Com funciona el greenwashing a les empreses, segons tres denúncies de grups ecologistes

El rentat verd o greenwashing és un fenomen generalitzat en el món empresarial per la gran sensibilitat mediambiental que ha desenvolupat la ciutadania. La Unió Europea ha mogut fitxa amb dues directives que s'hauran d'aplicar a tots els països. Les organitzacions ecologistes i els periodistes més compromesos amb el medi ambient han rebut de bon grat aquesta empenta legal, però adverteixen que cal més voluntat política a Catalunya i en el conjunt d'Espanya. 

A l'espai "Valor afegit", de 3Cat, han parlat d'aquest problema amb responsables de Climática, Ecologistes en Acció i Greenpeace.

El Banc Santander, denunciat per Climática

L'Óscar i en Dani són dos periodistes de Madrid i Saragossa que es dirigeixen a Barcelona per fer una reunió de la publicació digital Climática. El tren és el seu mitjà de transport habitual per feina per raons pràctiques i també pel compromís que tenen amb la lluita contra el canvi climàtic. 

Dani Domínguez destaca que "és el mitjà de transport menys contaminant per a distàncies mitjanes i curtes, i per la rapidesa que ofereix". Óscar Civieta hi afegeix la seva experiència: "Et lleves, en el meu cas a Saragossa, treballes aquí tot el matí i tornes a dinar a Saragossa. A més, per coherència, en un mitjà com Climática hem de donar exemple." 

Climática informa sobre la crisi ambiental i des d'una petita estructura que els permet resistir la temptació de fer publicitat per a empreses que contaminen. 

Magda Bandera, la directora de la publicació, diu que des del començament tenien molt clar que es finançarien "d'una manera ètica i coherent, no tenia sentit criticar les empreses que més fan malbé el planeta i alhora acceptar els seus diners". Explica que tenen una comunitat de persones subscrites, han fet micromecenatge i han tingut alguna petita subvenció. 

La reunió dels membres de Climática sempre combina la presència personal amb la telemàtica, perquè el coordinador de la publicació viu a les Canàries. 

Un dels temes que més tracten a la publicació és la tendència de les empreses a presentar una imatge de sostenibilitat, encara que la seva pràctica diària no sigui gens verda. És l'anomenat greenwashing o rentat verd. 

Van denunciar el cas del Banc Santander i les seves inversions a l'Àrtic mentre la seva presidenta apareixia en un programa televisiu d'entreteniment davant els icebergs, com explica el coordinador de Climática, Eduardo Robaina: "El mateix any que Ana Botín era a Groenlàndia dient que el canvi climàtic és un drama, el Santander havia invertit 30 milions de dòlars en l'explotació de petroli i gas a l'Àrtic." Afegeix que actualment el Santander ocupa el lloc 26 en el rànquing mundial de bancs que més financen l'explotació d'hidrocarburs a l'Àrtic.

Segons un estudi de l'agència Havas Media, un 70% dels consumidors estarien disposats a pagar un 10% més cars els productes que percebin com a sostenibles. La preocupació pel medi ambient és una realitat entre la ciutadania i alguns ho volen aprofitar per fer negoci. 

Una urbanització de Begur, denunciada per Ecologistes en Acció

A l'Agència Catalana del Consum, al nou complex d'oficines de la Generalitat a la Zona Franca, s'han presentat diverses denúncies de greenwashing o rentat verd contra empreses que fan servir arguments ambientals de forma gratuïta. Està en marxa un primer expedient contra una urbanització de la Costa Brava. 

Laia Serra, coordinadora tècnica d'Ecologistes en Acció, diu que estan posant aquestes denúncies perquè "l'Agència Catalana del Consum, les autoritats públiques, no estan fent la seva feina, quan són les que haurien de vetllar perquè les empreses no puguin dir el que els sembli de forma poc honesta". 

Un estudi de la Comissió Europea conclou que més de la meitat dels missatges publicitaris que llancen les empreses són vagues, enganyosos o infundats.

Per això ha impulsat dues directives amb nova regulació sobre el greenwashing que els països membres de la Unió hauran de transposar a la seva legislació. La iniciativa és benvinguda pels activistes, però troben a faltar voluntat política.

Josep Hurtado, director jurídic d'Ecologistes en Acció, alerta que les empreses que defensen de debò els productes ecològics "surten molt perjudicades per les que fan publicitat il·lícita" i que ja hi ha legislació de sobres: "Molta regulació prohibeix la publicitat enganyosa, hi ha la llei de competència deslleial de fa molts anys, la llei de publicitat il·lícita que prohibeix la publicitat enganyosa en l'àmbit general i, òbviament, en productes ecològics, també."

Ecologistes en Acció ha presentat denúncies davant l'Agència Catalana del Consum, l'Autoritat Catalana de la Competència i altres organismes de l'administració. Fins ara, el cas que ha anat més endavant és el de la publicitat enganyosa de la urbanització Sa Riera de Begur. Una promoció immobiliària que també ha estat molt criticada pel seu impacte en una zona ja molt castigada per l'urbanisme.

Josep Hurtado puntualitza que "la seva pàgina web venia aquests xalets de luxe que s'estan edificant ara com si aquesta promoció respectés l'entorn natural o beneficiés el medi ambient. Eren declaracions de màrqueting totalment irreals, molt genèriques, perquè saben que això ven." 

Una altra denúncia contra Aigües de Viladrau va aconseguir que l'empresa rectifiqués les afirmacions que feia a la seva web sobre la suposada protecció al medi ambient que feia la seva planta envasadora. Altres empreses de cosmètica han estat denunciades per fer servir les paraules orgànic o bio sense cap justificació.  

Repsol, denunciat per Greenpeace

El delegat de Greenpeace a Catalunya, Fernando Fernández, comprova en una estació de Repsol quins són els missatges publicitaris de la companyia. Es tracta de veure si es diu tota la veritat o amaguen paranys per fer passar l'empresa com a respectuosa amb el medi ambient i aconseguir així una millor imatge pública i més vendes. 

"En aquest cas, l'engany seria que aquest 10% de combustible que diuen que és renovable no és un combustible sostenible perquè ha estat fet a partir d'oli de palma que ve de països com Indonèsia o Malàisia, i la seva traçabilitat no garanteix que aquest biodièsel es produeixi sense desforestació", explica Fernando Fernández.

Greenpeace i altres organitzacions han denunciat Repsol per rentat verd davant dos organismes de l'administració.

La companyia nega les acusacions i afirma que actua d'acord amb les polítiques de la Unió Europea. Caldrà esperar que l'administració resolgui les denúncies presentades. Les organitzacions ecologistes esperen que els pròxims anys es reforci la legislació, quan s'apliquin les noves directives de la Unió Europea. Mentrestant, treballen en projectes com l'edició d'un llibre sobre greenwashing que s'ha publicat recentment.

Jaume Enciso va ser el coordinador dels autors que hi van intervenir: "El llibre neix com una oportunitat per posar en comú una sèrie de persones de sectors professionals que ens dediquem a lluitar contra la falsedat comunicativa i ens posem d'acord per fer un llibre que sigui punt de partida per posar sobre la taula aquest tema." 

Però no només les organitzacions civils actuen contra el greenwashing. També les empreses poden presentar denúncies si se senten perjudicades. Aquest ha estat el cas d'Iberdrola, que va denunciar Repsol fa uns mesos. El judici es farà d'aquí unes setmanes a Santander en un ambient d'escepticisme per part dels activistes més compromesos amb el medi ambient. 

Miguel Ángel Soto, el director de campanyes de Greenpeace, diu que "això té a veure amb la lluita de dos grans de l'Ibex pels clients. No és que Iberdola estigui exempta de greenwashing, són els reis de l'impost al sol i de molts pals a la roda de l'autoconsum". Soto creu que "el sector corporatiu es veurà impactat un cop sàpiguen que hi ha un règim sancionador, que hi ha uns actors de la societat civil pendents que aquestes empreses no estiguin violant els drets dels consumidors o malinformant".