Com es va gestar l'atac mortal al líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah

Hezbollah ha reconegut aquest dissabte que el seu líder, Hassan Nasrallah, va morir en l'atac de divendres a la tarda al quarter general de l'organització xiïta, al sud de Beirut. Un atac que Israel es va afanyar a dir que havia estat molt selectiu i precís. 

Quan a Beirut eren les sis de la tarda (15.00 GMT), grans columnes de foc es van aixecar als suburbis del sud de Beirut, al barri de Dahieh, el bastió de Hezbollah. A tota la ciutat es van sentir les fortes explosions procedents d'aquest barri.

Israel feia mesos que seguia els moviments del líder de Hezbollah i va decidir matar-lo divendres davant la por que s'escapolís i li perdessin el rastre, segons han explicat fonts de la intel·ligència israeliana al diari The New York Times.

Segons aquestes fonts, l'exèrcit israelià va atacar amb 80 bombes els edificis de Dahieh on tenien situat Nasrallah. El pla per acabar amb el líder xiïta libanès s'hauria activat una setmana abans de l'atac.

Divendres, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va ordenar l'atac als dos edificis residencials de Beirut des de la seva habitació d'hotel a Nova York, minuts abans de fer un discurs davant l'Assemblea General de l'ONU. Aquest dissabte l'oficina de Netanyahu ha facilitat fotografies del moment en què el mandatari israelià autoritzava l'atac al bastió de grup xiïta.

Un explosiu poc habitual

El portaveu militar israelià va justificar tot seguit l'atac dient que arriba "gairebé un any després que Hezbollah va disparar coets, míssils i drons suïcides contra civils israelians", sense donar més detalls de l'operatiu militar o dels explosius que van fer servir. 

A Beirut, la corresponsal de Catalunya Ràdio, Maria Alba Gilabert va sentir l'explosió quan estava en una zona comercial de la ciutat. Explica que la persona amb qui parlava es va girar un moment cap a lloc on s'havia sentit l'esclat i, tot seguit, va continuar parlant sense pràcticament reaccionar.

A la capital del Líban, diu Gilabert, tothom pensa que el quarter general de Hezbollah és en un lloc soterrat de la ciutat, en una espècie de búnquer. Per això, per atacar-lo amb èxit Israel s'havia d'assegurar que l'explosiu penetraria a l'interior d'aquest espai bunqueritzat. 

En la mateixa línia, un membre de l'exèrcit libanès ha confirmat a la BBC que Israel fa servir projectils antibúnquers en els atacs a Beirut.

Gilabert apunta al fet que Israel hauria fet servir projectils poc habituals, bombes antibúnquers, que en un primer impacte traspassen les parets i, un cop han arribat al bell mig del seu objectiu, esclaten. En aquest cas s'haurien detonat dues tones d'explosius. 

"Aquests edificis van quedar triturats. Van caure a plom, com si els empenyessin des de sota, no des de dalt", ha explicat Maria Alba Gilabert a El Suplement de Catalunya Ràdio. 

Per les característiques d'aquests projectils és difícil trobar-ne restes i sense la confirmació de l'exèrcit israelià dels projectils i els explosius que ha fet servir en aquest atac tan selectiu, tot són conjectures. Però el grau de destrucció que mostren l'endemà les imatges del lloc de l'impacte, certificaria que es tracta d'explosius poc habituals.