Com fer un arbre genealògic de la teva família: saber d'on vinc per saber qui soc

D'on vinc? És la pregunta bàsica que pot respondre un arbre genealògic. Però, més enllà del dibuix i noms i dates, fer una recerca entre el passat familiar també pot servir per respondre'n una altra: qui soc. 

"El sentit de pertinença, una de les necessitats bàsiques de l'ésser humà, així com l'impuls a l'evolució i la superació, és a dir, la millora del llegat familiar, són les dues forces principals que motiven una persona a fer el seu arbre", explica la psicoterapeuta Dimitra Doumpioti, especialista en teràpia familiar i vocal de la junta de govern del Col·legi de Psicologia de Catalunya.

"Tothom té interès en els seus orígens", assegura la genealogista Mireia Nieto, autora del portal "Tataranietos". A ella, la curiositat d'investigar la seva història li va venir fa 12 anys i, a partir de l'elaboració del seu arbre --una tasca que encara continua--, ha convertit la genealogia en la seva professió.

Entre els seus clients hi ha des de persones que volen resoldre misteris familiars o volen saber més d'un avantpassat difunt fins a advocats o empreses que busquen un hereu. "Cada vegada hi ha més gent que s'anima a fer el seu arbre genealògic", assegura.

En tot cas, afegeix que és una pràctica encara poc estesa a casa nostra. Segons ella, per la tradició de la Transició: "No preguntis, no miris enrere, és el que ens han ensenyat."

En canvi, als Estats Units o al Regne Unit, la genealogia és molt més habitual. Això explica l'èxit de programes de televisió que s'hi dediquen, com "Who do you think you are" --que emet la BBC des de fa dues dècades-- o el nord-americà "Finding your roots" --emès per primer cop el 2012--. Aquest últim ha permès a personalitats com Julia Roberts descobrir que no és descendent biològica dels Roberts, o a l'actor Edward Norton que és descendent de Pocahontas.

Per on començar a fer l'arbre genealògic?

T'interessa saber més dels teus avantpassats i no saps per on començar? Aquí trobaràs algunes eines bàsiques per investigar la teva història familiar:
 

1. Pregunta a qui tens a prop

Has de començar l'arbre genealògic per tu mateix, en l'actualitat. I, a partir d'aquí, vas afegint les persones del teu entorn familiar fins on t'arribi la memòria, amb les dades que coneguis, com la data de naixement i les relacions entre elles.

Després, consulta els teus familiars i persones properes i esprem al màxim els seus records, o les fotografies que puguin conservar. Amb això, ja hauries de tenir algunes peces del teu passat dibuixades.

2. Demana documentació al Registre Civil

Els tres documents bàsics per fer un arbre genealògic són els certificats de naixement, de defunció i de matrimoni. I tot això ho pots trobar al Registre Civil, la primera base de dades que els especialistes com Mireia Nieto recomanen consultar.

És pública i gratuïta i, en la majoria de casos, es pot fer la sol·licitud per internet. És el cas, per exemple, del Registre Civil de Barcelona.

Pots demanar aquests documents per a tu i per als teus familiars. Així, si sol·licites, per exemple, una partida de naixement d'una àvia, sabràs el lloc on va néixer i el nom dels seus progenitors, de qui podries demanar després els certificats. I així successivament.

Es poden demanar certificats de persones difuntes només amb el nom i la seva data de naixement. Per fer el tràmit de forma telemàtica, això sí, necessites estar registrat al sistema Cl@ve. Per fer la sol·licitud presencialment has de demanar cita prèvia.

Amb això podries arribar fins al 1871, que és quan es va crear el Registre Civil a Espanya. 

3. Els arxius parroquials

I què passa si vull anar més enllà del 1870? Doncs la resposta està als arxius eclesiàstics, l'altra font de dades bàsica per explorar la teva genealogia. Inclouen, per exemple, els certificats matrimonials o de bateig --que et poden dir noms de progenitors i avis i les seves professions--.

A Catalunya, aquests documents o bé estan a les parròquies o bé als arxius diocesans dels bisbats. O a tots dos llocs. I en alguns casos estan digitalitzats i es poden consultar per internet. 

És el cas de l'Arxiu Diocesà de Girona, que té una base de dades accessible a qualsevol --amb previ registre-- de tots els llibres sacramentals --amb baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits-- de més de 100 anys, que és el límit que marca la llei de protecció de dades.

Per a cerques posteriors cal demanar cita i anar-hi presencialment. En aquest cas, a més, si la petició no la fa l'interessat, cal justificar ser-ne descendent directe.

En el cas de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, també es poden fer moltes cerques per internet. La seva web està en preparació, però han posat a disposició de qui ho vulgui un arxiu de Drive amb llibres parroquials indexats que es pot consultar en línia. Com en el cas de Girona, per a cerques de menys antiguitat que un segle cal enviar un correu electrònic i desplaçar-se presencialment.

Altres arxius diocesans, com el de l'Urgell, només permeten fer les consultes de forma presencial, enviant un correu previ. Es tracta de fer la consulta en cada cas.

En aquests arxius, un altre document que pot aportar moltes dades són les dispenses matrimonials, que eren una mena de permís que se sol·licitava per casar-se quan la parella tenia un grau de consanguinitat pròxim o la dona era menor d'edat.

Ara no és habitual, però a mitjans del segle XIX la mitjana de sol·licituds, per exemple al bisbat de Girona, era d'unes 50 anuals. Són documents interessants perquè inclouen arbres genealògics.

Un dels problemes que et pots trobar és que la documentació s'hagi cremat. Per exemple, va passar en la guerra civil amb tots els arxius de l'església de Figueres i algunes de la Selva, i per això no se'n pot trobar cap document a l'Arxiu Diocesà de Girona. En el de Barcelona també els falten, per exemple, tots els registres de batejos anteriors al 1918, que s'haurien d'anar a buscar directament a la parròquia en qüestió.

També pot ser un problema saber la data exacta o aproximada d'un matrimoni, per exemple. I aquesta data és bàsica per trobar la informació als llibres parroquials, en què el registre es fa per ordre cronològic. Amb això i els noms, especialment el de l'home, hauria de ser fàcil trobar el document.

A més, cal tenir en compte que la majoria de les parròquies no van començar a fer els registres de batejos o matrimonis fins a mitjans del segle XVI, quan el Concili de Trento els va donar l'ordre de fer-ho, l'any 1563.
 

4. Hemeroteques o arxius notarials: un mar de dades

Trobar registres anteriors a aquesta data és més complicat. En qualsevol cas, una font poden ser els arxius notarials. Aquí hi hauria documents com una compravenda, per exemple. En tot cas, això limita la informació a famílies amb patrimoni.

També es pot fer un cop d'ull al Portal d'Arxius de l'Estat Espanyol, el PARES; o a les hemeroteques que tenen obertes i digitalitzades la majoria de diaris.

A la web de la Societat Catalana de Genealogia hi ha una llista amb altres fonts d'informació i bases de dades on pots submergir-te per buscar dades genealògiques més enllà de noms, llocs i dates.
 

5. L'arxiu genealògic dels mormons: Family Search

I una última recomanació: es pot provar sort a la plataforma Family Search, una base de dades amb milions de registres d'arreu del món. Un cop crees un usuari, tens accés a noms i documents de persones que han fet el mateix abans que tu, o dels mateixos voluntaris de la plataforma que n'actualitzen i amplien les dades.

La van crear els mormons --que donen una gran importància als seus avantpassats-- el 1999, per obrir al món l'arxiu físic que ja tenien a Utah, als Estats Units. Asseguren que tenen més de 500 milions d'imatges de documents històrics, a més de mil col·leccions de més de cent països, així com gairebé tres mil milions de noms d'avantpassats que es poden consultar.
 

Temps i paciència

En definitiva, fer un arbre genealògic és una feinada de recerca brutal que requereix ganes, paciència i molt de temps. Per això, hi ha persones que ofereixen aquest servei i, segons expliquen els responsables dels arxius amb qui hem parlat, majoritàriament són les persones jubilades les que s'endinsen a buscar el seu passat familiar.

Segons la genealogista Mireia Nieto, l'ideal és no esperar tant. "Si comencen als 65, hi ha menys persones amb qui parlar", assegura. En tot cas, anima tothom a fer-ho: "Es poden trobar moltes sorpreses i explicacions a moltes coses."

"M'he trobat casos en què una persona ha descobert que és adoptat, o que el seu avi no tenia pares coneguts, o que l'avi que deia que era fill únic havia tingut altres germans", relata.

La psicòloga Dimitra Doumpioti, autora del llibre "Historia de lo nuestro", afegeix: "Un estudi genealògic pot ajudar una persona a comprendre millor la seva conducta o la dels seus pares, o a entendre un patró familiar i, si cal, canviar-lo". A més, malgrat que saber més pot generar pors irracionals --com descobrir que hi ha antecedents d'una determinada malaltia--, conèixer el nostre passat també permet, segons Doumpioti, "prendre's la vida amb filosofia". "Ajuda a comprendre que tots fem el nostre cicle i marxem", conclou.