Com ha canviat la seguretat als avions arran de la tragèdia de Germanwings

El 24 de març del 2015, el vol 9525 de Germanwings (del grup Lufthansa, que ara opera amb el nom d'Eurowings) cobria la ruta Barcelona-Düsseldorf, amb 150 persones a bord entre passatgers i tripulació; una tercera part, ciutadans espanyols. El copilot va aprofitar que el pilot abandonava la cabina per tancar-se i estavellar l'aparell als Alps. Tenia una depressió i una baixa mèdica que no va comunicar a l'aerolínia.

Aquell succés va marcar alguns canvis en la manera de fer de les aerolínies, amb més mesures de seguretat que afecten els pilots.

Més controls d'alcohol i altres substàncies

Espanya va ser el primer país a engegar, el 2021, els tests d'alcohol en les inspeccions en rampa que es fan habitualment a pilots i tripulació, segons ha explicat la directora de Seguretat d'Aeronaus de l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria (AESA), Marta Lestau.

Des de llavors, l'Agència ha fet al voltant de 2.500 proves d'alcoholèmia, sobretot al pilot i copilot i ocasionalment als tripulants.

També es va instar els operadors europeus a establir una política de prevenció i detecció de substàncies psicoaddictives.

Una altra mesura que es va introduir va ser l'obligació de fer una avaluació psicològica als pilots abans de començar a treballar a les aerolínies, així com desenvolupar programes de suport a les tripulacions amb problemes d'addiccions, personals o familiars.

Lestau afirma que l'AESA va preparar una formació específica amb metges aeronàutics especialistes en salut mental i abús de substàncies per donar més importància a aquesta part dels reconeixements i "contribuir a un model més ampli de prevenció".

Canvis a les baixes mèdiques

Després del cas de l'avió estavellat als Alps, el govern espanyol va modificar la llei perquè els metges de la Seguretat Social comuniquessin directament a les empreses les baixes mèdiques dels treballadors. És un canvi que es va aprovar a instàncies de l'Associació d'afectats del vol GWI 9525 als Alps, amb seu a Barcelona. És obligatori des de l'abril del 2023. Abans les havia de portar el treballador en mà.

El llavors ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va reconèixer a l'associació que el seu "esforç, treball i embranzida" va ser el que més va contribuir a aquest canvi normatiu. 

També el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha agraït aquest dissabte a l'associació "la feina que ha fet per ajudar a treure lliçons del que va passar fa deu anys, amb l'horitzó d'evitar que es torni a repetir".

Ho ha dit a l'homenatge que s'ha fet a les víctimes de Germanwings a l'aeroport del Prat, on la presidenta de l'Associació d'afectats del vol GWI 9525 als Alps, Lourdes Bonet, ha demanat al govern espanyol que els ajudi a impulsar aquest canvi legislatiu a tota la Unió Europea. 

Mai es pot quedar una persona sola a la cabina

Arran d'aquella catàstrofe, l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) va recomanar la presència d'almenys dues persones a la cabina, de manera que si el pilot o el copilot en surten hi ha d'entrar una persona de la tripulació. Es va instar els operadors a incloure-ho als manuals. 

En els vols de llarg radi, les tripulacions són dobles, amb quatre pilots, per cobrir les necessitats de descans. Tots quatre han d'estar obligatòriament a la cabina durant una hora en l'enlairament i l'aterratge, explica Carmen Arto de Prado, pilot amb més de 30 anys d'experiència i ara a Plus Ultra.

Ella adverteix que les normes es poden veure superades si tiren endavant els prototips que preparen els grans constructors aeronàutics, més automatitzats i que només requeriran un pilot a la cabina. Arto de Prado creu que s'hauria d'evitar que un avió amb 400 passatgers estigui en mans d'una sola persona.