Com ha de ser una càmera de telèfon mòbil que faci "bones fotos"?

Les càmeres de fotos són el principal argument de venda d'un telèfon. Tenir un "mòbil que faci bones fotos" és l'objectiu més habitual d'un comprador.

Tot i que la mida dels dispositius limita molt les seves possibilitats i la qualitat final de les fotografies, la majoria de persones ja no compren càmeres específiques: en tenen prou aixecant la mà i disparar amb el seu mòbil.

El problema és que una "bona càmera" no equival a un sol indicador, un número que ens pugui guiar en el procés de compra. Depèn d'un conjunt de moltes més característiques que no només el nombre de megapíxels que és capaç de capturar.

A més, el processament digital de les imatges, un cop ja hem disparat, o la quantitat de lents que incorporen els dispositius, ha complicat la resposta. 

Com podem saber que el telèfon que volem comprar té la millor càmera possible per fer fotos i vídeos dins el nostre pressupost? Quins són els elements que defineixen la seva qualitat? 

Com avaluar la càmera d'un mòbil?

Segons l'expert en mòbils i comparador professional de dispositius telefònics a Xataka, Iván Linares, hi ha una sèrie d'aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora d'escollir un bon telèfon mòbil per fer fotos:

1. Nombre de càmeres

Darrerament, "els fabricants s'han tornat bojos" afegint més i més càmeres als telèfons, assegura Iván Linares. La que "hem de tenir especialment en compte és la càmera principal" i, en tot cas, la frontal (si ens interessa fer selfies de qualitat).

Hem d'obtenir tota la informació possible sobre la càmera principal del telèfon que ens interessi, ja sigui buscant-ne les característiques tècniques en la pàgina oficial del fabricant o en pàgines de certa reputació, com Xataka o GSMArena.

Després, en ordre de prioritat segueixen els objectius tele, que permeten cada cop més augments òptics per fotografiar des de més lluny, tot mantenint el color i definició de les imatges, i altres opcions secundàries com els objectius gran angular, les lents macro… 

A aquestes càmeres secundàries, especialment les frontals (o selfie) i les tele, els fabricants no hi dediquen tants esforços.

Acostumen a venir acompanyats de sensors més petits i menys capaços, de manera que la qualitat de les fotografies que fan és més aviat baixa, o tenen una mida d'obertura molt alta. 

Si volem un telèfon que ofereixi la màxima qualitat en totes les lents que incorpora, ens hem de fixar en molt més que els megapíxels que poden extreure de les imatges: la mida dels píxels (en micròmetres o µm, com més grans millor), però també dels sensors, el tipus d'estabilitzador, l'obertura...

Ara bé, si els fabricants posen qualitat més enllà de la càmera principal, es repercutirà sobretot en el preu.

2. Obertura

Es mesura en "nombre f" i estableix la quantitat de llum que pot arribar al sensor. En fotografia amb mòbil, volem molta llum. Com més petit sigui aquest número, més ampla és l'obertura.

Una obertura f/1.4 permetrà fer entrar més llum, desenfocarà més el fons respecte al personatge o objecte retratat i capturarà amb més definició escenes en moviment que un sensor amb obertura f/2.0.

En telèfons, a diferència de les càmeres fotogràfiques, aquest "nombre f" és fix. 

3. Sensor

És crucial per a la qualitat final de la imatge. "Com més gran sigui el sensor, més llum captarà la imatge, que es veurà més nítida", explica Linares. Com més gran, doncs, molt millor. La dada "la donen els fabricants" i normalment es troba a voltant "d'1/1,75 polzades".

4. Megapíxels

"No per tenir més megapíxels tindràs més bona càmera", explica Linares. No es tradueixen directament en qualitat, però com més megapíxels pugui capturar la càmera, "més nítides sortiran les fotos i més marge tindrà el processament" per augmentar la definició de les imatges artificialment.

A més, més megapíxels vol dir que més gran podràs fer la foto resultant sense perdre definició. Si les teves fotos han d'acabar convertint-se en pòsters, que el telèfon pugui capturar més megapíxels és una bona idea.

Entre 12 i 21 megapíxels són més que suficients. 

5. Lents

Tot i que sempre es parla d'una marca en concret, els proveïdors del joc de lents que ajuda la càmera a enfocar són nombrosos i la qualitat dels seus productes pot influir decisivament en la qualitat de les imatges que capturi.

És un aspecte al qual "els fabricants donen menys importància de la que té" i no sempre se'n donen prou detalls.
 

6. Estabilització

Pot ser òptica (OIS) o electrònica (digital). En tots dos casos, la presència d'estabilització en una càmera millora molt la qualitat de les imatges, especialment si les capturem en moviment.

La seva versió òptica de l'estabilitzador és "un motor que controla el mateix sensor o l'objectiu per aconseguir que la imatge sempre estigui en quadre", explica l'expert.

L'estabilització electrònica "captura imatges amb més megapíxels de marge i retalla constantment les imatges a una mida menor" per, mitjançant edició per software, corregir els tremolors de fotos i vídeos.

7. Mode vídeo

Més resolució (4K, 8K...) i més fotogrames per segon (60 FPS, 120 FPS...), a més d'una bona estabilització i la mida del sensor, de nou, poden comportar vídeos de més qualitat.

La resolució depèn més del suport on acabarem veient el vídeo, però si el telèfon fa estabilització per software, per exemple, tenir píxels "de sobres" ens ajudarà a tenir vídeos de millor qualitat. També cal valorar els modes de càmera lenta o altres funcionalitats extres.
 

8. Processament digital

Un cop disparada una foto, hi ha telèfons que destaquen especialment en la seva capacitat de millorar artificialment la qualitat de les imatges, ja sigui en directe o a posteriori, millorant enormement les fotos capturades amb poca llum, ampliant amb zoom digital la possibilitat de fer fotos a distància, augmentant el seu contrast i brillantor…

Fotografia computacional, el gran canvi

La feina de processament d'imatge és cada cop més rellevant en fotografia mòbil, i sovint és més notable la capacitat d'un telèfon de millorar digitalment una imatge que la qualitat de base que obté amb els seus components. 

Existeixen models de telèfons que destaquen especialment per, tot i no comptar amb les peces de hardware més potents del mercat, ser capaços de fer fotografies de millor qualitat. 

"La fotografia computacional és capaç de compensar en gran manera" els desavantatges tècnics, explica Iván Linares: "Quan fas una foto, la càmera del mòbil en pren unes quantes al mateix temps i les combina digitalment per obtenir més informació, donar més llum a imatges fosques, oferir més color i contrast i millorar-ne la definició."

Per tant, davant diferents dispositius, cada càmera es pot comparar punt per punt en les característiques dels seus components físics, però també cal saber si tenen un bon processament digital, ja que aquest aspecte és "cada vegada més rellevant en la qualitat final de les fotos".

Cal tenir en compte que existeixen pàgines especialitzades a posar a prova i puntuar la qualitat de les càmeres fotogràfiques que incorporen els telèfons mòbils, com per exemple DxOMark: 

"Tot i que la seva importància ha quedat difuminada, em consta que els seus testos són molt independents i, a escala informativa, ofereixen la dada més objectiva possible en un aspecte bastant subjectiu com és la qualitat fotogràfica", explica Iván Linares.