Com es va abandonar la construcció d'habitatge protegit amb la crisi del 2008

Catalunya viu una nova crisi de l'habitatge que deixa moltes persones sense una solució digna a les seves necessitats. "Valor afegit" ha revisat l'arxiu de fa dues dècades per constatar com aleshores es van posar en marxa iniciatives de construcció d'habitatge protegit que van quedar abandonades amb la crisi immobiliària i financera del 2008.

La mort del pacte nacional de l'habitatge

L'any 2007, Catalunya vivia la bombolla immobiliària i al carrer eren freqüents les manifestacions de joves que se sentien exclosos del mercat de l'habitatge.

Els bancs donaven crèdits hipotecaris amb moltes facilitats, però un ampli sector de la població no podia pagar uns preus en creixement continu. Hi havia una clara consciència del problema, i per donar-hi resposta es va fer un pacte polític amb tots els partits i els actors del sector immobiliari.

És un pacte que defensa Carme Trilla, que va ser secretària d'habitatge entre el 2004 i el 2011 als governs del tripartit: "Ens va demostrar llavors que fer polítiques de fons i amb una mica de futur s'ha de fer a base d'un pacte. Si no, els interessos són contraposats i acaben torpedinant iniciatives que es puguin prendre de manera més unilateral. Però l'any 2011 es va dissoldre".

Una de les mesures era augmentar la construcció d'habitatge protegit. En sis anys, els governs de José Montilla i després d'Artur Mas van construir 34.000 habitatges. Però el 2013 van començar les retallades, la inversió es va desplomar i des de llavors no s'ha recuperat el nivell dels primers anys.

Carles Sala va rellevar Carme Trilla a la Secretaria de l'Habitatge en el govern d'Artur Mas: "El gran canvi de paradigma era que més que treballar per la construcció i el foment de nou habitatge, s'havia de veure què podíem fer per evitar que la gent perdés l'habitatge que ja tenia".

"Si et ve un tsunami com va ser el de la crisi financera i hipotecària, davant d'això cal reinventar-se"

Carme Trilla afegeix que "el tall que es va produir quan tot això es va aturar l'estem pagant ara. En aquest país no estem acostumats a entendre que les polítiques d'habitatge són de llarga durada i que l'única manera que els nostres fills o els nostres nets no hagin de tornar a començar de zero, com ens està passant ara, és que les polítiques d'habitatge siguin sostingudes".

La desaparició de l'habitatge de les caixes d'estalvi

L'any 2007, el president de La Caixa va anunciar la creació d'una empresa dedicada a fer habitatge assequible per a joves i persones grans. Eren els anys de la bombolla immobiliària, i aquests sectors quedaven, en bona part, exclosos del mercat.

Uns anys després es van lliurar les primeres claus d'uns pisos de dimensions reduïdes que es llogaven a baix preu per a un termini de temps limitat.

Ricard Fornesa reivindicava aleshores els orígens de les caixes per demostrar que podien tenir una activitat social: "És evident que quan es desenvolupa activitat social, el benefici es redueix sensiblement. Creiem que ha de tenir una certa rotació, perquè és un pis amb una presència temporal. Si hi va un jove de 30 o 35 anys, que és el que li costa accedir a un habitatge, entenem que estarà 5, 6 o 7 anys."

En deu anys, La Caixa va construir 4.000 habitatges de lloguer assequible a tot Espanya. Però mentrestant va arribar la punxada de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica, i l'atur es va enfilar fins al 23%. L'entitat es va trobar amb una gran morositat i va centrar l'activitat social en la gestió de lloguers per a les víctimes de la crisi. La construcció es va abandonar.

"Torna a ser un error històric", opina l'economista especialitzada en habitatge Carme Trilla: "Com a entitat privada tenia tot el dret a fer-ho, no parlem d'habitatge públic. Però com a responsabilitat és una pèrdua".

"Va ser molt bo per als que van comprar, perquè ho van fer a un preu molt raonable, però ens torna a deixar desprotegits respecte al que és una oferta social"

Les caixes d'estalvi catalanes van ser protagonistes de l'expansió immobiliària dels anys de la bombolla. Va ser una desviació del paper que havien tingut històricament les entitats en la promoció d'habitatge protegit o assequible. De manera que el país es va quedar sense caixes i sense la feina que feien en el sector de l'habitatge.

Carme Trilla evoca que "l'altre tema que vam perdre a Espanya va ser l'obligació de les caixes de finançar habitatge protegit. Això va desaparèixer als anys setanta, amb la liberalització del sector financer".

"El sector financer no té cap obligació ara mateix, cap compromís amb la política d'habitatge"

La fi de les cooperatives d'habitatge dels sindicats

L'any 2007 es va construir a Sant Fruitós de Bages una de les promocions d'habitatge de la cooperativa Entorn de Comissions Obreres. En deu anys aquí es van fer 400 pisos de 90 metres quadrats i de preu assequible.

Aquesta iniciativa va néixer en el context de la bombolla immobiliària per donar resposta a la necessitat dels afiliats, que no podien fer front als preus disparats del mercat lliure.

Liliana Reyes, secretària de noves realitats del treball de Comissions Obreres, ho considera "una experiència exitosa": "Es va plantejar una forma d'autoorganitzar-se per canalitzar aquesta demanda d'habitatge. Molta gent de classe treballadora que no podia accedir a l'habitatge al mercat privat va poder accedir a un habitatge digne sota aquesta fórmula."

L'activitat d'Habitatge Entorn, la cooperativa de Comissions Obreres, es va prolongar durant 25 anys. En aquest temps va construir 6.000 habitatges. És una xifra notable, però equival al que la Generalitat era capaç d'edificar en un sol any, en els bons temps de la construcció d'habitatge protegit.

Reyes explica que "es va decidir tancar després de la crisi immobiliària de 2008".

"La demanda va baixar, perquè el finançament ja no era el mateix ni per a les famílies ni per a la cooperativa. Molta gent va quedar sense feina i va ser impossible continuar. I després no s'ha reprès perquè no s'han trobat les condicions."

A Sant Adrià de Besòs, una promoció d'habitatges mostra l'activitat actual d'Unió Llar Catalonia, una cooperativa que anys enrere havia estat vinculada a la UGT amb el nom de Qualitat Habitatge. El sindicat es va desentendre de la promoció d'habitatge per als seus afiliats, però en aquest cas la cooperativa va sobreviure i continua activa. En la situació actual de l'habitatge es planteja el dubte de si seria possible la recuperació de la iniciativa dels sindicats i altres actors socials.

L'economista Carme Trilla afirma que "si recuperéssim les ajudes públiques i mobilitzéssim els sòls, que ara tenim i no teníem al segle XX, de reserva per habitatge protegit i on no es pot fer habitatge lliure, segur que hi hauria molts promotors que s'hi tornarien a posar".