Com es viu l'estratègia covid zero a la Xina: una metàfora del tancament del país

Un missatge anònim ha aparegut a la principal xarxa social xinesa Weibo: "Benvolguts residents, hi ha forces estrangeres que estan encoratjant els residents xinesos a picar les cassoles per protestar. Aquesta activitat és una conspiració dels estrangers. Espero que sapigueu distingir entre el que està bé i el que no, que sapigueu reflectir les vostres demandes a través de canals raonables i no donar oportunitats a les forces estrangeres."

No se sap qui el difon, però reflecteix molt bé la dinàmica en què s'emmarca el relat xinès sobre com fer front al coronavirus, una batalla entre dos models, el de les democràcies liberals, que genera caos i morts massives, i el xinès, que prioritza evitar les morts al preu d'amargar la vida de la gent amb els confinaments.

Quan el món ha decidit conviure amb el coronavirus i la seva variant òmicron, més contagiosa però menys letal, quan Europa prescindeix de la mascareta, la Xina es manté impertorbable en la defensa de la seva estratègia zero covid.

Les raons bàsiques esgrimides per Pequín, més o menys obertament, es resumeixen en la impossibilitat de combatre la malaltia amb les eines d'Occident.

D'entrada, el sistema sanitari xinès, tot i l'espectacular desenvolupament del país en les últimes dècades, no ha assolit el grau de qualitat i cobertura que hi ha als Estats Units o a la Unió Europea.

Per tant, la idea és que si a la Xina, 1.400 milions d'habitants, s'actués com a la resta del món, amb la mateixa proporció de morts, en serien milions i la societat xinesa no ho podria assumir.

Una altra lectura és que la societat en culparia el Partit Comunista i el seu lideratge perdria el pilar sobre el que ha governat des de l'inici de les reformes: menys drets sota un estat policial, a canvi de seguretat, estabilitat i millora de la qualitat de vida.

El guió de Pequín havia funcionat des que l'abril del 2020 Wuhan, l'epicentre inicial de la pandèmia, posava fi al confinament. El coronavirus s'havia portat a zero. En dos anys de pandèmia, els rebrots a diversos punts de la geografia xinesa, atribuïts sovint a l'arribada del coronavirus en algun paquet de congelats importat, havien quedat ràpidament sufocats.

Fins ara. Òmicron ha disparat els casos entre una població escassament immunitzada. A la Xina no s'ha arribat a utilitzar mai cap vacuna estrangera, tot i que BioNTech tenia un acord per fer-ho amb la farmacèutica xinesa Fosun. No s'ha materialitzat. No se sap si el motiu és polític: no recórrer a vacunes estrangeres no fos que la ciutadania arribés a saber que les xineses, del tipus inactivat, tenen menys efectivitat que les occidentals.

A més, al principi de la vacunació, no s'immunitzava els més grans de 59 anys per por d'efectes secundaris. Finalment, el percentatge de gent gran vacunada ronda tan sols el 50%. En un país amb llarg historial de fraus farmacèutics, quina lògica tenia per a molts avis i àvies vacunar-se si pràcticament no hi havia casos? El resultat és que el grau d'immunització és baix, per poca vacunació i poca exposició al coronavirus.

Si és per això o no que òmicron s'ha disparat a la Xina és impossible de saber. Les dades oficials xineses no es poden comprovar de manera independent, no es poden contrastar. Per tant, extraure conclusions comparant-les amb la resta del món duu inevitablement a un terreny d'anàlisi poc precís i fiable.

Mirant Xangai, per exemple, els experts assenyalen que el nombre de morts representa una proporció estranyament baixa comparada amb qualsevol altre país, fins i tot amb Nova Zelanda, probablement on s'han aconseguit millors resultats en la lluita contra la pandèmia.

A la Xina, malgrat els constats rebrots, no es va comptabilitzar cap nova mort per covid en més d'un any fins les que es van anunciar al març a la província de Jilin, com Xangai, atacada per l'alta capacitat de contagi d'òmicron.

A Xangai el recompte parla d'unes desenes de morts cada dia durant la segona fase del confinament. Però algunes famílies d'avis i àvies morts en residències denuncien que en són moltes més. Han reclamat biòpsies perquè consideren que una bona part s'atribueixen a altres causes per "millorar" les estadístiques.

Un altre factor que ha anat alimentant el malestar entre els 26 milions de confinats a Xangai han estat els despropòsits de les polítiques d'aïllament. La prioritat ha estat protegir el sistema sanitari del virus i això ha impedit que malalts de càncer o de malalties cròniques poguessin mantenir els seus tractaments. Hi ha morts per atacs d'asma no atesos perquè les ambulàncies només podien dur pacients de coronavirus.

A les xarxes socials ha transcendit l'àudio de la trucada al sistema de salut de Xangai d'un familiar de positiu de covid. Reclama que no s'enduguin el seu familiar a un centre d'aïllament, amb molt mala fama per insalubres i mal equipats. Proposa que pugui fer la quarantena a casa perquè no té símptomes o són lleus. La doctora reconeix que és el que ella, com a professional, ha recomanat més d'una vegada, però que els líders polítics de la lluita anticovid no escolten.

Les primeres setmanes del març, les autoritats de Xangai havien optat per una aproximació suau al brot. Havien anat tancant recintes residencials i barriades on es detectaven casos, però intentaven evitar el confinament total.

La ràpida multiplicació dels casos, tot i que en la seva immensa majoria lleus o sense símptomes, va acabar de sobte, sota el pes de la direcció de Pequín, amb aquest intent de flexibilitzar l'estratègia radical de zero covid.

El resultat és conegut: setmanes de confinament i caos de subministraments en el gran aparador del somni xinès.

El Manhattan xinès, paralitzat

Xangai és la capital econòmica i financera de la Xina. El seu skyline rivalitza amb el de Nova York o altres grans capitals; amb una particularitat: el 1990, fa trenta anys, no hi havia cap dels gratacels que apareixen com a fons de les selfies fetes des del passeig a la riba oposada, des del Bund, la joia de l'arquitectura colonial de la ciutat.

Si l'skyline de Pudong --riba est, en xinès-- és el símbol de la gran transformació de la Xina, del pas d'un país pobre a la segona economia del món en poc més de quatre dècades, la façana fluvial de Puxi --riba oest--, amb els edificis art-déco, ens retrotrau al passat agitat i gloriós del Xangai de la primera meitat del segle XX, quan era coneguda com la París d'Àsia.

Són dues etapes que determinen el caràcter més obert de la capital econòmica si es compara amb la capital política, Pequín, o amb qualsevol altra ciutat de la major part de la Xina. Només el sud, la província de Guangdong, la seva capital Canton --Guangzhou en xinès--, Shenzhen, gran centre tecnològic veí de Hong Kong, ha pogut generar en els anys de l'obertura un contacte cada cop més intens amb l'estranger.

Per història, per potència econòmica, per nivell de vida dels seus habitants, s'explica que Xangai sigui l'escenari de més contestació enfront de l'estratègia zero covid.

És on hi ha més ciutadania xinesa en contacte amb Occident, on ha pogut viatjar. El nivell de vida és més alt. Molta població disposa de VPN al mòbil o l'ordinador, és a dir, d'una app que li permet saltar-se sovint la cibermuralla per informar-se a fora del que passa realment a la Xina i que el govern amaga.

A la República Popular, la xarxa està sotmesa a censura i, per tant, tots els comentaris o continguts contraris al règim són esborrats amb celeritat.

D'aquesta manera s'aconsegueix que el gruix de la població només conegui el relat del govern, del Partit Comunista. El difonen els mitjans de comunicació oficials. Constitueixen un aclaparador aparell de propaganda que ha generat una realitat paral·lela segons la qual, a la Xina, tot va sobre rodes o raonablement bé on, si mai hi ha algun problema, el govern intervé en l'afer i el resol de seguida. A la resta del món és l'apocalipsi, especialment als Estats Units. A Ucraïna hi ha en marxa una operació militar especial russa, no pas una guerra.

A l'informatiu estrella de la Televisió Central --CCTV--, el que veuen milions de famílies xineses a l'hora de sopar, si es parla del confinament a Xangai, que tampoc és cada dia ni de bon tros, és per destacar com els "voluntaris" --en la seva majoria no ho són en realitat-- arriben en massa per socórrer la metròpoli.

L'estratègia zero covid és la solució per al brot d'òmicron a Xangai, repeteixen el govern i el seu aparell de propaganda. La ciutadania a Xangai hi respon amb cassolades, amb el crit unànime "Ens morim de gana!".

És la quadratura del cercle. Fam --el fantasma del Gran Salt Endavant maoista-- a la ciutat que representa l'ascens de la Xina com a superpotència. Bàsicament és el resultat de la mala gestió del confinament, que ha tallat les artèries que donen vida a la vibrant activitat comercial i econòmica de Xangai a l'extrem de no poder garantir que el subministrament d'aliments i productes bàsics arribi amb normalitat a la població.

"Si la Xina esternuda, el món es refreda"

No fa més de dues dècades es deia "Si els Estats Units esternuden...". Amb el creixement accelerat que ha dut la República Popular a ser la segona economia del món, quan hi ha algun tipus d'alteració a la Xina el refredat s'origina a Orient.

Proves disponibles, nombrosos gràfics mostren centenars de vaixells mercants esperant a la costa de Xangai per poder-hi descarregar. El port de Xangai, el de més trànsit de contenidors del món, no és una excepció en el confinament draconià de la capital econòmica.

A l'espera de l'impacte que acabi tenint l'aturada en l'economia global, les autoritats s'esforcen a demostrar que les instal·lacions portuàries funcionen. Algunes fonts parlen d'una activitat al 25%. Que no s'hagi paralitzat completament és gràcies a l'automatització i al sistema de control del coronavirus entre els treballadors gràcies als PCR constants.

Algunes empreses com Tesla o el principal fabricant xinès de microxips han tornat a funcionar gràcies a l'anomenat sistema de bombolla covid, és a dir, que els treballadors dormen a les instal·lacions de l'empresa i així no trenquen el confinament. Amb tot, falten peces, perquè molts subministradors de components també estan subjectes a mesures de control antipandèmic.

L'aturada de Xangai posa en qüestió els objectius de creixement del govern xinès, el 5,5% del PIB per a aquest 2022.

Però hi ha un altre factor que va més enllà dels números macro. Miguel Ángel Pérez és economista i viu des de fa anys a Xangai, ara òbviament tancat a casa des de fa setmanes: "El confinament no afecta una ciutat qualsevol de la Xina, afecta la capital econòmica del país, i això vol dir la ciutat on viuen i treballen els CEOs de moltes empreses estrangeres. I ara estan tancats a casa. Són ells els que al capdavant de la iniciativa privada emeten opinió sobre la situació a la Xina", comenta per videoconferència.

Pérez precisa: "Malgrat que no sigui tan fàcil canviar la cadena de subministrament, si jo fos una empresa que compra a la Xina, ara estaria buscant alternatives."

El confinament a Xangai està accelerant la fuga de molts expatriats que havien vingut a buscar bones oportunitats professionals a un mercat ingent i dinàmic i que ara es troben amb incomptables dificultats per moure's i anar i venir de l'estranger.

La segona economia mundial no pot deixar de ser atractiva per a les grans empreses, però cada cop resulta més evident que al govern xinès ja li va bé aquest cribratge.

Pequín veu la presència estrangera, la que no li és imprescindible per accelerar el seu pas cap a la supremacia tecnològica, com un risc de desestabilització, de contagi d'idees que trenquen la pau social, l'estabilitat que el Partit Comunista imposa amb rigor policial i diners. Els que pensa utilitzar per construir infraestructures, la principal estratègia per reactivar l'economia, i els que distribueix per evitar que el descontentament derivi en una protesta organitzada que posi en perill el seu poder.

I el règim no es pot arriscar a un nou caos com el de Xangai, aquest cop a Pequín, on pugen els contagis. La zero covid marca la necessitat de tancar-ho tot, una metàfora també cada cop més del tancament del país, perquè les "forces estrangeres" no ho aprofitin per desestabilitzar-lo.

Alguns xinesos diuen que tot plegat és un cicle, que quan la Xina creu que ja ha aconseguit de fora tot el que volia, es tanca. I que això és el començament d'un nou declivi que només acaba amb la necessitat de tornar-se a obrir.