Com ha anat aquest curs: dels mals resultats de PISA als reptes de cara a l'any vinent

El curs escolar, que s'ha acabat aquest divendres, va començar amb els resultats demolidors de l'informe PISA i s'ha tancat amb l'anunci d'algunes mesures per revertir-los el curs vinent, per part d'una conselleria en funcions.

Si el curs passat hi va haver un relleu 10 dies abans que s'acabessin les classes, a hores d'ara encara no se sap qui liderarà el departament al setembre, a l'espera de si es forma govern durant les vacances escolars.

Aquest curs ha tingut 20.000 alumnes menys a infantil i primària pel descens de la natalitat i més docents que mai. S'acaba amb reptes pendents, com la lluita contra la segregació i l'impuls de l'ús social del català dins i fora les aules.

Els resultats de PISA, una sacsejada al sistema

A les acaballes del primer trimestre van saltar les alarmes pel descens en els resultats dels exàmens PISA, que a Catalunya han estat nefastos, i que han suposat una sacsejada sense precedents.

L'informe no només ha alertat del baix rendiment de l'alumnat de quart d'ESO en lectura, matemàtiques i ciències, sinó que, sobretot, ha fet aflorar la vulnerabilitat d'un sistema educatiu que, durant anys, ha patit la falta d'inversió pública i que s'ha demostrat incapaç de reduir les desigualtats entre els alumnes més afavorits i els més desafavorits.

Uns mals resultats que han sumat una nova xifra, aquesta última setmana de curs, amb el 4,87 que han obtingut, de mitjana, els estudiants que es van examinar de matemàtiques de la branca científica a la selectivitat.

Quan es van saber els resultats de PISA, la conselleria els va atribuir a la segregació escolar i a la pobresa infantil, després de reconèixer que la mostra sí que era representativa, i que no s'havia sobredimensionat l'alumnat d'origen migrant.

Més complexitat a les aules

Els indicadors constaten que la complexitat a les aules ha augmentat els últims cursos. Fa anys que està estancat el percentatge d'infants en risc de pobresa i cada vegada es detecten més alumnes que necessiten un suport educatiu.

Els efectes de la pobresa són contundents en l'aprenentatge i condicionen el rendiment acadèmic si no s'apliquen mesures per fer-hi front. Ara bé, per buscar perquès als mals resultats, els experts subratllen que també cal tenir en compte altres factors, com la qualitat de la formació dels docents, i la falta de recursos i de mesures sostingudes en el temps.

Una de les més reclamades històricament és arribar al 6% del PIB en educació. Actualment, la inversió està per sota del 4%, segons l'última dada disponible, corresponent al 2022.

Un pacte de país, objectiu mai aconseguit

Una setmana després que es difonguessin els resultats de l'informe PISA, la consellera Anna Simó va demanar un pacte de país, amb el consens dels partits polítics i de tota la comunitat educativa, per aplicar polítiques a llarg termini que suportin els canvis de govern.

El Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives n'ha proposat fins a 154, entre les quals hi ha augmentar la plantilla i estabilitzar-la, més formació i de més qualitat per als docents, impulsar l'aprenentatge per competències, reduir la burocràcia i promoure un pacte nacional per a la inclusió i l'equitat.

Planificar el sistema educatiu a llarg termini és el que fa temps que reclamen els experts, tot i que es fa pràcticament impossible en un context en què, en l'última legislatura, hi ha hagut dos consellers d'Educació i amb la incertesa sobre la configuració del nou govern.

El consens polític, precisament, és una de les claus per explicar l'èxit del sistema educatiu de Portugal, un país semblant a Catalunya en població i en nombre d'escoles i instituts, però amb realitats i resultats educatius diferents. En 20 anys, han passat del 50% al 6% d'abandonament escolar prematur i s'han convertit, segons destaca l'informe PISA, en un exemple en la lluita contra la segregació.

Per posar-hi context, el 1986 es va aprovar la llei de bases del sistema educatiu portuguès. Una norma de màxim consens que cap govern ha qüestionat en pràcticament 40 anys. A Espanya, en canvi, hi ha hagut vuit lleis educatives en democràcia, amb nombrosos cops de timó en cada canvi de govern.

Quins grans acord educatius hi ha hagut a Catalunya?

L'exemple més recent d'un acord ampli en educació a Catalunya és el Pacte contra la Segregació Escolar, impulsat el 2019 pel síndic de greuges, i que van firmar gairebé tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants, la majoria de partits polítics i representants de la comunitat educativa.

Cinc anys després, tot i que encara queda molta feina per fer, s'ha revertit la situació de Catalunya com un dels països amb més segregació escolar d'Europa i s'han reduït un 20% els desequilibris en tot el sistema. Això vol dir que cada cop hi ha més centres equilibrats, és a dir, que a les seves aules tenen una proporció d'alumnes vulnerables similar a la que hi ha al conjunt de la seva població.

També va reunir un gran consens el Pacte Nacional per l'Educació, liderat pel govern del tripartit el 2006, amb l'objectiu establir les bases de la llei d'educació de Catalunya, la LEC, que es va aprovar el 2009. Va rebre molt suport per part de la comunitat educativa, i ja incloïa el compromís d'arribar al 6% del PIB, a més de la sisena hora a l'escola pública i l'eliminació progressiva de les quotes a la concertada.

Acords com aquests --tot i absències destacades com la del sindicat USTEC-STEs i, en el Pacte contra la Segregació, també de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFAC)-- són exemples d'altesa de mires per promoure polítiques per afavorir l'èxit de tot l'alumnat i millorar la qualitat del sistema educatiu.

El català a l'escola, etern cavall de batalla

La batalla judicial per l'ús de la llengua ha buscat, els últims cursos, trencar el consens entorn del sistema d'immersió lingüística.

Al desembre, un grup d'eurodiputats van viatjar a Catalunya per avaluar el funcionament de la immersió en escoles i instituts, a petició de l'Assemblea per una Escola Bilingüe. Després de tres dies, van marxar "sense conclusions clares", però convençuts que el català no està en perill i que el sistema deixa desemparades les famílies partidàries de més castellà a les aules.

La visita va estar envoltada de polèmica, tant per la composició del grup --format per diputats de la dreta, l'extrema dreta i el grup liberal europeus-- com per la tria dels centres educatius i dels interlocutors, la majoria contraris a la immersió.

Noves ordres judicials i decret per blindar els projectes lingüístics

Mentre que aquest curs ha continuat el degoteig de centres que han de fer una matèria més en castellà per ordre judicial, el govern en funcions ha aprovat el tercer pilar amb el qual vol protegir el català a l'escola.

Es tracta del decret del règim lingüístic, que marca com han de ser els projectes lingüístics d'escoles i instituts, reforça el caràcter vehicular del català i estableix que tots els docents hauran de tenir el nivell C2 d'aquí dos cursos.

És una eina que requereix la llei d'educació de Catalunya des del 2009, però que encara no s'havia desplegat, i que vol donar seguretat jurídica a les direccions, en un context en què l'ús social del català està en clar retrocés.

Els mòbils, prohibits a primària i restringits a secundària

Un altre dels temes que han generat més debat aquest curs és l'ús del telèfon mòbil als centres educatius. La Plataforma Adolescència Lliure de Mòbil es va mobilitzar per demanar-ne una prohibició total, i el govern va redactar unes instruccions que hauran de complir tots els centres públics i concertats a partir del setembre.

Els mòbils estaran prohibits a infantil i primària i, en el cas de l'ESO, només es podran fer servir en situacions molt excepcionals, quan el docent ho requereixi per fer una activitat d'aprenentatge. Per norma general, hauran d'estar apagats tota la jornada, i tampoc es podran utilitzar en sortides, colònies o viatges.

Abans d'aquestes instruccions, des d'inici de curs hi va haver un seguit d'escoles i instituts que van prohibir el mòbil, mentre que d'altres van insistir que la regulació havia de ser compatible amb l'assoliment de les competències digitals.

La voluntat és que els alumnes, més enllà de saber utilitzar les eines tecnològiques, tinguin una actitud crítica i responsable, i siguin conscients del perill de fer-ne un mal ús, com el ciberassetjament, la pèrdua de privacitat i la distracció en excés.

La sobreexposició a les pantalles preocupa, encara més, quan afecta els més petits tres anys, perquè els efectes a llarg termini poden ser greus.

20.000 nous docents funcionaris

El curs vinent entraran al sistema 20.000 nous docents funcionaris, que han aprovat les dues últimes convocatòries d'oposicions.

De les 9.344 places que s'han convocat enguany --el concurs ordinari amb més vacants fins ara-- un terç quedaran buides en les especialitats d'informàtica, tecnologia i matemàtiques, uns perfils molt sol·licitats també per les empreses.

El pas al funcionariat d'aquests docents és el motiu que ha donat la conselleria perquè, durant el curs vinent, escoles i instituts no puguin escollir quins perfils de docents volen contractar.

Aquesta mesura va entrar en vigor el 2014, i des de llavors ha estat combatuda pels sindicats, mentre que moltes direccions la defensen per garantir l'estabilitat dels equips i lamenten que se suspengui temporalment.

Es busquen professors

La falta de docents substituts ha tornat a ser, aquest curs, un maldecap per a molts centres públics quan han tingut professors de baixa. Segons les dades del sindicat USTEC-STEs, cada setmana queden entre 200 i 400 places sense cobrir.

El 13 de març va ser el dia d'aquest curs escolar que més vacants de mestres i professors van quedar sense cobrir, amb un total de 458.

Davant la dificultat de cobrir places, Educació crearà un grup estable de substituts el curs que ve. Aquests docents, que estaran contractats tot l'any, aniran cobrint les baixes a mesura que es vagin produint. La resta del temps el seu lloc de feina es preveu que sigui als serveis territorials.

Amb el mateix objectiu, també s'han anunciat canvis importants a la borsa de professorat substitut. Els docents hauran d'estar disponibles per treballar quan se'ls cridi durant els dos primers cursos i hauran d'inscriure's al màster de secundària abans del tercer any.

La falta de docents és un problema estructural i comú en molts altres països. L'anterior conseller va reconèixer que calien mesures a llarg termini per fomentar vocacions. Fins ara, no se n'ha concretat cap.

Primeres proves diagnòstiques a 4t de primària i 2n d'ESO

Per primer cop aquest curs, l'alumnat de quart de primària i de segon d'ESO ha avaluat els seus coneixements en unes proves diagnòstiques, equivalents a les de competències bàsiques. Es fan marcades per la LOMLOE, la llei d'educació espanyola, per analitzar les competències dels estudiants a mig camí de la primària i de la secundària.

La manera com s'han hagut d'aplicar els exàmens ha generat malestar en molts centres per la sobrecàrrega de feina, ja que van coincidir amb les proves de competències bàsiques dels alumnes de sisè de primària i de quart d'ESO, i amb els exàmens orals de català en 130 escoles i instituts. 

L'escola inclusiva: més recursos, però encara insuficients

Tot i que el pressupost per a l'escola inclusiva no ha parat de créixer, els suports no arriben a tothom i les famílies denuncien que els recursos continuen sent insuficients.

Aquest curs Educació ha augmentat un 15% les hores setmanals de vetlladors i, respecte a fa cinc anys, el pressupost destinat a monitoratge gairebé s'ha doblat. Malgrat això, hi ha alumnes que han perdut hores de suport.

Famílies i docents reclamen que la partida sigui oberta per adaptar-se a les necessitats --que augmenten quan s'incorporen més estudiants que necessiten un suport--, i perquè no passi com aquest curs, en què, abans d'acabar el setembre, ja s'havia esgotat tot el pressupost.

Primer any del programa Sensei de pràctiques a l'aula

250 mestres i professors han acabat el seu primer curs al capdavant de les aules després de formar part del Sensei, el programa de residència inicial docent voluntari per potenciar la formació fora de la facultat.

Els mestres i professors novells han tingut com a referent un altre docent del centre amb una llarga trajectòria, i han rebut formació complementària. Per la seva banda, els mentors també han tingut accés a formació i se'ls ha reduït a la meitat les hores lectives per dedicar-se a fer aquest acompanyament.

El pla pilot continuarà el curs vinent, amb l'objectiu que pugui arribar, més endavant, al conjunt del sistema. S'oferiran 150 places més per a mestres i 100 places per a professors amb menys de tres mesos d'experiència, i 85 places per a mentors, en una seixantena de centres educatius.

La majoria de països europeus tenen programes de residència per acompanyar els docents novells durant el seu primer any a les aules, i han reportat evidències en la millora dels resultats educatius i en la satisfacció laboral.

Cap a la nova selectivitat

Els 42.535 estudiants que han fet aquest juny les proves d'accés a la universitat són la primera promoció que ha cursat tot el batxillerat amb els currículums que marca la LOMLOE.

Aquests currículums, més competencials i menys memorístics, són els que han motivat alguns canvis en la selectivitat d'enguany, com les adaptacions als exàmens obligatoris de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura. En l'apartat de literatura, els estudiants van poder triar entre preguntes concretes d'una lectura obligatòria, o preguntes de nova orientació en què havien d'identificar tòpics literaris o figures retòriques.

Els canvis més significatius, però, no arribaran fins a l'any vinent, amb un únic model d'examen per a cada matèria, per evitar que els alumnes estudiïn només una part del temari, a més d'unes característiques bàsiques i uns criteris de correcció mínims comuns per a tot el territori.

D'entre les preguntes, n'hi haurà que requeriran respostes tancades, respostes breus i també preguntes obertes. L'alumnat haurà de relacionar els aprenentatges adquirits i demostrar pensament crític, capacitat de reflexió i maduresa.

La lletra petita d'aquests canvis s'ha concretat en el reial decret que regularà a partir d'ara les proves d'accés a la universitat, i que cada any s'anirà perfilant fins a arribar, el 2028, al model definitiu, amb només dos exàmens, una prova de maduresa i una prova específica segons la modalitat.

Pressupostos prorrogats, un cop de porta a l'augment de recursos

Educació s'haurà de conformar aquest 2024 amb el mateix pressupost de l'any anterior, 6.800 milions d'euros, en lloc dels 7.435 milions que es preveien abans de la convocatòria d'eleccions.

La pròrroga dels pressupostos ha fet que no es pugui comptar amb la bossa de 50 milions d'euros prevista per tirar endavant les propostes del grup de 18 experts del departament per capgirar els resultats de PISA.

Ara, en canvi, només es podran garantir les mesures més urgents, segons va afirmar la conselleria, com ara plans de millora en llengua i en matemàtiques en 250 i en 200 centres, respectivament, dels 4.609 del conjunt del país. 

Sí que s'han pogut preservar 312 milions d'euros, que surten d'una línia de crèdit per a despeses urgents, i que es destinaran a la contractació de professorat durant el curs i a garantir les beques menjador.

A més, s'ha ratificat el pacte que van firmar al gener la conselleria i els sindicats Comissions Obreres i UGT, amb pressupost per posar fi a les retallades vigents des de fa 12 anys. També continuarà el val escolar per comprar llibres o material escolar, amb una aportació inferior, de 60 euros per alumne, però ampliat a secundària.

No queda garantit, però, l'increment de 35 milions d'euros per a l'escola inclusiva.

No tenir un acord ampli i estable sobre cap a on s'ha d'encaminar l'educació no només condiciona la inversió pública, sinó que també alenteix o directament frena que s'impulsin mesures a llarg termini. I més tenint en compte que, segons els experts, calen uns deu anys de mitjana per avaluar l'impacte de les polítiques que s'implanten en el sistema educatiu.