Com es viu un terratrèmol?
Enric Sarrado és un barceloní que ha viscut quatre anys a Osaka i sap, en primera persona, com es viu un terratrèmol al Japó.
Al Japó, la paraula "jishin" ja forma part del vocabulari dels japonesos des de ben petits. Els "jishin" o terratrèmols no només formen part del seu lèxic sinó també de les seves vides, ja sigui per la incessant activitat sísmica de les illes o bé per les imatges fortament gravades en la consciència col·lectiva.
A les illes del Japó, l'activitat sísmica acaba per formar part de la rutina dels seus habitants, els quals segueixen fent les seves vides amb més o menys vibracions tot esperant amb temor el terratrèmol que causarà la pròxima gran tragèdia. És aquesta por el que ha portat a crear tot tipus de mecanismes per tal de preveure, detectar i alertar de la presència de moviments sísmics que puguin afectar les zones més poblades del país.
Tot i el gran conjunt de mesures i polítiques de prevenció adoptades pel govern i població japonesos, tothom és conscient que si es produeix un sisme de gran magnitud, el desastre és inevitable. Certament, els japonesos compten amb tot tipus de recursos com sistemes d'alerta a través d'internet, telèfon mòbil, ràdio i televisió, edificis especialment dissenyats per resistir els terratrèmols o bé línies de tren de parada automàtica en cas de sisme; tanmateix, la gran densitat de construcció en les grans metròpolis no hi ajuda massa.
Per a l'individu no avesat al fenomen dels terratrèmols, la primera presa de contacte resulta sorprenent. Normalment s'és més sensible a notar les vibracions de nit, mentre es dorm; al principi, un pot arribar a pensar que són imaginacions seves i que el que succeeix no és real, però immediatament els objectes que hi pugui haver a l'habitació corroboren les estranyes sensacions. Amb el temps, però, un va acostumant-se a aquests tremolors i acaba per no donar-los gaire importància.
D'aquesta manera ha viscut avui el terratrèmol en Federico Sauret, un veí de la Vall d'Hebron, que ara resideix a Osaka. Des del 16è pis d'un edifici al cor d'Osaka, el terratrèmol s'ha començat a sentir amb la normalitat usual. Però aquesta vegada anava de debò. Desprès de cinc minuts oscil·lant com un pèndol, la indiferència dels oficinistes s'havia convertit en un bon ensurt. Més tard, quan per la televisió apareixien les primeres imatges del nord-est del Japó tothom mostrava un rostre seriós i preocupat. Encara hi haurien uns quants moviments sísmics de rèplica més, que motivarien que aquell dia en Federico i els seus companys sortissin de la feina amb una puntualitat inaudita. Tot i això, la situació als carrers d'Osaka, avui al capvespre, era normal. Els carrers presentaven l'aspecte habitual, si bé totes les cases sintonitzaven l'NHK per conèixer l'abast de la desgràcia; inevitablement, a la memòria de tots venien imatges del gran terratrèmol que va patir la regió ja fa quasi 17 anys.
El gran terratrèmol de Hanshin a la regió de Kansai, l'any 1994, va suposar un conjunt de destrosses per valor de 10 trilions de iens de l'època i es va cobrar més de 6000 vides. Anteriorment, l'any 1923, el gran terratrèmol de Kanto se n'havia emportat més de 140.000. En el cas de Hanshin, els ajuts van arribar de sectors molt diversos, des del govern a les grans corporacions, passant pels sindicats del crim, els "yakuza". La població japonesa sovint destaca com varen ser aquests últims els primers a arribar a la zona del desastre amb homes i logística per ajudar les víctimes.
Després del gran terratrèmol de Hanshin, que va destrossar completament la ciutat de Kobe, es van canviar dràsticament les mesures de prevenció a adoptar en cas de risc sísmic. Tanmateix, els japonesos són conscients que desastres com el d'avui es repetiran en el futur i que únicament una millor planificació de les infraestructures suposarà reduir el cost en vides que aquests suposen.
A les illes del Japó, l'activitat sísmica acaba per formar part de la rutina dels seus habitants, els quals segueixen fent les seves vides amb més o menys vibracions tot esperant amb temor el terratrèmol que causarà la pròxima gran tragèdia. És aquesta por el que ha portat a crear tot tipus de mecanismes per tal de preveure, detectar i alertar de la presència de moviments sísmics que puguin afectar les zones més poblades del país.
Tot i el gran conjunt de mesures i polítiques de prevenció adoptades pel govern i població japonesos, tothom és conscient que si es produeix un sisme de gran magnitud, el desastre és inevitable. Certament, els japonesos compten amb tot tipus de recursos com sistemes d'alerta a través d'internet, telèfon mòbil, ràdio i televisió, edificis especialment dissenyats per resistir els terratrèmols o bé línies de tren de parada automàtica en cas de sisme; tanmateix, la gran densitat de construcció en les grans metròpolis no hi ajuda massa.
Per a l'individu no avesat al fenomen dels terratrèmols, la primera presa de contacte resulta sorprenent. Normalment s'és més sensible a notar les vibracions de nit, mentre es dorm; al principi, un pot arribar a pensar que són imaginacions seves i que el que succeeix no és real, però immediatament els objectes que hi pugui haver a l'habitació corroboren les estranyes sensacions. Amb el temps, però, un va acostumant-se a aquests tremolors i acaba per no donar-los gaire importància.
D'aquesta manera ha viscut avui el terratrèmol en Federico Sauret, un veí de la Vall d'Hebron, que ara resideix a Osaka. Des del 16è pis d'un edifici al cor d'Osaka, el terratrèmol s'ha començat a sentir amb la normalitat usual. Però aquesta vegada anava de debò. Desprès de cinc minuts oscil·lant com un pèndol, la indiferència dels oficinistes s'havia convertit en un bon ensurt. Més tard, quan per la televisió apareixien les primeres imatges del nord-est del Japó tothom mostrava un rostre seriós i preocupat. Encara hi haurien uns quants moviments sísmics de rèplica més, que motivarien que aquell dia en Federico i els seus companys sortissin de la feina amb una puntualitat inaudita. Tot i això, la situació als carrers d'Osaka, avui al capvespre, era normal. Els carrers presentaven l'aspecte habitual, si bé totes les cases sintonitzaven l'NHK per conèixer l'abast de la desgràcia; inevitablement, a la memòria de tots venien imatges del gran terratrèmol que va patir la regió ja fa quasi 17 anys.
El gran terratrèmol de Hanshin a la regió de Kansai, l'any 1994, va suposar un conjunt de destrosses per valor de 10 trilions de iens de l'època i es va cobrar més de 6000 vides. Anteriorment, l'any 1923, el gran terratrèmol de Kanto se n'havia emportat més de 140.000. En el cas de Hanshin, els ajuts van arribar de sectors molt diversos, des del govern a les grans corporacions, passant pels sindicats del crim, els "yakuza". La població japonesa sovint destaca com varen ser aquests últims els primers a arribar a la zona del desastre amb homes i logística per ajudar les víctimes.
Després del gran terratrèmol de Hanshin, que va destrossar completament la ciutat de Kobe, es van canviar dràsticament les mesures de prevenció a adoptar en cas de risc sísmic. Tanmateix, els japonesos són conscients que desastres com el d'avui es repetiran en el futur i que únicament una millor planificació de les infraestructures suposarà reduir el cost en vides que aquests suposen.
