Com es viuen els atacs israelians a la zona "tranquil·la" de Beirut: de la por al desafiament

"Què feu aquí? No teniu por? Ens estan bombardejant."

La treballadora d'un hotel del nord de Beirut llança la pregunta amb un mig somriure als llavis, entre resignada i nerviosa, sense esperar cap resposta. 

Aquest dijous ha estat el quart dia en menys d'una setmana en què Beirut ha estat bombardejat. Uns atacs que s'han centrat especialment en els barris del sud, de majoria musulmana xiïta i amb forta presència de Hezbollah.

L'exèrcit israelià insisteix a denominar aquests llançaments "atacs de precisió" que han aconseguit matar diversos alts comandaments del partit milícia xiïta. Però els bombardejos, efectuats en una de les zones més poblades de Beirut, han provocat també la mort de desenes de civils, entre ells, infants.
 

El bri d'esperança de l'alto el foc

Els Estats Units i una desena d'aliats més --Unió Europea, Japó, Austràlia, Emirats Àrabs, Qatar...-- van demanar conjuntament un alto el foc dimecres a la nit. 

Però els qui van poder trobar un bri d'esperança en la pressió de la comunitat internacional ja l'havien perduda dijous al migdia amb la resposta del primer ministre Netanyahu: els atacs seguiran "amb força". 

Els seus míssils han mort una norantena de persones aquest dijous, i han elevat la xifra a prop de 700.

A l'altra banda, Hezbollah no ha respost a la proposta i ha seguit llançant coets a Israel --40 segons l'exèrcit-- a la tarda.
 

"La situació és crítica"

El Ministeri d'Informació, al mateix edifici que el del Ministeri de Turisme --molt menys enfeinat aquests dies--, és l'encarregat de registrar els periodistes estrangers al país i acreditar-los per poder treballar. 

En una sala plena de periodistes italians, estatunidencs i catalans que esperen el seu permís, apareix el responsable d'aprovar les credencials i es lamenta:  

"La situació és crítica, no podem emetre més credencials avui."

Explica que el ministeri i la Seguretat General Libanesa, l'agència d'intel·ligència del país, s'estan posant d'acord en el procediment de control adequat per revisar les sol·licituds.

Respon a les cares dels presents amb un "torneu demà... truqueu-me i torneu demà".
 

N'hi ha que marxen de Beirut

L'escalada de tensió es fa palpable en detalls a tota la ciutat, encara que als barris del nord el primer que fa que se sàpiga que ha caigut una bomba a la ciutat siguin les sirenes de les ambulàncies que arrenquen cap al sud.

Els atacs dominen les converses i beirutins i beirutines comparteixen inquietuds als comerços i al carrer.

"Molta gent ha marxat ja cap al nord, allà és molt més segur."

Parla, des de darrere del taulell, una de les treballadores d'una copisteria a tocar de l'imponent Museu Nacional de Beirut.

Explica que troba menys gent al carrer, que la tranquil·litat que s'observa a la zona no és exactament l'habitual.

Des de darrere, un noi que s'espera en unes cadires al fons de la botiga, entra a la conversa: "Hi ha llocs on no hi ha ningú".

En Mohammed explica que és veí de Dahieh, el barri més castigat pels bombardejos, de majoria xiïta, i assegura que està "desert".

- Encara hi vius, a Dahieh? 

- Sí.

- No tens por? No en marxaràs?

- No marxaré, no tinc por. I si venen, els fotrem.

Mentre parlem, un dels treballadors del local li porta una gorra i una samarreta de les que ha encarregat estampar perquè les aprovi abans de fer la resta.

Són blanques, s'hi veu un colom amb una fulla d'olivera i un text en blau en anglès: "Humanity work" (treball humanitari).

"Ens hem organitzat per portar coixins i matalassos a les persones desplaçades", afirma.
 

Molts milers arriben a Beirut

Un altre dels símptomes de la guerra observables des del Beirut tranquil és la quantitat de gent desplaçada des de les poblacions del sud, les més afectades pels bombardejos israelians.

Les Nacions Unides calculen que només des de dilluns ja hi ha hagut 90.000 persones que han emprès el viatge cap al nord, que se sumen a les més de 100.000 des de l'octubre del 2023. Moltes d'aquestes han arribat a la capital, a uns 90 km de la frontera.

Multitud d'escoles de Beirut s'han transformat en espais d'acollida improvisats, amb matalassos a terra, preparats per a l'arribada de desenes de milers de persones.

Dels milers de desplaçats, els més afortunats s'han pogut pagar uns hotels que en altres moments estarien ocupats per turistes internacionals.

D'altres, segons explicava una beirutina a la BBC aquest dijous, s'han vist intentant accedir a edificis d'apartaments abandonats.