Com ha afectat la pluja rius i espais naturals: del Fluvià als aiguamolls de l'Empordà

Els episodis continuats de pluges regeneren els rius i en milloren la salut ecològica. El Fluvià, per exemple, va assolir el seu cabal màxim la setmana passada, però les precipitacions li continuen aportant una bona quantitat d'aigua. 

Per això, en espais urbans com la zona de les Tries, a Olot, hi passegen molts veïns que venen a veure com baixa el riu, però també naturalistes, tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica o observadors meteorològics com Jordi Zapata, que contempla satisfet l'aspecte rejovenit del Fluvià. Aquests dies fa goig de veure, perquè les precipitacions han fet baixar l'aigua estancada, i assenyala que "quan comenci a fer sol i haver-hi un temps primaveral hi haurà una explosió de flora i fauna". 

El president de l'Associació Naturalista de la Garrotxa, Joan Montserrat, destaca que nombroses espècies pròpies del Fluvià se'n beneficiaran, com ara les anguiles, que ara podran remuntar el riu perquè amb major cabal poden superar les rescloses. 

A diferència d'altres rius principals gironins, com el Ter o la Muga, el Fluvià no té embassaments que tallin la seva dinàmica natural. Per això la repercussió dels episodis de pluges abasta tot el seu curs, des del naixement a la Vall d'en Bas fins a la desembocadura als aiguamolls de l'Empordà. Una continuïtat que converteix el Fluvià en un important connector ecològic que aprofiten tant peixos com el barb de muntanya com mamífers com la llúdriga o el turó. 

Per als rius amb un règim més irregular i torrencial, com el Llierca, al massís de l'Alta Garrotxa, aquestes avingudes també són vitals. Aquests dies ha superat els 33 metres cúbics per segon en aquest punt. Un cabal vigorós que ha fet reviure les múltiples gorgues que el caracteritzen. A més, aquestes avingudes afavoreixen les espècies autòctones en detriment de les exòtiques, com el cranc americà, que havia colonitzat moltes parts del riu perquè prefereix les aigües estancades.

Tot i això, en aquests episodis no tot són bones notícies. Josep Maria Mallarach, consultor ambiental i membre de la junta rectora del Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa, recorda un problema que el Fluvià arrossega des de fa anys: els episodis de contaminació a causa de la falta de xarxes separades de les aigües residuals i les de pluja en poblacions com Olot. 

"Quan plou, els col·lectors que porten les aigües residuals a les depuradores es desborden als rius. Per tant, cada ruixat, per petit que sigui, contamina el riu", resumeix Mallarach, que recorda que bona part del Fluvià transcorre per dos parcs naturals, el de la Zona Volcànica de la Garrotxa i, en el tram final, el dels aiguamolls de l'Empordà.

Les pluges als aiguamolls de l'Empordà

Als aiguamolls, els estanys de Vilaüt sempre han estat el punt feble, com la resta de basses de la reserva integral interior com Mornau, Pau o Palau, que porten molt temps sense aigua i ni la pluja que està caient ni la llevantada que hi ha hagut no han estat suficients per recuperar-les. L'aigua caiguda i la llevantada sí que han beneficiat la reserva marítima dels Aiguamolls, la de les Llaunes.

Amb aquest episodi de pluges continuades, els aiguamolls de l'Empordà, castigats per tres anys durs de sequera, s'estan omplint. S'havia empobrit la qualitat i la diversitat dels ecosistemes d'aigua dolça. Ara els aqüífers encara estan baixos i falta encara una mica d'aigua per recuperar-se. 

La part més litoral dels aiguamolls, la de les Llaunes, amb l'aportació d'aigua del Fluvià, està en bones condicions, però la part interior, la reserva dels estanys ve d'una inèrcia molt seca dels últims anys que ha plogut poc i tardaran a recuperar-se. Les zones dels estanys de Mornau, de Vilaüt i de Pau, de Palau, encara estan baixos i encara faltaria força més pluja per acabar d'omplir aquestes llacunes.

Els aiguamolls venen d'una sequera extrema i prolongada que ha provocat que en algun punt dels aiguamolls encara s'arrossegui. Caldrien molts mesos, anys i moltes pluges perquè tornin a recuperar-se com a estanys permanents. Segons el director del parc, Ponç Feliu, això ha fet que algunes espècies no hi trobin lloc per nidificar i que el canyissar s'empobreixi i que no hi hagi uns hàbitats bons per a amfibis, plantes aquàtiques o per a ocells que ja estaven nidificant, emigrant o hivernant. 

Feliu assegura que les pluges encara són insuficients, que el primer que han de fer les pluges és omplir els aqüífers i que de mica en mica aquesta aigua vagi aflorant cap a la superfície per omplir regs, estanys, llacunes i rierols i que els estanys tornin a ser com eren abans. 

Un exemple que evidencia el poc nivell d'aigua als aiguamolls és la hivernada dels ànecs que solen anar als aiguamolls a passar l'hivern des del nord i centre del continent i els últims anys han tingut hivernades amb xifres molt baixes perquè hi havia poca disponibilitat d'aigua.

De cara a la primavera, el director del parc és optimista i si hi ha aigua als estanys interiors pot ser que espècies típiques d'aiguamoll que crien a la primavera, com els anàtids, les limícoles o alguns ardeids puguin colonitzar zones on fa mesos no hi eren i que només tenien possibilitat de cria en alguns punts concrets de la reserva integral de les llaunes.

La Pletera a l'Estartit

Una altra zona inundable, en aquest cas al Baix Empordà, que també s'ha beneficiat de les pluges és la zona de la Pletera a l'Estartit. Amb la sequera dels dos últims anys, la situació era crítica. Les basses havien experimentat una regressió, i l'única bassa natural que havia aguantat amb aigua, la del Fra Ramon, és l'únic lloc que li quedava al fartet per sobreviure, un peix que està en perill d'extinció. 

Segons el director del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Ramon Alturo, el fartet necessita que hi hagi aquestes llevantades perquè hi hagi llacunes amb aigua salada perquè això li permet competir amb espècies invasores. El fartet, entre l'aigua de mar i l'aigua de riu, aquí és el rei. 

A la Pletera hi ha un sistema de basses mixtes, unes d'aigua dolça i d'altres d'aigua salobre i si plou molt es comuniquen. Ara, tal com està plovent, les basses s'omplen i es pot mantenir aquesta varietat, i com més varietat, més biodiversitat. 

Assegura que a la Pletera el que va bé és la combinació d'èpoques més seques amb èpoques més humides i no períodes tan llargs de sequera. Aquestes pluges han estat com un tractament de xoc que necessitava aquest espai natural per recuperar-se i tornar a ser el que era normalment.