de 250 habitants, hi ha llistes obertes, com a les eleccions del Senat. Als municipis que tenen entre 100 i 250 habitants, els electors poden marcar quatre creuetes. Als que tenen menys de 100 habitants, dues. Qualsevol dels regidors electes pot ser alcalde, no només els caps de llista.

Què és el sistema de consell obert?

És un sistema que abans s'aplicava a tots els municipis de menys de 100 habitants, però que ara és voluntari.

Els ajuntaments més petits poden triar si l'apliquen o no, i només en queden sis que ho fan a Catalunya, segons dades de l'Observatori de Govern Local de la Fundació Carles Pi i Sunyer: Fígols, Castell de l'Areny, la Quar i Gisclareny, al Berguedà, i Savallà del Comtat i Senan, a la Conca de Barberà.

Gisclareny, al Berguedà, el poble més petit de Catalunya (ACN)

En aquests municipis no hi ha plens municipals, sinó assemblees de veïns. No hi ha regidors, només alcalde. I, a les eleccions, no es presenten llistes, sinó directament candidats a l'alcaldia.

Un cop proclamats, això sí, els alcaldes tenen la potestat de "designar una comissió integrada per un mínim de dos i un màxim de quatre vocals, que l'han d'assistir en l'exercici de les seves funcions i l'han de substituir en cas d'absència o malaltia".