Com es vota als municipis petits: un sistema diferent per als pobles

Als municipis menys poblats, els que no arriben als 250 habitants, el sistema electoral funciona diferent, tant pel que fa a la votació com a la tria de l'alcalde o alcaldessa. En aquests casos, els ciutadans voten amb llistes obertes: poden triar els candidats individualment, siguin el primer o l'últim de la llista i dels partits que vulguin.

Si el municipi té entre 101 i 250 habitants, té 5 regidors. Els partits presenten llistes de fins a 5 candidats, i els ciutadans poden marcar un màxim de quatre creuetes. I si les poblacions tenen fins a 100 habitants, tenen 3 regidors i els electors poden escollir-ne un màxim de dos. A l'hora de fer el recompte, no hi ha formula d'Hondt que valgui: formaran part del pròxim ple els 3 o 5 regidors més votats. El recompte es fa per majoria relativa. Es compten el nombre de vots de cada un dels candidats: s'ordenen de més a menys vots i es proclamen electes els que n'han obtingut més.

Aquest 2023, dels 947 municipis que hi ha el país, 173 eren de menys de 250 habitants, i, per tant, funcionaran amb aquest sistema. Són 10 menys que fa quatre anys, perquè petites poblacions com Das, Vallcebre, Lladorre o Talavera, han crescut, ja superen els 250 habitants i aquest 28M passaran a votar amb llistes tancades, com la majoria de poblacions.

La tria de l'alcalde, també diferent als pobles petits

En aquests municipis de menys de 250 habitants, també es tria l'alcalde o alcaldessa d'una manera diferent a la dels municipis més grans, on només pot optar-hi el cap de llista de cada candidatura.

I és que en aquest cas, poden ser candidats a l'alcaldia qualsevol dels regidors que han estat escollits. Es proclama alcalde o alcaldessa el candidat que aconsegueixi majoria absoluta. Si no, arriba a l'alcaldia el candidat amb més vots populars.

I els municipis de consell obert?

Encara hi ha un altre grup de municipis que trien representant de manera diferent. El consell obert és una peculiaritat d'alguns municipis amb pocs habitants i que tradicionalment havien utilitzat aquest sistema: no tenen una organització municipal com a tal i són els veïns, reunits en assemblea, els que debaten i decideixen totes les qüestions.

A Catalunya n'hi ha sis: Castell de l'Areny, Fígols, Gisclareny i la Quar, que pertanyen al Berguedà, i Savallà del Comtat i Senan, a la Conca de Barberà. Els veïns trien directament l'alcalde o alcaldessa per majoria simple.

En aquest reportatge veiem el cas de Gislareny i el d'Aguilar de Segarra, que s'ha autoorganitzat per confeccionar una llista popular, l'única: