Com ha de ser l'exercici físic per combatre la depressió: personalitzat i amb seguiment

Que l'exercici té importants beneficis per a la salut física i també mental de les persones és una cosa sabuda per part dels metges i els professionals sanitaris. L'activitat física moderada i regular genera endorfines, serotonina i altres substàncies químiques que milloren l'estat d'ànim, la sensació de satisfacció i de benestar.

És una recomanació que ja es fa als qui pateixen d'ansietat o depressió i, en general, a tota la població per la resta de beneficis sobre la salut i la qualitat de vida.

Ara, investigadors de l'Institut de Salut Mental i del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l'Hospital del Mar van més enllà i conclouen que perquè aquest exercici sigui efectiu s'ha de prescriure i supervisar com a part del tractament i seguiment mèdic.

"Fer exercici físic pot ajudar les persones amb símptomes depressius a millorar el seu estat, però per maximitzar-ne els beneficis, cal que es faci dins d'un programa establert i individualitzat, i amb supervisió d'experts per garantir que es porta a terme de forma correcta."

En un treball publicat a la revista Journal of Affective Disorders, els investigadors han revisat la literatura científica sobre aquest camp i han seleccionat 15 estudis sobre l'efecte de l'exercici físic en persones amb símptomes depressius que sumaven més de 2.000 participants d'entre els 30 i els 81 anys, dels quals el 70 % eren dones.

Una àmplia majoria dels participants en aquests estudis va experimentar "un notable impacte sobre el seu funcionament", diu l'estudi. El psicòleg clínic Francesc Colom, coordinador del grup de recerca i signant de l'estudi, destaca que "la prescripció personalitzada d'exercici, tenint en compte les capacitats i les limitacions de cada persona, té un impacte directe sobre el funcionament de les persones que presenten símptomes depressius en el context de qualsevol malaltia", de manera que "l'exercici físic pautat i supervisat per un especialista pot ajudar les persones amb símptomes depressius a millorar el seu estat".

Com s'ha de pautar aquest exercici

Perquè tingui eficàcia, s'ha vist que els programes d'exercici han de tenir una durada d'entre 8 i 12 setmanes, amb tres hores de treball setmanal, segons recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Els efectes positius es noten en la millora dels símptomes depressius, la qualitat de vida dels pacients i el retorn al funcionament previ a la depressió.

Aitana García-Estela, investigadora de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i primera autora del treball, destaca la importància de seleccionar el programa d'exercici més adequat en cada cas.

"La recomanació genèrica, com anar a caminar cada dia, no té el mateix efecte; l'entrenament directe el maximitza."

Primer, expliquen des del Parc de Salut del Mar, cal la valoració d'un especialista en Medicina Física i Rehabilitació i, després, fer-ne un seguiment amb un equip format per psicòlegs i fisioterapeutes, i la seva aplicació en grup.

"Fins i tot l'exercici més petit pot beneficiar la salut mental", explica Esther Duarte, cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l'Hospital del Mar i investigadora del seu centre de recerca. "Tenint en compte l'evidència, caldria considerar una pràctica clínica estàndard la recomanació personalitzada d'exercici", assegura.

"És crucial que tant els investigadors com els professionals sanitaris ampliïn el seu enfocament per incloure els resultats funcionals de les intervencions d'exercici", conclou l'estudi. I per això, afegeix, fan falta noves recerques sobre "les conseqüències dels tractaments basats en l'exercici en els símptomes depressius".

Estudi en marxa a l'Hospital del Mar

L'Hospital del Mar té en marxa un estudi propi sobre els efectes de l'exercici físic en la salut mental. Es tracta del programa IDEA (Impacte en Depressió de l'Exercici Físic i Activació), en el qual participen més d'un centenar de persones. De fet, estudis anteriors han demostrat la influència positiva de portar a terme activitat física sobre l'estat d'ànim, ja que s'incrementen els nivells d'opiacis endògens, les encefalines i la plasticitat de la xarxa neuronal, entre altres beneficis.

Com un estudi de la Universitat de Vrije d'Amsterdam, publicat fa un any a la revista Journal af Affective Disorders, que constata que els efectes de córrer en pacients amb trastorn d'ansietat i depressió eren similars als de pacients tractats amb medicació, amb un 43 i 47% respectivament.

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu, centres d'atenció primària i centres de salut mental ja integren programes de marxa nòrdica. Aquest és un exercici amb beneficis físics i mentals i de baix impacte, recomanable a diferents edats per millorar diverses patologies, a més d'afavorir la socialització.

La Generalitat també té una guia de prescripció de l'exercici físic, segons les diverses especialitats mèdiques i sanitàries, on es diu que "estadísticament, l'exercici físic pot arribar a ser tan eficaç com la teràpia ocupacional i la psicoteràpia i, a més, més accessible". També el Pla d'activitat física, esport i salut aconsella l'exercici com a antidepressiu, i ho indica el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona.  

Es calcula que la depressió afecta un 6,4 % de la població, amb gairebé 300 milions de persones diagnosticades a tot el món. És un dels trastorns mentals que més afecta la qualitat de vida dels pacients, i fins i tot en els casos lleus estan vinculats a una marcada pèrdua de benestar, funcionalitat i qualitat de vida. Això, sense oblidar la complicació més greu de la malaltia, el risc de mort associat al comportament suïcida.