Com evitar que les escoles catalanes llencin més de 3 tones de menjar cada curs

Per què llençar a les escombraries àpats en bon estat dels menjadors de les escoles? No hi ha xarxa perquè milers de quilograms d'aliments que sobren als centres educatius puguin distribuir-se a altres llocs on es podrien aprofitar. Cada escola catalana llença, de mitjana, tres tones i mitja de menjar en tot un curs.

I cada català malbarata 35 kg d'aliments a l'any, ja sigui a casa, en comerços o restaurants. Les escoles són només una part del malbaratament diari d'aliments que hi ha. Tant els ingredients com el que sobra que ja està cuinat. No hi ha canals per anar a buscar les restes mantenint la cadena del fred, malgrat alguna iniciativa puntual.

La Generalitat vol que això no segueixi passant i per això enllesteix un reglament per evitar el malbaratament als centres.

Això no només té conseqüències econòmiques i de gestió de residus. La producció d'aliments és un dels principals responsables de la crisi climàtica, responsable del 30% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Un terç d'aquests aliments es malbaraten, fet que provoca el 10% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Grans xifres, que és important recordar a deu dies de la cimera sobre el canvi climàtic, i que amaguen tots els petits gestos diaris que s'estan deixant de fer per falta de recursos, voluntat política o organització.

El Vallès Occidental com a excepció

Mentre la Generalitat enllesteix un nou reglament sobre el malbaratament, una part del menjar acaba a la brossa i als pocs llocs on no passa és perquè l'escola ha pres la iniciativa pel seu compte. La gran excepció és el Vallès Occidental, gràcies a una iniciativa del Consell Comarcal.

Castellar del Vallès és l'exemple més clar, ja que les vuit escoles que hi ha formen part d'una xarxa per aprofitar el menjar que s'hauria llençat.

L'escola Sol i Lluna d'aquest municipi és una d'aquestes vuit escoles. Les poques restes que els infants deixen van a una brossa especial, per quantificar les pèrdues.

"Quan els nens han menjat es guarda el menjar sobrant. Es fica als tàpers, s'etiqueten, es posen a la nevera per refredar-los ràpidament i després al congelador. Val la pena, saps que altre gent ho pot aprofitar i llençar-ho feia mal", explica Agustina Martí, cuinera de l'escola Sol i Lluna de Castellar del Vallès.

En una setmana han acumulat una vintena de racions de menjar en perfectes condicions que no han sortit de la cuina. Cada dimarts els voluntaris de Càritas passen a recollir les 300 racions que aconsegueixen recuperar per distribuir-les a les famílies del municipi que més ho necessiten. 

"És una bona idea, això es llençava", explica José Luis Izquierdo Ruiz, voluntari de Càritas a Castellar. "Està clar que darrere d'un projecte hi ha d'haver algú que tiri el carro, per poder tirar-ho endavant", explica. En el seu cas recullen entre 3.000 i 5.000 racions a l'any dels vuit col·legis de la ciutat.

Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Primer van començar amb un col·legi, i poc a poc van aconseguir la infraestructura per crear una xarxa més gran, com una furgoneta i congeladors.

La iniciativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental ha permès que en set anys 46 escoles de la comarca hagin pogut reaprofitar més de 40.000 racions.

"Hem comprat carmanyoles, congeladors, alguna furgoneta, però poca cosa més", assegura Ignasi Giménez Renom, alcalde de Castellar del Vallès i president del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Es tracta de petites accions, "relativament fàcils de replicar" a escoles, però també a empreses i hospitals.

"Hem de ser capaços de revertir aquesta situació. De vegades pensem en grans accions per lluitar contra el canvi climàtic, però també podem fer coses ara i aquí."

Giménez Renom és taxatiu sobre el malbaratament: "Feia molt mal als ulls. Els àpats que sobraven als menjadors escolars s'agafaven i es llençaven. Això és molt dur: menjar que està en condicions que acabi a les escombraries".

En una escola del Prat van tenir aquest sistema durant dos cursos, però l'entitat que els venia a buscar el menjar els va acabar demanant més de 3.000 euros l'any per pagar les carmanyoles, el conductor, el vehicle i el congelador. Ara volen reprendre les donacions, però reclamen suport de les institucions i xarxes perquè sigui rendible.

Qui porta el menjador ara és la cooperativa La Forquilla Ecològica, que vol implantar el model. Els inconvenients són l'espai a la cuina, ja que els excedents s'han de congelar.

"L'equip ha d'etiquetar, congelar, etc. Hem de buscar entitats socials que ens ajudin a distribuir-ho", expliquen des de la cooperativa.

"Les racions que sobren són molt poques, entre 12 i 15. Estem mirant de fer una iniciativa amb pisos tutelats, perquè amb 4 o 5 persones segurament seria més viable. Hem de trobar la persona que porti això a l'entitat", assenyala Susana Abad, de La Forquilla Ecològica.

Nou reglament contra el malbaratament

La llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari obligarà les escoles i llocs amb grans menjadors a declarar el menjar que llencen anualment, a comptabilitzar les donacions i a fer un pla per reduir aquests residus.

"Ens servirà per quantificar l'impacte ambiental i anar avaluant-nos constantment sobre el que està passant als plats, a la cuina, i anar millorant. Servirà com a eina educativa superpotent a les escoles", assegura Isabel Coderch, especialista en hostaleria sostenible.

Els infants podran portar els seus coneixements a casa, el lloc on s'està llençant més menjar i on hi ha més camí a recórrer.