Com Trump ha convertit Correus en un cavall de batalla electoral als Estats Units

El Departament de Correus dels EUA s'ha fet enrere, de moment, de les retallades previstes al servei postal del país, que podien provocar que milions de vots no arribessin a temps en les eleccions del 3 de novembre.

El director general de Correus, Louis DeJoy, ha anunciat que suspendrà els canvis fins després de les eleccions, en vista de la indignació demòcrata per haver alentit i entorpit el servei.

Però els demòcrates no se'n fien, i la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, farà interrompre la pausa per vacances als membres de la cambra per votar un projecte de llei que aturi el pla de DeJoy:

"La suspensió temporal de les retallades només atura un nombre limitat de canvis, no reverteix els danys ja fets, i per si sola no garanteix que el president no acabi privant de vot els ciutadans."

Trump bloqueja nous fons

DeJoy, que va ser nomenat al juny, és un gran donant de la campanya de Trump. I el president dels Estats Units, que és contrari al vot per correu, ja ha manifestat que el vot postal serà "catastròfic" i es presta a frau, una teoria que desmenteixen molts experts i que històricament no ha quedat provada.
 

La setmana passada Trump va admetre obertament que està bloquejant finançament addicional a Correus per evitar precisament que hi pugui haver un "vot per correu universal". En un context de pandèmia amb milers de votants afectats per la Covid-19, el vot per correu esdevé clau. Més de la meitat dels demòcrates tenen intenció d'enviar la papereta aquest any. En canvi, només un de cada deu votants republicans ho faran per correu.

El pla original de DeJoy, defensat per Trump, per reduir despeses de Correus era desactivar el 10% de les màquines per processar el correu, un total de 671, i recentment havia inhabilitat o canviat de lloc algunes bústies públiques d'estats com Califòrnia, Arizona, Oregon, Pennsilvània, Ohio o Montana, segons el Washington Post.

Però DeJoy ha assegurat que no es duran a terme de moment aquests canvis, com tampoc el tancament d'instal·lacions o els canvis d'horaris de les oficines:

"Les màquines per processar el correu i les caixes blaves per recollir les paperetes es quedaran on són. Suspenc les iniciatives fins després de les eleccions."

La campanya de reformes de DeJoy va generar molta controvèrsia al país, però sobretot quan la mateixa agència va admetre que no es podrien processar a temps milions de paperetes a 46 dels 50 estats del país.

Indignació demòcrata

Representants demòcrates han condemnat amb vehemència els "atacs" de Trump a Correus, com la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, que ha assegurat que es tracta "d'un atac a tots els americans".

La senadora Elisabeth Warren ha acusat Trump de voler destruir el servei postal "perquè no es comptin els vots i reclamar la victòria quan perdi les eleccions del novembre":

La fiscal general dels Estats Units en l'època Obama, Sally Yates, va dir a la convenció demòcrata que Trump "està intentant sabotejar el servei postal per evitar que la gent pugui votar".
 

Almenys 20 estats estaven disposats a demandar el Servei Postal i el seu administrador, per intentar revertir els canvis en el servei amb una querella que incloïa el mateix Trump.

Percepció dels ciutadans

Segons una enquesta feta a l'estat de Florida, la majoria de votants, el 52%, considera que el president Donald Trump "està perjudicant expressament" el Servei Postal dels Estats Units (USPS) com una ajuda per guanyar la reelecció al novembre.

Aquest sondeig fet pel grup liberal MoveOn Political Action detalla que més del 58% veu un "conflicte d'interessos" en el fet que el nou director d'aquesta agència federal, Louis DeJoy, tingui inversions en empreses competidores del Servei Postal.