Com explicar la guerra als infants: 5 claus per respondre a les seves preguntes

A aquestes altures, quan es compleix la primera setmana de l'atac de Rússia sobre Ucraïna, pocs infants no deuen haver sentit campanes de la guerra, i les famílies han de respondre les preguntes que fan sobre un conflicte que ja costa de pair per a un adult.

Se'ls ha d'explicar? Com s'han de gestionar les emocions dels nens i nenes davant d'una notícia com aquesta? N'hem parlat amb la psicòloga Alba Alfageme i la consultora de criança respectuosa Míriam Tirado i ens han donat alguns consells.

Identificar què saben del que està passant

El primer pas, segons Alba Alfageme, és saber quina informació han rebut de la guerra. Poden haver sentit comentaris o explicacions de companys de classe, per exemple, que els han donat una idea distorsionada.

Com ho fem? Míriam Tirado aconsella dir-los coses com: "Què en saps? Què necessites saber? Jo sóc aquí i les preguntes me les pots fer a mi."

Per arribar fins aquí, explica Tirado, poden passar dues coses: els infants o adolescents que directament pregunten a casa sobre la guerra i els que no en diuen res, "però la processó va per dins", ja sigui per por de la resposta o perquè no volen preocupar els pares o mares.

En aquest cas, els podem introduir el tema amb preguntes del tipus: has sentit a parlar, a l'escola, d'un conflicte que hi ha entre dos països? I què n'has sentit? Es crea així un espai de confiança per a la conversa.

Adaptar les respostes a l'edat de l'infant

No és el mateix parlar d'una guerra a un infant de 8 anys que a un adolescent. Segons Alba Alfageme, cal valorar què són capaços de sostenir i què poden assumir per modular les respostes. Una idea que comparteix Míriam Tirado: "Es tracta de saber en quin punt de desenvolupament està el nostre fill o filla i quin nivell de maduresa té per gestionar les seves emocions".

És important també, diu Alfageme, fer el que anomena escolta activa. És a dir, anar preguntant: "Ho entens? M'estic explicant bé?"

Portar-los a l'"aquí i ara"

Una de les coses que més poden preocupar la canalla és la possibilitat que el que està passant a Ucraïna els pugui passar a ells. I la incertesa, apunten tant Tirado com Alfageme, és la sensació que més malestar emocional provoca, també als adults.

Per tant, davant preguntes del tipus "pot caure un míssil a casa nostra?", les respostes han d'anar encaminades a donar-los seguretat, però sense mentir. És a dir, dir-los coses com "jo no sé què passarà, però ara mateix, aquí i ara estem segurs i jo estic amb tu".

En tot cas, Míriam Tirado subratlla que el més important és validar les emocions que els pugui generar el conflicte amb missatges com "entenc que et preocupi" o "a mi també m'angoixa" i no jutjar-los amb respostes com "no diguis bestieses!".

Ajudar per reparar

També coincideixen tant la consultora de criança com la psicòloga en el fet que passar a l'acció ajuda a desangoixar-se. Segons Alfageme, fins i tot hi ha estudis de conductes processals que demostren que ajudar els altres és de les coses que més benestar emocional generen.

En aquest sentit, proposen que es motivi els infants i adolescents a col·laborar, per exemple, en la recollida d'aliments per als refugiats ucraïnesos que es pugui fer a l'escola o, en el cas dels més petits, fer un dibuix pensant en els nens i nenes afectats per la guerra. En tot cas, diu Tirado, sense forçar els petits a fer-ho.

Alba Alfageme apunta que és una bona oportunitat per cultivar la cultura de la pau, creant-los i recuperant referents i treballant l'empatia.

Els infants han de fer d'infants

Tot això, partint de la base que als nens i nenes més petits se'ls ha de protegir de segons quines imatges i segons quines informacions. Hem d'apagar la tele si parlen de la guerra? Hem d'evitar les converses davant de la canalla?

"No es tracta de tenir els infants dins d'una vitrina", diu Tirado, "però hi ha coses que a certes edats no són processables". I afegeix:

"Han de viure el que els toca viure: és una vida de joc i de descobrir el món."

En aquesta línia, la psicòloga Alfageme apunta que nens i nenes "han de ser conscients del món en què vivim, no es pot negar que existeix una guerra, però hem de veure quins continguts poden sostenir" i alguns no són convenients.

Info-K especial sobre la guerra

Justament aquest dijous, l'InfoK, l'informatiu infantil del Super3, ha dedicat un especial a la guerra d'Ucraïna. El programa ha intentat donar resposta a tots els dubtes i preguntes sobre el conflicte que li han fet arribar els nens i les nenes.

Ha comptatamb entrevistes a una experta en conflictes internacionals i a una psicòloga especialista en les emocions. Hi han intervingut, també, en Manel Alías, l'enviat especial de TV3 a Rússia, i l'equip que segueix l'arribada dels refugiats a la frontera de Polònia.

Explicar una guerra als infants és un repte per a l'equip de l'Info-K. La Núria Vilanova, la directora i presentadora del programa, n'ha parlat a Catalunya Ràdio:

"Tenim clar que ho hem d'explicar però sense crear angoixa als infants. No ensenyarem imatges de morts i ferits però explicarem el que està passant."

Recupera sencera l'entrevista:        

També pots veure sencer el programa especial de l'Info-K d'aquest dijous: