Com gestiona l'aigua cada població? Creix l'aposta per la remunicipalització del servei

El debat sobre la gestió de l'aigua és ben present als plens de molts municipis catalans. Tot i que el 55% dels municipis tenen gestió pública, la gestió privada es concentra a les grans zones urbanes i això fa que un 78% de la població rebi aigua d'un operador privat quan obre l'aixeta, mentre que la gestió pública és el model elegit en la majoria de municipis petits i abasteix un 22% de la població catalana.

Segons l'enginyer de camins Lluís Basteiro, que és coordinador de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, la situació a Catalunya és una anomalia:

"A nivell mundial, el 90% de la població rep aigua d'operadors públics, a Europa el 70%, a Espanya el 50% i a Catalunya, només el 22% de la població rep aigua d'un operador públic."

Per Basteiro, la gestió pública és més transparent i permet recuperar el control de les decisions estratègiques, com la política tarifària o inversions, elements molt rellevants en moments de sequera, "permet molta més flexibilitat i, en definitiva, suposa tenir el control d'un bé essencial per a la població".

Això, recorda, s'ha posat més que mai de relleu amb motiu de la sequera, perquè els municipis que coneixien millor com funcionava el seu servei d'abastament han tingut molta més capacitat de reacció per fer-hi front.

En aquest mapa pots veure quin tipus de gestió hi ha en cada municipi:

L'últim exemple de pas a gestió pública, el d'Alfarràs

Des del 2010, una quarantena de municipis catalans han passat a gestió pública, i 26 més estan treballant per fer-ho els propers anys.

L'últim cas que s'ha materialitzat és el d'Alfarràs, que ha comptat amb el suport de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública, que s'ocupa d'assessorar i posar en contacte els municipis catalans que segueixen el mateix camí.

Després de gairebé quatre anys de tràmits, des del 16 de setembre passat l'Ajuntament del poble ja gestiona directament l'aigua de boca, que des del 2005 era responsabilitat d'un operador privat.

Segons l'Ajuntament, durant aquests gairebé vint anys no s'havien fet inversions i les instal·lacions estaven obsoletes.

"La xarxa era deficitària, estava en males condicions. Alhora, també ens demanaven un dèficit econòmic perquè ens deien que amb el que cobraven i les despeses que tenien ells no es podien fer càrrec d'inversions", explica la regidora Manuela Samper.

Tal com explica l'alcalde, Joan Carles Garcia, el que busquen amb la remunicipalització és que la gestió de l'aigua no sigui un negoci i es pugui donar el millor servei als ciutadans:

"Fins ara era un negoci. I fer negoci amb un servei essencial com és l'aigua creiem que és un error. I busquem una eficiència màxima gestionant-ho de manera directa des de l'Ajuntament."

I és que les fuites i les avaries, en una xarxa molt envellida i de fibrociment, provocaven pèrdues d'aigua de més del 50%. L'Ajuntament, durant aquest temps d'impàs, ja ha fet obres de millora i ha augmentat el rendiment. Ara invertiran un milió d'euros per acabar de modernitzar la xarxa amb diverses subvencions.

El que falta saber és si la nova gestió encarirà el preu del servei als ciutadans. Des de l'Ajuntament ho estan estudiant, com explica l'alcalde:

"De moment, la idea és que no repercuteixi de manera directa, però hem de veure exactament on estem, perquè fins ara no teníem una foto clara de quan es recaptava, quan es gastava..."

Amb Alfarràs ja són 22 els municipis del Segrià que gestionen l'abastament d'aigua des de l'Ajuntament mateix. Això suposa el 56% del total de municipis de la comarca. Abans ho han fet Alfés, el 2014, i Torrefarrera, el 2018.

L'única cooperativa de l'aigua, a Olesa

Entre les alternatives a la gestió privada de l'aigua, n'hi ha una d'excepcional a Catalunya, a l'Estat i a Europa.

És la Comunitat Minera Olesana, d'Olesa de Montserrat, que és l'única cooperativa que té una concessió pública d'aigua. Es va crear el 1868 amb un centenar de socis en format de copropietaris.

Actualment, gestionen tant la captació com la potabilització i el subministrament amb una vocació històrica de servei públic i independent, assegura el president de la cooperativa, Joan Arévalo:

"Per assegurar que l'aigua que arriba i consumeix la gent a casa tingui les garanties de salubritat. No va néixer amb la intenció de fer una indústria o una empresa."

Aquest model d'autogestió ciutadana fuig dels beneficis empresarials, cosa que permet ajustar els costos i facilitar que els consumidors d'Olesa de Montserrat paguin l'aigua més barata dels 30 municipis del Baix Llobregat.

L'autogestió, expliquen, eleva l'exigència del servei i permet reinvertir els excedents --uns 450.000 euros de beneficis de mitjana els darrers anys-- per millorar el propi consum, com remarca Arévalo:

"La qualitat de l'aigua que rebem a casa ens preocupa. Ja fa uns 20 anys que vam decidir que volíem una aigua més bona, perquè sabem les dificultats que té el riu Llobregat. Això ha fet que haguem de pagar molt més? No."

El Llobregat és ara l'encarregat d'omplir els pous d'Olesa, perquè la mina del segle XIX s'ha assecat. La cooperativa dona servei a 25.000 olesans, entre particulars i indústries, i gairebé totes les llars, unes 10.400, formen part de l'entitat.

La Bisbal d'Empordà, un cas de litigi

Si parlem de la gestió de l'aigua, un altre escenari cada cop més habitual és el dels litigis judicials. És el cas de la Bisbal d'Empordà, que finalment podrà liquidar el contracte amb Agbar sense haver de pagar la compensació milionària que reclamava la companyia des que el contracte de servei d'aigua es va declarar nul, el 2010.

Així, l'Ajuntament i l'empresa han arribat a un acord que posa fi a més d'una dècada de conflicte judicial i Agbar s'ha compromès a retirar les demandes que havia interposat contra el consistori.

L'alcalde, Òscar Aparicio, qualifica l'acord de molt positiu perquè permet "passar pàgina" i allunya l'espasa que pesava sobre la hisenda municipal. La primera reclamació per qüestions com el benefici industrial pujava fins a quatre milions i mig d'euros, que després de les negociacions s'havien rebaixat fins a dos milions i mig.

Quan el ple hagi ratificat l'acord, el govern municipal podrà licitar el contracte pont a una nova empresa, de dos anys prorrogables, mentre s'enllesteixen els tràmits i inversions per municipalitzar el servei d'aigua, que segons els informes que ha encarregat l'Ajuntament "és la millor opció" per cobrir el servei d'aigua a la capital baixempordanesa.

Aparicio també celebra que ara es podran començar a fer millores a la xarxa, que està en molt mal estat, ja que els darrers anys la inversió ha sigut mínima.