Com es viu la immersió lingüística a les aules: "Veuen el català només com una matèria"

Els joves d'entre 15 i 29 anys són els que més saben parlar i escriure el català, però són els que menys el parlen habitualment (38,6%), juntament amb els que tenen entre 30 i 44 anys (36,3%). 

És una de les dades que ha donat a conèixer l'Enquesta d'Usos Lingüístics, que elabora cada cinc anys el Departament de Política Lingüística, i una de les radiografies més completes de l'estat de salut del català.

Des de la conselleria, assenyalen que "els joves són el col·lectiu en què es troben més les persones nascudes a Catalunya i fora de Catalunya, perquè comparteixen institut". I això, asseguren, explica que "en un context en què hi ha més domini del castellà que el català, sigui el castellà el que s'estableixi com a llengua de comunicació habitual". 

Aquest retrocés, entre d'altres, fa molt difícil que l'alumnat en tingui el coneixement que li pertocaria, segons el seu nivell educatiu. És el que denuncia la plataforma DocentsCAT, que aplega més de 400 professors de Llengua i Literatura Catalanes.

En aquest context, reclamen recuperar la tercera hora de català a batxillerat, que el C1 no s'acrediti automàticament en acabar l'ESO, i més conscienciació per part de tota la comunitat educativa per mantenir la llengua, especialment quan els estudiants se'ls adrecen en castellà. 
 

Clam per no canviar de llengua

"Alguns alumnes se m'adrecen en castellà no només fora de l'aula, sinó també, a vegades, dins l'aula", explica Alba Ferran, professora de Llengua i Literatura Catalanes a l'Institut Pau Claris de Barcelona.  

Quan això passa, diu, "tenim estratègies com fer veure que no entenem el castellà i de seguida entren en la broma". "Molts estudiants estan habituats a socialitzar en castellà i se n'hi van de manera natural", comenta.

"Hi ha alumnes que veuen el català només com una assignatura, i creuen que fora de l'institut no el necessitaran".

Precisament per això és clau, asseguren, que els docents i tot el personal que treballa els centres -administració i serveis, monitoratge, consergeria…- mantingui el català en totes les situacions lingüístiques. I això inclou les aules, però també els passadissos, el pati, el menjador i les activitats extraescolars. 

"Els docents som referents per al nostre alumnat", destaca Miquel Gené Molins, professor de Biologia i Geologia a l'Institut Pau Claris. "Han de veure que el català és útil, no només perquè nosaltres l'utilitzem, sinó també perquè els ho exigim. És una oportunitat d'obrir el seu aprenentatge i d'ampliar els seus coneixements", exposa. 

"Abans em donava per satisfet de dirigir-me als alumnes sempre en català. Ara faig l'exercici de demanar-los que ells també em parlin en català, i la meva sorpresa és que la majoria ho fa. En saben, però de vegades, per mandra o per vergonya, els costa fer el pas".
 

Reforçar el català on no és majoritari i trencar prejudicis

A l'Institut Les Aimerigues de Terrassa, només un de cada 10 alumnes té el català com a llengua familiar, i això els ha fet replantejar el seu projecte lingüístic. 

El curs passat van dedicar una de les hores setmanals de desdoblament a millorar l'oralitat en català a quart d'ESO. Aquest curs també ho han implantat a segon d'ESO. 

"A més dels reptes que tenim els centres de màxima complexitat per atendre la diversitat, tenim l'afegit de la llengua. El català és la llengua vehicular, però el castellà és la d'ús social entre l'alumnat", posa en context Judit López Garcia, coordinadora lingüística del centre.

En aquesta matèria, que cursa tot l'alumnat, fan debats, entrevistes i exposicions per fomentar l'ús oral de la llengua en diferents contextos i fer-los perdre la vergonya a utilitzar-la. 

"És molt important crear un clima per tal que l'alumnat se senti a gust, perquè l'única manera d'aprendre una llengua és practicant-la".

Per afavorir l'ús social del català als centres, el Departament d'Educació va engegar fa dos anys una formació per ajudar els centres a definir accions concretes en els àmbits on tinguin més marge de millora. 

Fins al curs passat, hi van participar 1.474 escoles i instituts i, aquest curs, entre 500 i 600 més començaran a fer una diagnosi dels usos lingüístics tant de l'alumnat com del professorat. 

"A l'aula has de recordar constantment que parlin en català. Hi ha classes on costa més i d'altres on costa menys, però és un picar pedra continu", diu Judit López Garcia, coordinadora lingüística a l'Institut Les Aimerigues

"Moltes vegades et pregunten per què serveix el català. Hem d'anar trencant aquests prejudicis perquè després, quan surten, s'adonen que el català és necessari. Molts exalumnes venen al centre i ens diuen: 'Teníeu raó'", afegeix Maria Rafel Aliaga, professora de Llengua i Literatura Catalana a l'Institut Les Aimerigues

Recuperar la tercera hora de català a batxillerat

Per garantir un aprenentatge de qualitat de la llengua, la plataforma DocentsCAT reclama recuperar les tres hores de català a batxillerat. Des del 2008, la matèria obligatòria de Llengua i Literatura Catalanes va passar de tres hores setmanals a dues, per adaptar-se a la LOE, la llei d'educació llavors vigent. 

També va perdre una hora la matèria de Llengua i Literatura Castellanes, mentre que en el cas de Llengua Estrangera, s'han mantingut les tres hores setmanals. 

Aquesta distribució horària continua vigent amb la llei d'educació actual, la LOMLOE. Segons un comunicat de la plataforma, "ha tingut un impacte molt negatiu en l'aprenentatge de l'alumnat" i no permet impartir "per manca de temps" els continguts d'educació literària que marca el currículum.

Recorden, a més, que hi ha altres comunitats autònomes amb llengua pròpia, com el País Valencià, el País Basc i Galícia, on continuen fent tres hores setmanals de llengua a batxillerat. 

"No tenir un bon nivell de comprensió lectora, expressió escrita i expressió oral en català afecta les altres àrees d'aprenentatge", apunta Alba Ferran, professora de Llengua i Literatura Catalanes a l'Institut Pau Claris

"Molts docents, no només de llengües, hem detectat que molts alumnes no entenen els enunciats i no saben què han de fer", remata Judit López Garcia

Revisar l'obtenció automàtica del C1 en acabar 4t d'ESO

Ara mateix tots els alumnes que acaben quart d'ESO obtenen automàticament el nivell C1 de català. Ho qüestionen des de DocentsCAT i també des del Consell Lingüístic Assessor del Departament d'Educació, que va proposar fa dos anys que els instituts oferissin la possibilitat d'acreditar-lo mitjançant una prova específica.

"Aquest certificat pràcticament mai es correspon amb el nivell real de llengua catalana que tenen els alumnes", assegura el comunicat. La plataforma també es decanta perquè els estudiants puguin acreditar el seu nivell de llengua amb exàmens externs, com passa amb el castellà o l'anglès.

Segons Rafel Aliaga, la certificació automàtica del C1 no s'adiu amb la realitat actual dels centres, especialment dels que acullen més alumnat nouvingut. 

Segons dades d'Educació, només entre setembre i gener 12.000 alumnes es van incorporar al sistema educatiu obligatori amb el curs començat. 

"No podem comparar el nivell de llengua d'un alumne que ha estudiat la majoria de la seva escolarització a Catalunya amb un altre que hagi arribat a l'institut".

En aquest context, Ferran demana que tots els agents "remem conjuntament perquè s'apugi el llistó i l'alumnat acabi l'ESO amb un nivell de proficiència suficient".

"No pot ser que un alumne surti de l'escolarització obligatòria entenent el català, però no parlant-lo".

El català, en clar retrocés a les aules i al carrer

En 20 anys, s'ha reduït més d'un 30% el nombre de persones que parlen habitualment català en el seu dia a dia. Actualment el català només és la llengua habitual d'un terç de la població.

Altres estudis recents també confirmen la percepció que l'ús social del català ha retrocedit entre l'alumnat. 

Segons l'últim informe del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, que analitza els usos lingüístics als centres durant quinze anys, l'any 2006, 7 de cada 10 alumnes de quart d'ESO feia les activitats de grup en català, mentre que el 2021 només ho feien 2 de cada 10. 

És només un exemple d'aquest informe que analitza els usos lingüístics als centres educatius durant quinze anys. Se suma a altres estudis, com l'Enquesta a la Joventut de Catalunya feta pel Departament de Drets Socials a més de 3.665 joves entre 15 i 34 anys el 2022, que alerta que només un de cada quatre fa servir habitualment el català.

En la mateixa línia, una enquesta de la Sindicatura de Greuges feta el 2021 a més de 50.000 estudiants, recull que, fora de l'aula, la majoria utilitzen el castellà i, per això, l'anterior Síndic de Greuges Rafael Ribó assegurava que la immersió "ja no compensa el desequilibri entre les dues llengües". 
 

Més conscienciació per no canviar de llengua

La Llei d'Educació marca que el català és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge. Tot i això, es continuen recollint queixes per incompliment de la immersió lingüística als centres. 

El sindicat la Intersindical n'ha gestionat una cinquantena des que va obrir la seva bústia l'any 2021. 

Per la seva banda, més de la meitat de les queixes que ha rebut l'ONG Plataforma per la Llengua des del 2021 són per incompliments dels projectes lingüístics de centre, ja sigui perquè no s'ha utilitzat el català com a llengua de docència, perquè s'han fet comunicacions a les famílies només en castellà o perquè s'ha detectat un "ús escàs" de la llengua al menjador o a les activitats extraescolars. La majoria de les queixes es produeixen en l'àmbit de la formació professional.

Amb unes aules cada cop més diverses, els docents creuen que cal més conscienciació i el compromís de tot el personal que treballa als centres.

"Cal trencar les barreres que el català està associat a unes idees polítiques, que no serveix per al dia a dia i que és una llengua exclusivament acadèmica", diu Maria Rafel Aliaga

"He hagut de dedicar algunes classes a fer-los veure per què han d'aprendre català. I no passa res, perquè és necessari que entenguin el que aporta aprendre una llengua. Són oportunitats", afegeix Judit López Garcia

Insisteixen en la importància d'anar a la una per normalitzar l'ús del català.

"Et trobes moltes situacions en què personal del centre s'adreça en castellà als alumnes perquè diuen que els entenen més o perquè creuen que és una qüestió d'educació si els parlen en castellà, sense tenir en compte que els estan retallant oportunitats", reflexiona Alba Ferran

"Hem de fer el petit esforç, que és molt poquet, de començar a prendre consciència i dir, ai, hauria d'haver parlat en català, i a poc a poc ja ho haurem automatitzat. Si volem ser bons professionals, haurem de ser capaços de fer-ho", conclou Miquel Gené Molins