Imatge aèria del Gran Forat Blau de Belize, que és molt a prop del Taam Ja' de Mèxic (iStock)

Com és un forat blau per dins: imatges inèdites del segon més profund del món, a Yucatán

Els forats blaus són antigues cavernes calcàries formades durant les glaciacions quan el nivell del mar era molt més baix, i encara s'han explorat molt poc

RedaccióActualitzat

Investigadors mexicans han explorat per primera vegada un forat blau o avenc marí a la costa de Yucatán, i han descobert que és el segon més profund que es coneix al món.

En concret, té 274 metres de profunditat, es va formar durant els períodes glacials, és gairebé rodó i pràcticament no té vida animal ni vegetal, però hi proliferen els bacteris.

Porta el nom de Taam ja', que en idioma maia vol dir "aigües profundes", i és un forat cònic que comença a uns 5 metres de profunditat a l'estuari de la badia de Chetumal.


Primera expedició de submarinistes

L'exploració, que va consistir en expedicions de submarinistes, baixada de sondes i recollida de mostres d'aigua, es va fer el setembre del 2021 i ara la revista científica Frontiers ha publicat les conclusions.

També els investigadors, del Col·legi de la Frontera Sud, l'ECOSUR, han fet públiques al seu perfil de Youtube les imatges de les baixades en aquest forat que fa més d'una hectàrea:


Al fons només hi viuen microorganismes anaeròbics

Les parets del forat són molt pronunciades, d'un pendent d'un 80%, i estan formades per la pedra calcària de la zona, recoberta gairebé a tot arreu d'una pel·lícula de bacteris.

El motiu és que a partir d'una certa profunditat l'aigua gairebé no té oxigen, i per tant no hi ha peixos ni plantes marines, però sí microorganismes anaeròbics, que no en necessiten.

Fins a 20 metres de profunditat encara hi ha oxigen, entre 20 i 80 hi ha una zona anomenada quimioclina, que aïlla les aigües més profundes, per sota de 110 metres, que ja no tenen gens d'oxigen.

Resultats dels sondejos fets al forat blau Taam ja', a Yucatán (ECOSURMX / Frontiers)

Antigues cavernes de quan el nivell del mar era molt més baix

Els forats blaus com el Taam ja' es van formar com a coves càrstiques durant les glaciacions, quan el nivell dels mars era entre 100 i 150 metres més baix.

A causa de la porositat de la roca calcària, el sostre va acabar ensorrant-se i quan el nivell del mar va pujar, l'antiga cova va quedar submergida en un mar normalment poc profund.

El forat blau més profund explorat fins ara al món és al sud de la Xina: fa 300 metres de profunditat i 130 metres de diàmetre i l'anomenen Sansha Yongle o també el Forat del Drac.

Fotografies fetes pels submarinistes al forat blau Taam ja', a Yucatán (ECOSURMX / Frontiers)

Molts forats similars a Yucatán, al mar i a terra

A prop del Taam ja' n'hi ha d'altres, el més conegut dels quals és el Gran Forat Blau de Belize, que té uns 125 metres de profunditat i és perfectament visible des de la superfície.

A la zona de Yucatán hi ha molts forats similars però que són en terra ferma: se n'hi diuen cenotes, que en maia vol dir "caverna amb aigua", i es van formar en la mateixa època.

Mapes de situació del forat blau Taam ja' i de la seva boca submergida (ECOSURMX / Frontiers)

 

ARXIVAT A:
Recerca científica
Anar al contingut