Com explicar als nens com lluitar contra els abusos sexuals

Les notícies en van plenes i no paren de sortir casos que durant molts anys s'havien amagat. Són els abusos sexuals a menors dels quals parlen els adults.

Però com n'hem de parlar a les possibles víctimes, els nens? Com els podem ajudar a detectar si són víctimes? Com, a defensar-se? Com, a explicar-ho?

La Fundació Vicki Bernadet, que des de fa 20 anys treballa l'atenció integral de l'abús sexual infantil, fa tallers a les escoles en què expliquen als nens què són els abusos sexuals, com els podem reconèixer i, així, com poden aturar-los.

Un equip del programa InfoK, del Súper3, els han acompanyat a l'escola Thau de Barcelona, on n'han parlat amb la formadora del taller, la Isa Calsina, i amb els alumnes de sisè, que ara tenen 11 anys.

Un dels primers exercicis que els fa fer la Isa és posar-se davant per davant, força a prop, mirant-se atentament, més del normal.

En acabat, tots coincideixen que, quan algú que no t'esperes és tan a prop, et sents una mica estrany i el cos envia senyals, avisos de què alguna cosa està passant.

Roger: "El teu cos molts cops reacciona rient o fent moviments estranys."

Raquel: "Sentia vergonya i estava com intranquil·la."

L'Isa els explica per què passa:

"Això passa quan el nostre cos no està còmode. És important escoltar els senyals del cos. Perquè el cos en sap molt."

Una altra de les explicacions del taller és parlar de quines són les parts del cos que considerem "íntimes".

Les parts íntimes són la vulva, el cul, el penis i els testicles, la boca, i els pits en el cas de les noies.

L'Isa els explica què és abús sexual infantil:

"Parlem d'abús sexual infantil quan una persona ens toca, parla o ens mira les nostres parts íntimes. Tant seria mirar, com fotografiar, com fer vídeos..."

També es considera abús sexual infantil quan algú parla i, mentrestant, es toca o es mira les seves parts íntimes davant d'un menor.
 

Al taller que la Fundació Vicki Bernadet fa a les escoles, els alumnes també fan d'actors. Interpreten, per exemple, una nena que està mirant el mòbil i un adult que se la mira a ella.

Gabriella: "Hi havia una nena que estava mirant el mòbil i de sobte arriba un desconegut i no parava de mirar-la. És incòmode per a l'altra persona perquè mira una cosa que és íntima."

Roger: "Jo crec que una manera seria dir-li ‘para'. Però, de vegades, costa molt perquè, si és desconeguda, no li tens confiança."

Sovint en aquest tipus de situacions és molt difícil saber com hem de reaccionar. I quan és un adult qui vol entrar dins la intimitat d'un menor, encara costa més.

Gabriella: "Perquè els adults tenen més poder que els nens i costa dir-los que ‘no' perquè no saps com reaccionarà d'adult."

Raquel: "Has d'intentar que la gent respecti la teva intimitat."

Èric: "La intimitat no es pot deixar com les joguines. La intimitat és teva i si te la toquen intentes defensar-te."

Explicar-li als nens que el seu cos és seu i que són ells que decideixen qui els toca i qui no és el primer pas per lluitar contra l'assetjament i els abusos sexuals. El segon, és tenir clar què són els secrets i quins s'han de guardar i quins s'han d'explicar.
 

Un altre cop, la classe, torna a la interpretació. Ara l'Isa fa de nena i té un secret. Està estranya i els altres nens li pregunten que li passa. Li costa molt, però, finalment, confia en els seus amics i els explica que el seu entrenador de bàsquet, molt amic dels seus pares, quan estaven sols li va fer un petó.

Gabriella: "El seu profe li havia fet un petó amb llengua."

Ona: "Té vergonya, té por, no li vol dir als seus pares perquè no sap com reaccionaran. No sap ni com reaccionar ella mateixa."

Ignasi: "Els amics li han donat suport i li han dit que li ha de dir a algú gran."

Secrets bons, secrets dolents

Amb aquest exemple s'explica als nens que, quan hi ha un secret, s'ha d'estar alerta. També que hi ha una gran diferència entre secrets bons i secrets dolents: un secret bo fa sentir bé, com, per exemple, preparar una festa sorpresa. Un secret dolent fa mal i pot fer patir molt. Aleshores, diu l'Isa, se li ha d'explicar a algú en qui confiem.

"Perquè, a vegades, ens callem coses que ens estan fent mal, perquè no sabem com dir-ho, no sabem a qui dir-ho, no sabem si hem de dir-ho o no. Davant del dubte, si és alguna cosa que ens està fent mal, busquem una persona de confiança a qui l'hi puguem explicar."

Els alumnes ho han entès:

Roger: "Molts cops no ho diem, no reaccionem i ens ho deixem fer. I el que hem de fer és reaccionar i parar aquesta agressió."

Raquel: "I que puguis sentir-te millor i que no et torni a passar i saber com reaccionar si et torna a passar."

Gabriella: "No callar-t'ho o dir-ho perquè, si t'ho calles, ho tindràs per sempre i aquest problema continuarà."

Explicar-ho als pares, als professors, als avis, als amics... Els menors també poden trucar al telèfon de la infància, el 116111, on trobaran experts que els poden ajudar.

Llibres sobre el cos i els secrets

També es pot recórrer als llibres infantils i juvenils que tracten el tema. Alguns exemples són aquests:

"El meu cos és meu", amb il·lustracions de Dagmar Geisler, de l'editorial Joventut, que explica que la Clara només deixa que la toquin quan ella vol.

"Les cortines d'aire", de Laura Maure Rosés, il·lustrat per Jordi Ponce Pérez i editat per la mateixa Fundació Vicki Bernadet, on s'aprèn que els secrets que fan patir sempre s'han d'explicar.

"La marta diu no", de Cornèlia Franz, amb il·lustracions de Stefanie Scharnberg, editat per Takatuka SL, que és la història d'una nena que a poc a poc aprèn a dir quines coses no li agraden.

"Crida ben fort, Estela", de Bel Olid, il·lustrat per Martina Vanda i editat per la Fundació Rana, una història perquè els pares la llegeixin als més petits de casa.

I un llibre per als de més de 12 anys: "Paraules emmetzinades", escrit per Maite Carranza i editat per Edebé.
 

Ajudar-los a prendre consciència del cos, de les parts íntimes, i saber que ningú no els ha d'intimidar... Explicar-ho als altres si creuen que han estat víctimes d'algun abús, no guardar "secrets" que els fan mal, trucar al telèfon de la infància si volen més informació o llegir contes i llibres que els parlin d'aquests temes... Tot plegat ajudarà els nens a tenir més informació i més seguretat i, d'aquesta manera, també tindran més eines per evitar ser víctimes d'assetjament.